FONS DE REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES DE LA REVISTA ELECTRÒNICA  A CARN !

 

 

0 (Febrer de 2006)

tornar al principi1 (Juny de 2006)

2 (Setembre de 2006)

Ier. Número Extraordinari (Novembre de 2006)

3 (Gener de 2007)

4 (Maig de 2007)

5 (Setembre de 2007)

6 (Gener de 2008)

7 (Maig de 2008)

IIn. Número Extraordinari (Juliol de 2008)

8 (Setembre de 2008)

9 (Gener de 2009)

10 (Maig de 2009)

11 (Setembre de 2009)

12 (Gener de 2010)

13 (Maig de 2010)

14 (Setembre de 2010)

15 (Gener de 2011)

16 (Maig de 2011)

 

 

 

Articles, escrits i notes publicades (per seccions):_____________________________________________________________________________________________ 

 

 

Editorial:

 

 

Núm.

Títol

Pàg.

0

A Carn!, a carn!

4

1

Pax Acàrnica

4

2

La criminalitat d’Hezbol·lah, la barbàrie del Govern d’Israel

4

INE

Les beques de l’IRMU

2

3

Superem l’any de vida

4

4

Montjuïc de rosa

4

5

Commemorar l’antiguerra

4

6

Sobre els desgreuges políticament correctes

4

7

Una nova etapa i una nova època

3

IINE

Prim, novament

2

8

Preservar el patrimoni històric militar

3

9

El bicentenari vallenc

3

10

Incontinència fallera

3

11

La normalitat en la museística militar

3

12

També hi van haver asos catalans

3

13

A Carn! amb la societat civil

3

14

El veritable sentit de la Història Militar

3

15

Una bibliografia que creix

3

16

El setge de Tarragona de 1811 en el seu lloc

3

 

 

Articles:

 

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàg.

0

Joan-Hilari Muñoz i Sebastià

La Guerra dels Segadors a Tortosa, a través dels apunts d’un notari

 

3-6

 

Manel Güell

Xifres declarades de destrucció a la província de Tarragona (1939)

 

7-10

1

Henry Ettinghausen

‘Periodisme participatiu’ en la Guerra dels Segadors

5-11

 

Manel Güell

Reclutes a ultramar. Província de Tarragona (1877)

12-13

2

Manel Güell

Apunts sobre la munició pètria de propulsió manual

5-7

 

Joan-Hilari Muñoz i Sebastià

Les relacions entre els miquelets i el baix clergat durant la Guerra dels Segadors. Dos exemples a la diòcesi de Tortosa

 

 

8-11

INE

Manel Güell

Una precisió: sedició versus contra-sedició

2-4

3

Josep M. T. Grau i Pujol

Víctimes de l’Exèrcit en la Tercera Guerra Carlina a la demarcació de Tarragona (1872-1875)

 

5-9

 

Manel Güell

Els estralls de la Guerra Civil a les Muntanyes de Prades i la seva plana, a través del fons de ‘Regiones Devastadas’ de l’AHDT

 

 

10-16

4

Andreu Galera i Pedrosa

Els governadors de la plaça militar del castell i vila de Cardona (segles XVII-XX)

 

5-7

 

Alfredo Redondo Penas

Victorià Sugranyes Fernández:200 anys del naixement d’un altre fill il·lustre de Reus

 

8-13

5

Manel Güell

Pressió política i pressió fiscal a la Tarragona del primer quart del segle XVIII

 

5-12

 

Josep M. T. Grau i Pujol

Un episodi de la Guerra de Successió a la Selva del Camp: l’ordre d’enderrocament de les muralles (1714)

 

13-14

6

Francesc Murillo Galimany

La defensa de Valls en els segles XIII-XIV: la milícia i l’armament pesant de la vila

 

5-10

 

manel Güell

L’índex d’ocultació militar al Camp de Tarragona en la Guerra Gran (1798)

 

11-14

7

Manel Güell

La dona catalana a la guerra

4-7

 

Salvador-J. Rovira i Gómez

Els nobles de Tortosa i la Guerra del Francès

8-10

IINE

Daniel Piñol Alabart

Alfredo Redondo Penas

El general Prim a la Guerra de Crimea (1853-1854). Documents per al seu estudi

 

3-26

8

Manel Güell

Princeps Namquae versus Sometent general. Una reflexió

 

4-8

 

Josep M. T. Grau i Pujol

Soldats reusencs: entre la mort a Cuba i la deserció

9-10

9

Manel Güell

Nota sobre recursos militars baronials. Vallespinosa, 1607

3-4

 

Albert Raül Esteban Ribas

La batalla de Valls de 1809. El punt de vista militar

5-15

10

Manel Güell

Incognitos filios in bellum plures sunt

3-7

 

José Luis Cifuentes Perea

La pèrdua de les últimes colònies espanyoles. Una aproximació al seu cost

 

8-14

11

Manel Güell

Nota sobre els diferents tipus d’artillería antiga

3-4

 

Alfredo Redondo Penas

Conmemoració històrica: 150 anys de la guerra d’Àfrica: 1859-1860. En memòria dels voluntaris catalans

 

5-11

12

Manel Güell

Última ratio regis Cataloniae

3-9

 

Francesc Murillo Galimany

Els regiments de cavalleria de nova creació de l’exèrcit de Catalunya. El cas del 1r. d’Hússars (1808)

 

9-13

13

Manel Güell

Pere III. El primer pas cap a l’estabilitat financera en matèria militar

 

4-11

 

Moisés Selfa i Sastre

Toponímia militar a les Muntanyes de Prades

12-14

14

Manel Güell

Notes sobre la pólvora a Catalunya

4-9

 

Àngel Casals Martínez

Solsona, 1655

10-14

15

Manel Güell

Brulots a la guerra dels Segadors

4-8

 

Salvador-J. Rovira i Gómez

Els nobles de Reus i la guerra del Francès

9-12

16

Salvador-J. Rovira i Gómez

Seguiment de les guerres napoleòniques (186) a Tarragona

5-8

 

Alfredo Redondo Penas

Els regiments que van participar en el setge napoleònic de Tarragona

9-16

 

Francesc Murillo Galimany

La defensa del fort de l’Oliva, maig del 1811

17-48

 

Manel Güell

Tarragona Delenda est

49-67

 

Josep M.T. Grau Pujol

Manel Güell

Les migracions. Una altra conseqüència de la Guerra

68-74

 

El personatge:

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

Manuel d’Aux Borrellàs (+1665)

11-13

1

Manel Güell

Francesc Cabanyes: el primer segador-almogàver

14-17

2

Robert Vallverdú

El Nen de Prades

12-13

3

Manel Güell

El brau Mostaròs

17-20

4

Manel Güell

Joan Baptista de Mata, un capità general d’artilleria, català, al s. XVII

 

14-16

5

Alfredo Redondo Penas

Josep Tàrrech Bofarull: Història d’un militar reusenc

 

15-18

6

Alfredo Redondo Penas

Manuel Grau Iglésias

 

15-19

7

Manel Güell

En reconeixença a Francesc de Giminells Mascaró (v.1605-1640)

 

11-13

8

Jordi Morant Clanxet

Lluís de Castellví i de Vilallona. Tinent general (*26-X-1840 +24-IX-1918)

 

11-16

9

Alfredo Redondo Penas

Francesc Fort Segura. Oficial de Tortosa en el Cos de voluntaris catalans a la Guerra d’Àfrica (1859-1860)

 

16-19

10

Jordi Morant i Clanxet

Eusebi Pelegrí i Camps. Doctor en Farmàcia (1842-1918)

 

15-18

11

Jordi Morant i Clanxet

Lleó Alasà Rovira (1842-1916), intendent general de les Filipines

 

12-16

12

Manel Güell

Manuel Orozco Rovira, as de l’aviació republicana (1915-1994)

 

14-20

13

Jordi Morant i Clanxet

Joaquim Fàbregas Caputo, capità de les Milícies Urbanes de Tarragona el 1811

 

15-17

14

Salvador-J. Rovira i Gómez

Josep-Ignasi d’Alemany Carbonell (1792-1835), màrtir de la causa liberal a Tarragona

 

15-17

15

Alfredo Redondo Penas

Josep-Anton Aran Huguet: sotstinent tortosí de la 4ª. Companyia de voluntaris catalans a la guerra d’Àfrica (1859-1860)

 

 

12-14

16

Salvador-J. Rovira i Gómez &

Manel Güell

Vides paral·leles: Louis-Gabriel Suchet Jacquier (1770-1826) i Juan-Senén Contreras de Torres (1760-1826). Dos mariscals i un destí: Tarragona 1811

 

 

75-82

 

Alfredo Redondo Penas

Rosa Venas, ‘la calessera’, ‘la rossa’ o la ‘de l’hostal’

83-86

 

 

Fons i Arxius:

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

El fons ‘Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones’, de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona

 

 

26-28

1

Josep M. T. Grau Pujol

La secció dels serveis militars en un fons municipal del Camp de Tarragona

 

30-31

2

Manel Güell

La Gazette de França

27-29

3

Manel Güell

Fons fotogràfic de Kati Horna, a l’ Archivo General de la Guerra Civil Española

 

31

4

Josep M. T. Grau Pujol

El fons personal d’un militar: el capità Marià Batlle, de Reus

 

28-30

5

Manel Güell

L’Arxiu de Capitania General

28

6

Manel Güell

El fons de Miquelets de l’Arxiu Històric de Tarragona

31-32

7

Manel Güell

Fons documentals sobre Quintes a l’Arxiu Històric de Tarragona

 

26-27

8

Montserrat Catalan

L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet)

30-32

9

José Luis Cifuentes Perea

Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història Militar. Una primera incursió

 

30-31

10

Josep M. T. Grau i Pujol

La repatriació de soldats a la guerra de Cuba : una font documental a l’abast per al recompte de mortalitat (Centre de Documentació Marítima. Museu Marítim de Barcelona)

 

 

 

30-32

11

José Luis Cifuentes Perea

Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història Militar. Els arxius virtuals (II)

 

31-33

12

Manel Güell

Els Sucesos por años, de la Biblioteca Nacional de Madrid

 

32-33

13

Josep M.T.Grau i Pujol

L’assistència sanitària de militars a l’hospital civil de Reus: fonts documentals per al seu estudi

 

34-35

14

Manel Güell

BC, F.Bons.

32-33

15

Alfredo Redondo Penas

Estudi de les fortaleses i places de guerra al Principat de Catalunya (1800-1853), segons la documentació de l’Arxiu General Militar de Segòvia

 

 

31

 

 

L’Espasa i la ploma:

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

Brancaccio i els seus Cargos i preceptos militares

28

1

Manel Güell

La Platica manual de artillería, de Luis Collado

31-32

2

Manel Güell

La “Crònica” de Miquel Parets

29

3

Manel Güell

Francesc de Castellví les seves Narraciones Históricas

32

4

Manel Güell

Els Preludis militars de Domingo de Moradell

30-31

5

Manel Güell

Osona i la seva Expedició a l’Orient

29

6

Manel Güell

Melo i la seva Guerra de Catalunya

32-33

7

Manel Güell

La Relación de lo sucedido en Brafim, de Bosch Cardellach (1808-1814)

28-29

8

Manel Güell

Josep Doms i el seu Orde de batalla o breu compendi militar

32-33

9

Mireia Campabadal i Bertran

Un parell de dietaris privats en català sobre el setge barceloní de 1713-1714

 

32-34

10

Manel Güell

Pau Porcet i el seu Llibre de Politiqueses i curiositats (1805-1856)

 

32-33

11

Manel Güell

La Tortosa, ciudad fidelíssima y exemplar, de Vicenç de Miravall

 

34-35

12

Manel Güell

La Conquista de Cataluña por el Marqués de Olias y Mortara

 

34-35

13

Manel Güell

Els Versos nous ab alegria dels defensors del trono, pàtria y religió

 

36

14

Manel Güell

La Manifestacion..., de Serapi de Berart

34-36

15

Manel Güell

El reialista pere García Navarro, Oso Blanco,i el seu Diario Histórico...

 

32-33

16

Manel Güell

El Setge de Tarragona relatat en primera persona pel seu principal defensor

133-135

 

Jordi Morant i Clanxet

Guerra del Francès. Un llibre no conegut d’Alfred Opisso Vinyes

136-138

 

 

 

 

Expugnare Oppidum [tapes fins el núm. 6]:

 

 

Núm.

Autor

Títol

Pàgs.

0

Manel Güell

El penyal de Gibraltar

[39-40]

1

Manel Güell

La presa de Constantinobla

[39-40]

2

Manel Güell

El setge de Condé (Lleida, 1647)

[39-40]

3

Manel Güell

L’assalt a Alcover (1464)

[39-40]

4

Manel Güell

València d’Àneu (1487)

[39-40]

5

Manel Güell

Les Illes (1640)

[39-40]

6

Manel Güell

Pensacola (1781)

[39-40]

7

Manel Güell

Alguer, 1354

35-36

8

Manel Güell

Els joanistes prenen Tarragona (1462)

36-37

9

Manel Güell

Voilà mes aigles’ Straslsund (Dinamarca), agost de 1807

38-39

10

Manel Güell

Carracletada vallenca. L’últim setge de la guerra de Successió (1719)

 

38-39

11

Manel Güell

Sàsser, 1347. L’ajut cors

38-39

12

Manel Güell

En defensa del Palau Papal (Avinyó, 1398)

39

13

Manel Güell

Un setge per bloqueig: Tarragona, 1641

37

14

Manel Güell

Argelers, la porta del Rosselló (1344)

37

15

Manel Güell

Gaeta 1435, desfeta total

37-38

16

Francesc Murillo Galimany

Tarragona 1811. La mare de tots els setges napoleònics a Catalunya

148-154

Recensions i recull bibliogràfic:__________________________________________________________________________________________________________________________________________

En el següent llistat apleguem totes les referències bibliogràfiques, recensionades o simplement citades, aparegudes en els números d’A Carn! del 0 fins al 15 (i el Ier. i el IIn. número extraordinari). Han estat disposades temàticament, a partir d’un senzill thesaurus d’Història de Catalunya.

 

Sobre fons groc i amb lletra de mida 12, estan escrites les referències que han estat objecte d’una recensió llarga; en vermell i en lletra de mida 11, les que ho han estat d’una recensió breu, i en negre i en lletra de mida 10, les simples referències sense recensionar. A les referències sobre fons groc i en vermell, hi hem adjuntat, al final, un número entre guions, en color blau, que és l’indicatiu del número d’A Carn! on apareix la recensió d’aquella referència. INE, és indicatiu del Ier. Número Extraordinari.

 

 

Estructura de la base de dades bibliogràfica d’A Carn! :

GENERAL

-          Diversa

-          Aviació

-          Cultura_militar

-          Dones_en_guerra

-          Espionatge

-          Fortificacions

-          Marina

-          Tractats,_cròniques,_dietaris_i_memòries

 

ANTIGA

-          Diversa d’Antiga

-          Àssia menor

-          Bizanci

-          Cartago i Fenícia

-          Egipte

-          Grècia

-          Hispània

-          Roma

 

MEDIEVAL

-          Diversa de Medieval

-          Croades

-          Expansió mediterrània

-          Guerra dels dos Peres

 

MODERNA

-          Diversa de Moderna

-          Època de transició, La Revolució Militar

-          Guerra civil de Joan II

-          Guerra contra els infidels i Corsarisme

-          Bandolerisme

-          Guerra dels Segadors

-          Guerra dels Nou Anys

-          Guerra de Successió

-          Guerra a l’Antic Règim

-          Guerra Gran

-          Guerra del Francès

 

CONTEMPORÀNIA

-          Diversa de Contemporània

-          Trienni Liberal

-          Carlinades

-          Àfrica

-          Cuba i Filipines

-          I Guerra Mundial

-          Guerra Civil Espanyola

o   Diversa de GCE

o    Batalla de l’Ebre

o    Brigadistes

o    Exiliats i refugiats

o    Maquis

o    Repressió

-          II Guerra Mundial

-          Era Atòmica

-          Guerra de l’Ifni

 

 

 


 

 

GENERAL:

 

AA.DD. Aproximación a la historia militar de España. III. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 1.258 p.

 

AA.DD. Historia de la Guerra. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 256 p.

 

AA.DD. Aproximación a la historia militar de España. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 258 p.

 

J.Andreu. “El concepto de guerra justa y la justificación de los conflictos bélicos en el mundo clásico”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 39-77.

 

 “L’Archivo Nacional, en estat ‘lamentable’”. Avui, núm. 10.382 (diumenge, 13-08-2006) 39. -4-

 

J.Avilés. “De la yihad clásica al terrorismo yihadí”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 199-223.

 

Batista González, Juan. España estratégica. Guerra y diplomacia en la historia de España. Madrid: Sílex Ediciones, 2007, 497 p.               

 

Bernalte Sánchez, Adolfo R. Estudio razonado de la colección de armas blancas del duque del Infantado conservadas en el Mu-seo Naval de Madrid.Madrid:Mi- nisteri de Defensa, 2007, 210 p.

 

Bourke, Joanna. Sed de Sangre. Barcelona: Crítica, 2008, 608 p.

 

Briggs, Jimmie. Niños soldados. Cuando los niños van a la guerra. Barcelona: Editorial Océano S.L., 2007, 192 p.

 

J.Cabrero. “El concepto de la guerra en el cristianismo primitivo desde los Evangelios a San Agustín”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 79-118.

 

L.Caeiro. “Samuráis. Los guerreros del Japón” Historia. National Geographic, 51 (març 2008) 78-89.

 

Calpena i Ollé, Enric; Junqueras i Vies, Oriol. Guerres dels catalans. Barcelona: Mina, 2005 (Focus, 7), 227 p.

 

Carrasco y Saiz, Adolfo. Icono-biografía del generalato español. Pamplona: Analecta Editorial, 2007, 885 p.

 

Casanovas Camps, Miquel Àngel. Història de Mallorca. Mallorca: Moll, 2005, 548 p.           -INE-

 

Clark, John O. (ed.). Joyas de la cartografía. Madrid: Almena, 2006, 256 p.

 

Coleman, Kim. History of Chemical Warfare. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,224 p.

 

Collins , T. y R.G. Grant. Soldado. Madrid: Pearson, 2009, 360 p.

 

Conlan, Thomas D. Armas y técnicas bélicas  del samurai. 1200-1877.Madrid: Libsa, 2009, 215 p.

 

H.Coutau-Bégarie. «Histoire et stratégie», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

Day, D. Conquista. Una nueva historia del mundo moderno. Barcelona: Crítica, 2006, 338 p.

 

Dueñas, Oriol. “L’Arxiu General Militar de Guadalajara”. en: Sense memòria no hi ha futur. Actes de les III Jornades de Joves Historiadors i Historiadores. Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona. [Catarroja]: Afers, [2004], 59-63

 

A.M.Echevarria y J.M.Rodríguez. “Entre ‘violencia sagrada’ y ‘guerra socializada’: las cruzadas”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 113-139.

 

J.Eslava. “La fuerza de la prensa”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008) 54-60.

 

España. Brigada de Cazadores de Montaña “Aragón” I. [Osca]: BRCEM, I [2005], 23 p.

 

Fawcett, Bill. Cómo perder una batalla. Barcelona: Inédita, 2009, 320 p.

 

Fernández-Cuadrench, Jordi. “Les processons extraordinàries a la Barcelona baixmedieval (1339-1498). Assaig tipològic”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 403-428.                 -INE-

 

Garcés, Fernando. “Duelo. El combate prohibido”. Clío, 68 (juny 2007) 40-48.

 

García-Menacho y Osset, Eduardo. Introducción a la heráldica y manual de heráldica militar española. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 136 p. 

 

Gómez Barceló, José Luis. Tiempos de guerra, imágenes de paz. Iconografía militar de Bartolomé Ros. Madrid: Ministerio de Defensa, 2005, 377 p.

 

Güell, Manel i Salvador-J. Rovira i Gómez (coord.). Biografies de Tarragona. Volum i. Benicarló: Onada, 2010, 80 p. [/137, ++]  -15-

 

Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (coords.). Biografies de Tarragona. Volum ii. Benicarló: Onada, 2011, 117 p. [/282, ++]            -16-

 

Gwynne, Dyer. Guerra. Desde nuestro pasado prehistórico hasta el presente. Barcelona: Belacqua, 2007, 426 p.             -5-

 

Hacker, Barton. “The Machines of War. Western Military Technology, 1850-2000”. History and Technology, 21/3 (2005) 255-300.

 

Hernández, Jesús. Es la guerra. Las mejores anécdotas de la historia militar. Barcelona: Inédita, 2005 (Historia bélica, 72), 286 p.

 

Historia de la Cruz Roja de Vinaròs”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Hobbes, Nicholas. Militarie. Hechos, leyendas y curiosidades sobre la guerra y los ejércitos a través de la historia. tr. de Patricia Anton. Barcelona: Destino, 2005, 237 p.

 

Lendon, J.E. Soldados y fantasmas. Barcelona: Ariel, 2006, 561 p.        -5-

 

P.López Pita. “La guerra en el Corán y en la tradición musulmana”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 141-165.

 

Los Puertos de Morella, importancia geo-política”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

McLynn, Frank. Héroes y villanos. Los secretos de los más grandes guerreros de la historia. Barcelona: Ariel, 2008, 390 p.

 

Martí Gómez, José (texto). “Arturo Pérez-Reverte [Entrevista]”. magazine La Vanguardia (30 de abril del 2006) 34-40.

 

Martínez Montiel, Luís Francisco. “Algunos apuntes sobre Cartografía militar” [En línia] juliol de 2006 [Consulta de 12-07-2006]. Disponible a: <www.juntadeandalucia.es/ cultura>. -3-

 

J.A.Martínez Torres. “¿Religión o política. Las guerras confesionales en Europa. 1555-1598”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 166-198.

 

Martos, José Ángel. “Pinturas de guerra. El arte y la batalla, según Pérez-Reverte”. Clío, 54 (abril 2006) 48-56.

 

Masazumi, Natori. El auténtico manual de los ninja. Barcelona: Kairós,2010,160.

 

Moran Blanco, Sagrario; Andrés González Martín. Asimetría, guerra  e información. Madrid: Dílex, 2009, 452 p.

 

Muchembled, Robert. Una historia de la violencia. Del final de la Edad Media a la actualidad. Barcelona: Paidós Ibérica, 2010, 400 p.

 

Negro, Piero del e Gherardo Orfalli (a c.d.) Il gioco e la guerra nel secondo millennio. Treviso-Roma: Fondazione Benneton-Viella, 2009 (Ludica; 9), 219 p.

 

Nievas, David. “Artes marciales occidentales en la Edad de la Pólvora”. De la Guerra. Revista digital de historia militar moderna y contemporánea [En línia], Juliol 2006, núm. 1, p. 24-30; [Consulta, el 27-07-2006]. Disponible a: <www.delaguerra.es/ejemplares/>            -INE-

 

Norwich, John Julius. Historia de Venecia. Grana-da: Almed, 2009, 778 p.

 

Pagden, Anthony. Mundos en guerra. 2.500 años de conflicto entre Oriente y Occidente. Tr. José Manuel Álvarez Flores. Barcelona: RBA, 2010,558 p.

 

Pando Despierto, Juan. El mundo militar a través de la fotografía. 1840-1927.  I. Madrid: Ministerio de Defensa, 2009, 2.300 p.

 

Parker, Geoffrey. Historia de la Guerra. Madrid: Akal, 2008, 544 p.

 

Philpott, William J. Palgrave Advances in Modern Military History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 256 p.

 

Pinto Crespo, Virgilio; Valentina Fernández Vargas. El Madrid Militar. II. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 987 p.

 

Puel de la Vila, Fernando. Historia del ejército en España. Madrid: Alianza Editorial, 2005, 319 p.

 

Quesada, Fernando. “Recreación histórica”. La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 86-89.

 

Quesada Sanz, Fernando. “De la lanza a la pica”. La Aventura de la Historia, 95 (setembre 2006) 94-96.

 

F.Quesada. “Espolear a sangre el caballo”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008) 110-111.

 

F.Quesada. “Criptografía, instrumento de guerra”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 106-107.

 

Quesada Sanz, Fernando. Ultima ratio regis. Control y prohibición de las armas desde la Antigüedad a la Edad Moderna. Madrid: Ediciones Polifemo, 2009, 487 p. [994/-/742, ++++]-15-

 

Ramon i Vidal, Jaume de. El Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004 (Camí Ral, 24), 293 p.

 

Recull d’estudis del Grup d’Estudis Coronel Guarner, en homenatge al coronel Vicenç Guarner. VII nucli d’història militar de Catalunya, curs 2002-2003. Barcelona: Grup d’Estudis Coronel Guarner, 2004, 168 p.

 

Roca, Carles. Sangre de valientes. Barcelona: Inédita Editores, 2005, 324 p.

 

Romero Fernández, Antonio. “Bushido. Código Samurai”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 8-31.

 

Toledo Momparler, Vicente. Espadas españolas militares y civiles del siglo XVI al XIX. [S.l.: l’autor, 2010], 560 p.

 

Transcultural Wars from de Middle Ages to the 21st. Century. Ed. Hans Henning Kortum. Berlin: Akademie Verlag, 2006, 274 p.

 

J.Trebolle. “Guerra Santa y Guerra Justa en la Biblia”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 13-38.

 

Tzabar, Shimon. Cómo perder una guerra (y por qué). La estrategia para la derrota. tr. de Paula Borrell Soldevila. Madrid: Siglo XXI España, 2005, 181 p.

 

Tzu Sun. Los trece artículos sobre el arte de la guerra. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 132 p.

 

Vaquero, Dimas. Crecer, obedecer, combatir y morir. Saragossa: Institución “Fernando el Católico”, 2006, 324 p.

 

“La violación como arma de guerra”. Tiempo de Paz, 84 (primavera 2007) 82 p.     

 

Weir, William. 50 batallas que cambiaron el mundo. Tr. Gabriela Ventureira. Barcelona: Inédita, 2007, 482 p.

 

Aviació

 

dd.aa. “La Guerra Civil subterrània. Refugis contra les bombes”. Dossier de la Revista de Girona, 254 (maig-juny de 2009) 90-105: Pujadó, Judit. “Els refugis antiaeris gironins” (92-98), i “Dins dels refugis” (99-101); Ejarque Montesano, Joaquim; Miquel Rustullet Noguer. «El refugi antiaeri de la Casa Nova d’en Traver» (102-103) i Rahola, Carles. “Refugis i jardins” (104-105). [+++]         -14-

 

J.A.Alcaide. “Dieppe. La batalla aérea”, Revista Española de Historia Militar, 112 (2009) 130-144.

 

M.Alpert. “Las pioneras del aire”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 40-43.

 

Altemir Altemir, Sebastián. Vivencias de un maño en la URSS staliniana. Del Cinca al Volga. Informe a mis hermanos. Valls: La Torratxa, 2007, 207 p. -10-

 

Arnabat, Ramon; David Gesalí i David Iñíguez. “La campanya aèria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)”, L’Avenç, 344 (Març 2009) 44-52.            -12-

 

A.M.Arrabal. “Cabra. El otro Guernica”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 42-47.

 

M.Ballester. “El despertar del avispero”,  La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 66-72.

 

Barragán Fernández, Bruno; Carlos Sánchez Martínez. Los campos de aviación de la Guerra Civil. La provincia de Ciudad Real. Ciudad Real: Diputació, 2008, (Biblioteca de Autores Manchegos. Colección general, 156) 218 p.

 

Bosque Coma, Alfredo. “Con la Cuarta Escuadrilla Azul en Rusia”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 64-73.

 

R.Chapman. “Dornier Do 24 para España”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 56-59.

 

Díaz Benítez, Juan José. “Voluntarios de la zona aérea de Canarias y Africa occidental en la Wehrmacht”. Historia Social, 53 (2005) 47-62.

 

Ejarque Montesano, Joaquim; Miquel Rustullet Noguer. El Camp d’aviació de Martis. 1938-1960. Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, 2004, 113 p.

 

Ejarque Montesano, Joaquím; Rustullet Noguer, Miquel. El camp d’aviació de Martís, 1938-1960. Banyoles: Consell Comaral del Pla de l’Estany, 2004, 115 p.   -4-

 

El primer bombardeo naval de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

Fernández-Coppel, Jorge. La Escuadrilla Azul. Los pilotos españoles en la Lutwaffe. Madrid: La Esfera de los libros, 2006 (Historia del siglo XX), 448 p.              -5-

 

J.Fernández-Coppel. “Excmo. Sr. D. Pedro Vives y Vich, General de Ingenieros. Fundador y primer jefe de la Aviación española”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 40-49.

 

J.Fernández.Coppel. “General Friedrich Christiansen. Un as de la aviación naval”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 20-25.

 

H.García. “Homenaje en Canet. A la Aviación Republicana”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 36-37.

 

M.García Bartual. “Despegar en vertical”, Historia y Vida, 499 (octubre de 2009) 78-83.

 

García, Heribert, L’aeròdrom de La Sénia. 1937-39. La Sénia: Centre d’Estudis d’Investigació Històrica Baix Maestrat / Montsià, 2006, 189 p.    -5-

 

García Esteller, Heribert. “Ayer y Hoy. 1938-008. La Cénia”. Ares, 6 (gener-febrer de 2009) 50-52.            -13-

 

García Algilaga, David. “Inicis de l’aviació a l’Empordà”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 291-313 [62/5/8+6 - ++].           -13-

 

Gesalí Barrera, David; David Íñiguez Gràcia. Guerra aèria a la batalla de l’Ebre. Barcelona: Duxelm, 2010 (Polemos; 2), 102 p. [173/4/30, +++ -16-

 

Gort, Ezequiel i Salvador Palomar. “’Plegar els morts amb pales’. Els bombardeigs del 21 i 24 de gener de 1938 sobre Reus”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera 2008] 3-12 [32/1/8 ++].            -11-

 

Iñíguez Gràcia, David. “Aigua i Sang a Móra d’Ebre: La Batalla dels 115 dies”. La Riuada. Revista d’Informació Cultural, Móra d’Ebre, 26 (Agost 2005) 29-35.          -6-

 

La aviación en Castellón. 1936-39”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

La guerra aérea en el Alto Palacia durante el conflicto civil”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

L.Manzanera. “Amelia Earhart. Un paseo por las nubes”, Clío, 98 (desembre de 2009) 64-67.

 

Marimón, Sílvia. “Lleida, la Guernika catalana”. Sapiens, 41 (març 06) 26-33.      -2-

 

Matricardi, Paolo. Gran libro de los aviones de combate. Madrid: RBA, 2007, 432 p.

 

X.C.Meseguer. “La guerra desde el cielo. Del Barón Rojo al Enola Gay”, Clío, 83 (setembre de 2008)  42-49.

 

L.Molina. “La Sauceda, más allá del mito”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 30-37.

 

Musgrove, Frank. Dresde y los bombardeos británicos sobre Alemania. tr. de Juan Carlos Salgado. Valladolid: AF, 2005, 144 p.

 

Palomar, Salvador. “Avions de guerra sobre el Priorat”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera 2008] 3-12 [24/1/8 +]-11-

 

R.A.Permuy-C.O’Donnell Torroba. “Los autogiros. Cierva C.30”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 24-31.

 

Permuy López, Rafael A. “’Memoria histórica’ en el aeródromo de La Cenia”. Ares, 6 (gener-febrer de 2009) 48-49.   -13-

 

Poblet i Feijoo, Francesc. Els Bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil. Barcelona: Ajuntament. Regidoria de Dona i Drets Civils, 2005 (Quaderns de Barcelona. Memòria històrica, 1), 59 p.

 

Pujadó i Puigdomènech, Judit. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Biblioteca Serra d’Or), 394 p.       -3-

 

Ruíz Vidondo, Jesús Maria. Los vigías del cielo de España. Madrid: Sekotia, 2010, 284 p.

 

Saiz Cidoncha, Carlos. Historia de las fuerzas aéreas de la república española. III. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.

 

Salas Larrazabal, Jesús Maria; Rafael de Madariaga Fernández; José Luis González Serrano; José Warleta Carrillo; Cecilio Yusta Viñas. Mirando al cielo. Crónica de un siglo de aviación militar en España. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 394 p.

 

Santos Álvarez, Félix; José María Negrón Carreño. Aeródromo militar de León. 80 años de historia.  Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 308 p.

 

Valldeperes, Antonio. «Una memoria histórica del Campo de Aviación de Sènia. Tarragona”. Icaro. Boletín Informativo de la Asociación de Aviadores de la República [En línia] Juliol 2006, núm. 87 [Consulta: agost de 2006]. Disponible a: www.adar.es/icaro-julio....   -2-

 

Vich Sáez, Sergio. “La legión Condor. Voluntarios alemanes para el general Franco”. Historia y Vida, 456 (març 2006) 86-95.

 

Cultura militar

 

I.Artamendi. “La foto casual [Iwo Jima]”, Historia y Vida, 492 (març de 2009) 78-85.

 

Calama Rosellón, Argimiro. “Las Reales Academias Militares de Matemáticas de la Ilustración”. Torre de los Lujanes, Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 56 (Julio 2005) 137-173.      -1-

 

J.J.Díaz. “La evolución de la historia militar: de género literario a disciplina científica”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 77-126.

 

Documentalistas e historiadores extranjeros visitan Benicàsim y Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

El cuartel militar como vivienda colectiva en España y sus posesiones durante el siglo XVIII”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

García Hernán, David. La Cultura de la Guerra y el teatro del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006, 334 p.

 

E.González Calleja. “Presentación”, i “La cultura de guerra como propuesta historiográfica: una reflexión general desde el contemporaneismo español”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

M.Joly. “Las violencias sexuadas de la Guerra Civil española: paradigma para una lectura cultural del conflicto”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

A.Martínez Miguelez. “El Museo militar de Belgrado”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 264-270.

 

C.Padró. “Capa, los ojos de la guerra”, Historia y Vida, 490 (gener de 2008) 80-86.

 

Pozo Ferrer, Montserrat del. “Temàtica militar a Besalú II. Acadèmies militars a Catalunya”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII (2006) 215-232.    -4-

 

S.Puerto. “El Museo del Ejército presenta sus armas”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 26-30.

 

Puig i Tàrrech, Roser. “Correspondència d’un cadet des de l’Acadèmia Militar de Poblet durant la Guerra del Francès (1813-1814)”. Aplec de Treballs, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 24 (2006) 123-132. -3-

 

Pujol, Clàudia i Sònia Casas Codinach. “Rere la càmera d’Agustí Centelles”. Sapiens, 88 (febrer de 2010) 24-37.   -14-

 

Redondo Penas, Alfredo. “A la memòria dels caiguts en el setge de Tarragona de 1811”.Kesse, CEHSGOCT, 44 (2n. Semestre de 2010) 4-9 [55/2/13+11, ++]                -16-

 

F.Sevillano. “Cultura de guerra y políticas conmemorativas en España del franquismo a la transición”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

M.Yusta. “Una guerra que no dice su nombre. Los usos de la violencia en el contexto de la guerrilla antifranquista (1939-1953), Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:

 

Dones en guerra

 

Ares, María. “María Pita. Una gallega de armas tomar”. Clío, 63 (gener, 2007) 60-65.

 

Blanco, Carlos. “Agustina de Aragón”. Historia. National Geographic, 35 (novembre 2006) 19-24.

 

Castells Irene; Gloria Espigado y Mª Cruz Romeo (coord.). Heroínas y patriotas. Las mujeres de 1808. Madrid: Cátedra, 2009, 488 p.         -13-

 

Corominas Bertran, Luís. Mujeres en la historia de la aviación. Madrid: Cockpit, 2005, 257 p.

 

Fonseca, Carlos. Rosario, Dinamitera. Una mujer en el frente. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 290 p.

 

Manzanera, Laura. “Elizabeth Thompson. La primera pintora de batallas”. Clío, 68 (juny 2007) 50-59.

 

Moreno, Gustau. “Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera”. El Punt, de 17-02-2006.-1-

 

Olesti, Isabel. Nou dones i una guerra. Dones del 36. Barcelona: Edicions 62, 2005.        -1-

 

Olmeda, Fernando. Gerda Taro. Fotógrafa de guerra. Barcelona: Debate, 2007, 393 p.

 

Orr, Lois; Gern-Rainer Horn (ed.). Letters from Barcelona. An American Woman in Revolution and Civil War. Houndmills, Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2009, 209 p.

 

Quincey, Thomas. La monja alferez. S.l.: Pretextos, 2006, 150 p.

 

Valcárcel, Isabel. Mujeres de armas tomar. Madrid: Algaba, 2005, 206 p.

 

Espionatge

 

Bertomeu Masiá, Mª José (ed.). Cartas de un espía de Carlos V. La correspondencia de Jerónimo Bucchi con Antonio Perrenot de Granvela. València: Universidad, 2006, 230 p.

 

Blanning, T.C.W. “Viena and Versailles. The Courts of Europe’s Dynastic Rivals, 1550-1780”. German History, v. 23/2 (2005) 265-267.

 

M.Carballal. “Historias de espías. La Inteligencia española desde el siglo XIX a la actualidad”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009) 54-59.

 

Carrió i Arumí, Joan. «El captiveri i l’espionatge com a mèrits de l’ascens social a la Catalunya de l’Edat Moderna», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [10/1/1   +]                 -12-

 

A.Cónsul. “Els ulls i les orelles de Franco”, Sapiens, 98 (desembre de 2010) 30-37.

 

Diego González, Álvaro de. “Un español en Dunquerque”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 108-117.

 

Finestres, Jordi. “Espiant els nazis. L’aventura dels espies catalans al servei dels Estats Units”. Sapiens, 75 (gener 09) 18-28.       -12-

 

F.García Sanz. “Pilar Millán Astray. Mata Hari española”, La Aventura de la Historia, 135 (gener de 2010) 22-29.

 

Guixà Cerdà, Josep. « El cas Sentís. Un espia a Londres”. L’Avenç, 327 (Setembre 2007) 32-35. -6-

 

J.Hoyos. “Los espías de Felipe II”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 64-71.

 

Juárez Camacho, Javier. Garbo, l’espía català que va derrotar Hitler. Barcelona: Columna, 2004 (Biografies, 6) 359 p.

 

Juárez Camacho, Javier. Juan Pujol, el espía que derrotó a Hitler. Madrid: Temas de Hoy, 2004, 450 p.

 

P.Marriot. “Los secretos de los agentes de Stalin”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 34-41.

 

Navarro Bonilla, Diego. Cartas entre espías e inteligencias secretas en el siglo de los validos. Juan de Torres – Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 268 p.

 

Peck, Yannick. Les services secrets républicains espagonols en France. Organitzation, réseaux, action. [París] : Editions Loubatières, 2005, 239 p.   -2-

 

D.Revelles. “Criptografía. Códigos secretos que cambiaron la historia”, Clío, 84 (octubre de 2008)  28-39.

 

Rodríguez García, José Manuel. “Agentes secretos en la reconquista. Cómo se espiaban moros y cristianos”. Clío, 65 (març de 2007) 26-37.

 

Secretos en el aire. La criptografía en la Guerra Civil española”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

J.R.Soler. “Mata Hari. La seducción del espionaje”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 14-19.

 

J.R. Soler y E.Soler Bonet. “Anécdotas en Cifra [i] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 16-20.

 

S.Vich. “Espías nazis en América”, Historia y Vida, 484 (juliol de 2008) 52-57.

 

Fortificacions

 

Adell, Joan-Albert; Joan Menchón. “Les fortificacions de la frontera meridional dels comtats catalans, o les fortificacions de la marca superior d’Al-Andalus”. Lambard, XVII (2004-2005) 65-85.

 

Alomar i Canyelles, Antoni I.; Clop i Molins, Ramon. “Les fortificacions del castell de Bellver”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Revista d’Estudis Històrics, 859, LXI  (2005 = In memoriam Álvaro Santamaría Arández) 391-426.       -3-

 

A.Alonso. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia mayor de Benaguacil (Valencia)”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

M.M.Alonso Ruíz. “Torres: puerta cristiana en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Amat Cortés, Juan. ”Torres de vigía y piratas del Mediterráneo español”. Los Castillos de España, 133 (abril 2004) 59-63.

 

Bayona, Lluís; Buscató, Lluís. “El castell de Sant Miquel: actuació restauradora sobre el conjunt”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVI (2005) 183-200.        -INE-

 

Bernaus, Magda i Caballé, Gemma. “De llotja de mercaders a caserna militar: la Llotja de Barcelona a época moderna”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 781-796.             -INE-

 

Cadiñanos Bardeci, Inocencio. “Noticias de arquitectura fortificada en España (X)”. Castillos de España, 142-143 (juliol-setembre 2006) 92-96.        -3-

 

Cardona i Colell, Ramon. “Aparició de restes inèdites del castell de Granyena, el primer assentament templer en terres catalanes”. Oppidum. Revista cultural del Solsonès, 6 (2008) 33-46.                 -10-

 

Cardona, Gabriel. “Montjuic. Castillo y mito». La Aventura de la Historia, 118 (Agost de 2008) 36-41. -11-

 

Checa, Manuel. “Avance de inventario de las fortificaciones de la provincia de Tarragona”. Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre 2008) 64-79.        -10-

 

M.Checa. “Inventario de Arquitectura fortificada de Tarragona”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008).

 

M.Checa. “Apuntes sobre San Felipe de Bacalar: un fuerte militar español en el sur de Yucatán (1727-2009)”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 11-42.

 

Corominas i Julián, Jordi. “¡Abajo las murallas!”. La Aventura de la Historia, 82 (agost 2005) 84-87. -1-

           

Díaz Capmany, Carlos. “Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 279-302.        -1-

 

Escalona, Manuel. «El último bastión. La defensa de San Juan de Ulúa”. La Aventura de la Historia, 99 (gener de 2007) 40-45.

 

F.I.Estrems. “El castillo de Palafolls”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Fuente, Pablo de la i Alfaro, Juan Manuel.  “Una visión de la fortaleza de San Fernando de Figueras a partir de la cuestión capuchina: Regalismo y poder militar durante el reinado de Fernando VI”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 215-224.         -2-

 

Fuente, Pablo de la. “El capitán Fratín y la Real Casa de Munición de Guerra de Rosas: un ejemplo de arquitectura militar”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 97-109. -0-

 

Fuentes Codera, Maximiliano. “El castell de Sant Ferran i Figueres durant la Segona República i la Guerra Civil”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 315-335 [47/3/18+3 - ++].       -13-

 

Gea, Isabel. Las murallas medievales de Madrid. Madrid: La Librería, 2008.

 

A.González Gato. “La torre telegráfica de Alsasua (Navarra) ”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 19-21.

                

M.Jover. “El fuerte de San Fernando en Alicante”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 59-62.

 

Laorden Ramos, Carlos. Fortificaciones en Cataluña, Tortosa y Bajo Ebro. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 360 p.   -14-    

 

J.A.Linage. “Espronceda en el castillo de Cuéllar”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

M.López i E.Diego. “Castillos y fortalezas en la Baja Extremadura en la primera mitad del siglo XII: acercamiento a una tipología constructiva”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

López Mullor, Albert; Estany Morros, Imma; Lacuesta, Raquel (coords.). Castell de Castelldefelds. Arqueologia, història, art. Barcelona: Diputació, 2005 (Monografies, 7), 515 p. -4-

 

J.C.Losada. “Fortificados”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 28-35 = Dossier: ‘Cerco y resistencia en la Edad Media’).

 

J.C.Losada. “Poniendo sitio a un castillo”, Historia y Vida, , 485 (agost de 2008) 36-53 = Dossier: ‘Cerco y resistencia en la Edad Media’.

 

Llinàs, Joan; Merino, Jordi. “Sant Iscle, el castell de Vidreres”. Gavarres, Vidreres, 7 (primavera-estiu 2005) 102-103.

 

E.Martín i N.Sánchez. “La Orden de Calatrava: arquitectura militar en la Alcarria”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Martin i Roig, Gabriel de. Castells del Baix Empordà. Lluites, història i patrimoni. Barcelona: Farell Editors, 2006, 160 p.

 

Martínez Latorre, Damià. Giovanni Batista Calvi. Ingeniero de las fortificaciones de Carlos I y Felipe II (1552-1565). Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 622 p.

 

M.Medrano. “El castillo de Os Muros (Ayerbe, Huesca)”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)

 

Menchón i Bes, Joan. “El Castillo de la Zuda de Tortosa: fortificaciones del portal de la Bassa”. Boletín de Arqueología Medieval, Ciudad Real, 12 (2005) 51-79.         -4-

 

R.N.Meyer. “La antigua fortificación helvética y el ducado de Borgoña”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 21-37.

 

Meza, Martín. “Asedios de Castillos Medievales”. Ars Militaria. Revista Virtual de Militaria. Asociación Hispana DE RE MILITARI [En línia] última actualització, 28-07-2005, núm. 25 [Consulta, 22-08-2006], Disponible a: <http://perso.wanadoo.es/remilitari/ars.htm>.          -INE-

 

Minella, Melo. Castelli. Palerm: l’Epos Società Editrice, 20005, 208 p.

 

E.Mira. “Alcázares y alcaides en la Carmona moderna: noticias inéditas”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 183-208.

 

Miret i Nin, M. Montserrat. “Document inèdit sobre les muralles de Vilafranca del Penedès”. Del Penedès. Publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs, 13 (Hivern 2005-2006) 27-32.         -3-

 

Montañés i Príncep, Cinta. “El procés de fortificació andalusina a les Terres de l’Ebre”. Recerca, AHCTE, 11 (2007) 11-42 [6/0/6 ++]        -8-

 

Moret, Pierre; Chapa, Teresa (ed.). Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (s. III aC. – s. I d. de C.). Jaen / Madrid: Universidad / Casa de Velázquez. Centro Andaluz de Arqueología Ibérica, 2004, 220 p.

 

J.J.Mostazo. “Torrestrella: análisis de un castillo frontero en la campiña de Cádiz (Premio  Manuel Corchado ex-aequo 2008)”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 11-19.

 

G.Muñiz. “El castillo del Morro. Nuestra fortaleza en la Habana”, Historia de Iberia Vieja, 49 (juliol de 2009) 70-75.

 

Muñoz Corbalán, Juan Miguel (Coord.). L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. El llegat dels enginyers militars. Barcelona: Secretaría General Técnica del Ministerio de Defensa. Novatesa, S.L., 2004, 541 p.            -0-

 

Nicolas, Nathalie. La guerre et les fortifications du Haut-Dauphiné. Étude archéologique des travaux des châteaux et des villes a la fin du Moyen Age. Aix-en-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2005, 377 p.

 

Paisaje y fortificación. III Congreso Internacional sobre fortificaciones. Sevilla: Ayuntamiento de Alcalá de Guadaira, 2006, 267 p.

 

Palmada, Guerau. “La muralla republicana de Tarraco. Els seus referents constructius d’època hel·lenística”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLIV (2003) 7-88.  -0-

 

Palmada, Guerau. “La muralla de Banyoles, de l’oblit a un monument recuperat”. Revista de Girona, 240 (gener-febrer 2007) 48-53.  -5-

 

Palol, Pere. El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2005, 115 p.

 

Palmada, Guerau. La muralla de Banyoles. Girona: Ajuntament de Banyoles / Diputació, 2008 (Quaderns de Banyoles; 10), 155 p.[/5/50 ++]                         -12-

 

À.Pascual. “La fortaleza de Albercutx”, Castillos de España, 149 (març 2008)

 

Pérez Nespereira, Manuel. La Ciutadella. Símbol d’opressió nacional. Barcelona: Base, 2009, 124 p. [/7+1, +]                -16-

 

Pou Vallés, Josep. «El castillo de Calafell (Tarragona). Auge y declive de un castillo fronterizo convertido en fortaleza señorial”. Castillos de España, 142-143 (julio-septiembre 2006) 23-30. -3-

 

Pozo Ferrer, Montserrat del. “La ciutadella de Roses i la ‘Guerra Gran’, 1793-1795”. Castillos de España, 145 (Marzo 2007) 11-16.     -IINE-

 

Puig Verdaguer, Ferran. “El dilema de les muralles”. Muhba. Butlletí. Butlletí informatiu del Museu d’Història de Barcelona, 17 (2n. quadrimestre de 2009) 5.  -13-

 

Pujol Puigvehí, Anna. “La torre de guaita del castell de Llançà. Alt Empordà (Girona)”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 53-67.            -INE-

 

Raventós, Joan. “Les torres de defensa de Castelldefels. Una resposta a les razzies dels corsaris i dels bandolers”. Sapiens, 33 (juliol 05) 56.

 

C.Redondo. “Las fortalezas de Belvis, Almaraz y Deleitosa en la organización medieval del Campo de Arañuelo, siglos XIII-XIV”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 3-11.

 

Risques Corbella, Manuel; Martín Corbera Marín. Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat. Barcelona: L’Esfera dels llibres, 2008, 285 p.

 

Roig Vidal, Joan; Forcadell Vericat, Toni; Grau Verge, Ferran. “L’Urbanisme i el sistema defensiu a la Ulldecona del segle XVIII”. Raïls. Revista del Centre d’Estudis Ulldeconencs, 20 (2004) 45-62.     -0-

 

F.G.Rubio. El castillo de Vélez Blanco. 500 años de historia”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009)

90-95.

 

A.Ruibal. “Fortificación griega y planta hipodámica: Mileto y Priene”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 37-51.

 

J.A.Ruibal. “Avance al inventario de restos fortificados de Sevilla”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 62.

 

Ruíz Oliva, José Antonio. “Un modelo de fortificación orográfica: la ciudadela del Monte Hacho de Ceuta”. Castillos de España, 141 (abril 2006) 54-64.

 

Sáez Rodríguez, Ángel José. Las defensas de Gibraltar (siglos XII-XVIII). Màlaga: Sarria, 2008, 252 p.

 

Sanahuja Navarro, Jordi. “El castillo de Castellón de Farfaña (Lleida)”. Los Castillos de España, 133 (abril 2004) 21-27.

 

Santa-Maria Batlló, Glòria. Barcelona, 1843. Progresisme versus muralles. Barcelona: Institut Municipal d’Història, Ajuntament, 2005 (Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona), 90 p.            -4-

 

Sitges i Molins, Francesc Xavier. Enginyeria militar vuitcentista al Bages. Manresa: Centre Excursionista de la Comarca del Bages, 2007, 53 p.

 

Takayanagi, Shinichi. “Actividades de Cristóbal de Rojas en la expedición de Bretaña (Francia). Fortificación durante el periodo de la intervención militar de Felipe II en la guerra civil de Francia: construcción del fuerte de Blavet y de León”. Castillos de España, 144 (desembre 2006) 31-43.

 

Torres, Núria. “Castells islàmics?”. Sapiens, 57 (Juliol 07) 40-43.      -IINE-

 

Valdeón, Julio. “Melilla medieval. Plaza codiciada”. La Aventura de la Historia, 92 (juny 2006) 58-62.

 

C.Vara i M.L.García. “¡Cercados! Las normas de asedio”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 54-60.

 

Vega i Ferrer, Salvador. “L’antic castell de Verges (segles XII-XIX)”. en: Miscel·lània Lluís Esteva. Sant Feliu de Guíxols, Institut d’Estudis del Baix Empordà, 2006, 31-60.        -7-

 

Vidal Franquet, Jacobo. “Unes notes sobre arquitectura defensiva a la Tortosa medieval”. Recerca, AHCTE, 11 (2007) 43-112 [148/3/98+1 +++]   -IINE-

 

Marina

 

Adkins, Roy. Trafalgar. Biografía de una batalla. tr. Jorge Salvetti, Barcelona: Planeta, 2005, 413 p.

 

Albi, Julio. El día de Trafalgar. Barcelona: Seix Barral, 2005, 397 p.

 

M.Alfonso. “El fracaso de la Invencible”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 106-109.

 

Alpert, Michael. “Desafío en el Cantábrico. Londres protege sus barcos”. La Aventura de la Historia, 103 (maig de 2007) 30-35.

 

Alsina Torrente, Juan. Una guerra romántica. 1778-1783. España, Francia e Inglaterra en el mar (trasfondo naval de la independencia de los Estados Unidos). Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 495 p.

 

J.Alvar Ezquerra. “Pueblos del mar. El terror del Mediterráneo”, Clío, 81 (juliol de 2008) 40-47.

 

Anca Alamillo, Alejandro. El historial de la corbeta Tornado (1862-1940). Viaje a través de la política española del último tercio del siglo XIX y Memorias del Asilo Naval Español. Barcelona: Museu Marítim, 2005 (Estudis, 6), 117 p.     -2-

 

Anca Alamillo, Alejandro. Naufragios de la Armada española y otros sucesos marítimos acaecidos durante el siglo XX. Madrid: Real del Catorce Editores, 2006, 154 p.

 

Arias Ramos, Raúl. La Kriegsmarine en la Guerra Civil española. colab. de Lucas Molina Franco. Valladolid: AF, 2005 (Militaria, 4; Guerras y Batallas, 2), 64 p.

 

A.Atienza. “Lepanto. La mayor batalla naval del mundo moderno”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 58-62.

 

D.Broggi. “Nelson. Bajo el signo de Trafalgar”, Clío, 84 (octubre de 2008) 80-87.

 

Cabezuelo Pliego, José Vicente. “Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieval. La liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351”. Anuario de Estudios Medievales, 36 (gener-juny 2006) 253-294. -4-

 

Canales, Carlos y Miguel del Rey. Las reglas del viento. Cara y cruz de la armada española en el siglo XVI. Madrid / México / Buenos Aires / San Juan / Santiago / Miami. Edaf, 2010 (Clío. Crónicas de la historia), 325 p.

 

Casado Rabanal, David. La marina ilustrada. Sueño y ambición de la España del XVIII. Madrid: Antígona, 2009, 676 p.

 

S.Cases. “El tresor dels navegants”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 40-48.

 

Cayuela Fernández, José G. y Pozuelo Reina, Ángel. Trafalgar. Hombres y naves entre dos épocas. Barcelona: RBA [2005], 704 p.

 

Cayuela Fernández, José Gregorio. “Villeneuve. El réprobo condenado por todos”. La Aventura de la Historia, 91 (maig 2006) 50-56.

 

Cervera Pery, José. La historiografía de la guerra española en el mar (1936-1939). Aproximación bibliográfica. Reflexión histórica. Múrcia: Aglaya, 2008, 382 p.

 

Colomar Marí, Ana. “La desfeta de Portuondo en aigües de Formentera”. Serra d’Or, 566 (febrer 2007) 30-33.       -6-

 

Cornwell, Bernard. Sharpe en Trafalgar. tr. Montserrat Batista. Barcelona: Edhasa, 2005, 445 p.

 

“Les Drassanes Reials de Barcelona”, dossier central de la revista Drassana, 11 (2003).

 

Estrada Rius, Albert. La Drassana medieval de Barcelona. Organització institucional i construcció naval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Museu Marítim, 2004 (Estudis, 4), 253 p.     -0-

 

Fernández Conti, Santiago; Félix Labrador Arroyo. “La organización de la campaña naval de las Azores de 1582. Corte y territorio en la monarquía de Felipe II”. Hispania, 233 (setembre-desembre de 2009) 739-768.

 

G.Fernández Morente. “La vida diaria a bordo de un galeón español”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 26-29.

 

Frank, Willard C., Jr. Marinos soviéticos con la flota republicana. Cartagena: Divum&Mare, 2009, 128 p.

 

Franco Castañón, Hermenegildo. La razón de Trafalgar. La campaña naval de 1805. Un análisis crítico. Valladolid: AF, [2005], 159 p.

 

Fuente, Pablo de la. “El naufragio del HMS Hindostan (1804)”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 139-157. -1-

 

Fuente, Pablo de la. El Triunfante: tecnología y ciencia en la España de la Ilustración. Historia de un navío hundido en el Golfo de Rosas. Barcelona: Museu Marítim, 2006.    -5-

 

Fuente, Pablo de la; Marcel Pujol i Hamelink. “Noves dades sobre el raid britànic contra Roses de l’1 de novembre de 1809”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, li (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 241-257 [23/4/5, +++].           -16-

 

R.Galan. “El combate naval de Abtao”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.

 

Gay, J. Víctor. “La Costa Brava, front de guerra (1936-1939). Quinze vaixells enfonsats en el litoral gironí”. Revista de Girona, 243 (Juliol – Agost 2007) 30-35. -7-

 

I.Giménez. “Blas de Lezo. El marino olvidado”, Clío, 109 (novembre de 2010) 66-73.

 

González-Llanos Caruncho, José María. El decenio. La construcción naval militar en la factoría de Ferrol, 1936-1946. Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 206 p.

 

M.González. “El siglo XVIII. La Edad de Oro de los barcos españoles”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 16-21.

 

M.González. “El barco más solitario del siglo XIX. El acorazado Pelayo”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 26-29.

 

M.González. “La fragata Diana”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 8-12.

 

M.González. “Los ictíneos de Monturiol”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 48-53.

 

M.González Fernández. “José González Hontoria. El impulsor de la artillería naval española”. Historia de Iberia Vieja, 53 (novembre de 2009) 52-57.

 

“Graff Spee. Acorazado de bolsillo”, Historia y Vida, 501 (desembre de 2009) 16-17.

 

Grove, Eric J. (dir.). The Royal Navy Since 1815. A New Short History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 312 p.

 

Guardiamarinas Castellonenses”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.

 

“Ictíneo II”. Historia y Vida, 453 [2006] 14-15.

 

Lucena Salmoral, Manuel. Piratas, corsarios, bucaneros y filibusteros. Madrid: Síntesis, 2006, 352 p.

 

Llobet, Joaquim. “La maqueta de la fragata de guerra de l’antiga Escola de Nàutica de Mataró”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 82 (abril 2005) 6-9.

 

Maeso Buenasmañanas, Juan Alfonso. Expediciones navales españolas a la Patagonia argentina durante el siglo XVIII. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 832 p.

 

Mahan, Alfred T. Influencia del poder naval en la historia. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 589 p.

 

Manzanera, Laura. “El Mediterráneo, también un mar de piratas”. Clío, 56 (juny 06) 44-47.

 

Marchena Jiménez, José Manuel. Marina de guerra de los Áustrias. Una aproximación bibliográfica. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 264 p.

 

J.Martín. “Nuestra historia naval es muy conocida por el público”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 22-25.

 

Martínez, Esther P. “La construcción naval a través de los tiempos”. Revista Española de Defensa, 239 (març de 2008) 58-63.

 

Martínez García, Óscar. “Los pueblos del mar. Piratas de la Edad de Bronce”. Historia. National Geographic, 32 [2006] 45-55.

 

Martínez Hoyos, Francisco. “Las otras armadas [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006] 54-59.

 

Mateo, José. “Las Reales Ordenanzas de Marina y la regulación de la pesca en el Ampurdán durante el siglo XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 111-150.0-0-   

Mira Caballos, Esteban. Las armadas imperiales. La guerra en el mar en tiempos de Carlos V y Felipe II. Madrid: La Esfera de los Libros, 2005, 277 p.

 

Mira Caballos, Esteban. “Corsarios. Los tábanos del Imperio”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 64-69.

 

F.Moreno. “Instructores alemanes en la Escuela Naval Militar (1938-1940) [i] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 26-32.

 

Morro Veny, Guillem. La marina catalana a mitjan segle XIV. Barcelona: Museu Marítim, 2005 (Estudis; 8), 314 p.   -2-

 

Morro Veny, Guillem. La marina medieval mallorquina (1250-1450). Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2009, 350 p. [1.041/18/324, ++++]              -15-

 

Mortera Pérez, Artemio. La artillería naval en la Guerra Civil Española. 1936-1939. Gijón: Fundación Alvargonzalez, 2006, 343 p.

 

Mutjé i Vives, Josefina. “Contribució de València a la guerra catalanogenovesa de 1330 a 1335”, en: XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: La Mediterrània de la Corona d’Aragó (s. XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència arbitral de Torrellas (1304-2004). València: Universitat, 2005, I, 309-326.

 

O’Donnell, Hugo. La campaña de Trafalgar. Madrid: Esfera, 2005, 727 p.

 

Pérez-Reverte, Arturo. Cabo Trafalgar. Madrid: Punto de Lectura, 2005, 298 p.

 

A.Polanco. “Cosme García y los orígenes del submarino”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 38-41.

 

Pujals, Joaquím M. “El naufragi de la ‘Girona’. El tràgic destí de la Armada Invencible”. Sapiens, 51 (gen. 07) 28-31.

 

Pujol Hamelink, Marcel. “Vaixells i navegació a l’Antiguitat”, Citerior. Arqueologia i ciències de l’antiguitat, Tarragona, 4 (2008) 15-54 [27/0/69 +++].            -9-

 

I.Ramila. “Corsarios ‘made in Spain’”, Clío, 93 (juliol de 2009) 16-27.

 

Ribelles de la Vega, Sílvia. “La Marina Real Británica en las costas de Asturias durante la guerra civil (1936-1937): Su olvidada labor humanitaria”. Cuadernos Republicanos, 61 (primavera-estiu 2006) 39-49.

 

Robertson, Stuart (ed.). La vida de los piratas. Barce-lona: Crítica, 2010, 271 p.

 

Rodríguez, José Manuel. El almirante Blas de Lezo. El vasco que salvó al Imperio Español. Barcelona: Ediciones Altera, 2008, 270 p.

 

Rodríguez González, Agustín Ramón. Trafalgar y el conflicto naval anglo-español. Madrid: Actas, 2005, 459 p.

 

Rodríguez González, Agustin Ramon. Victorias por mar de los españoles. Madrid: Grafite, 2006, 337 p.

 

Rodríguez González, Agustín Ramon. Victorias por mar de los españoles. 4ª ed. Madrid: Sekotia, 2010 (2006), 335 p.

Romeu de Armas, Antonio. “El frustrado desembarco en Santa Cruz de Tenerife en 1797 de la Infantería de Marina inglesa al mando del almirante Nelson. El muelle y el castillo de San Cristóbal, objetivo único”. Anuario de Estudios Atlánticos, Las Palmas de Gran Canaria, I, núm. 50 (2004) 309-318.

 

J.C.Salgado. “Marea roja, marea negra”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 46-51.

 

San Juan, Víctor. La batalla naval de las Dunas. La Holanda comercial contra la España del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006 232 p.           -5-

 

Santaella Pascual, Federico. La artillería en la defensa de Cartagena y su base naval. Desde los orígenes al Plan Vickers de 1926. Múrcia: Agraya, 2006, 399 p.

 

Tempère, Delphine. Vivre et mourir sur les navires du Siècle d’Or. París: Presses de l’Université Paris Sorbonne, 2009 (Ibirica;20), 394 p.

 

Trafalgar. 200 años después. León: MIC, [2005], 51 p. [Exposició a la Universitat Rey Juan Carlos, de Móstoles]

 

Vázquez Lijó, José Manuel. La matrícula de mar en la España del siglo XVIII. Registro, inspeción y evaluación de las clases de marinería y maestranza. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 616 p.

 

Vich Sáez, Sergi. “Hundir el Bismarck. Persecución en alta mar”. Historia y Vida, 464 (novembre 2006) 84-92.

 

Tractats, cròniques, dietaris i memòries

 

Aguadé i Sordé, Jaume. El Diari de guerra de Lluís Randé i Inglés. Batalles del Segre i de l’Ebre i camps de concentració (abril 1938 - juliol 1939). Valls: Cossetània, 2004, 135 p.

 

Aguilar Àvila, Josep Antoni. “Les expedicions a l’Orient i la Crònica de Muntaner”. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIX (2003-2004) 13-76. -0-

 

Alarcón, Pedro Antonio. Diario de un testigo de la guerra de África. Sevilla: Fundación José Manuel Lara, 2005.

 

Arte de la guerra de Sunzi. Versión restaurada a partir del manuscrito de Yinqueshan. ed., tr. i not. de Laureano Ramírez Bellerín. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006, 384 p.       -INE-

 

Bachs Colomer, Isidre i Antoni Bachs Torné. Diari d’un soldat de pic i pala. Barcelona: Edicions Saragossa, 2009, 152 p.       -12-

 

Balbi de Correggio, Francisco. Diario del gran asedio de Malta. 1565. Madrid: Fernando Villaverde Ediciones, 2007, 234 p.         -6-

 

Belart i Benseny, Pere. Diari d’un soldat, 1937-1939. Tremp: Garsineu, 2004, 142 p.

 

Borràs Llop, Juan. Perquè lluitavem? Escrits i paraules des del front, la reraguarda i l’exili. 1936-1939. La Canonja: Centre d’Estudis Canongins “Pons de Castellví”, 2007 (El Porxo; 24), 636 p.

 

Bosom, Sebastià i Astort, Josep. “Diari de guerra de Salvador Astort Puig”. Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 253-263.

 

Broggi, Moisés. “Un cirujano en las Brigadas Internacionales”. Clío, 57 (juliol 2006) 18-19.

 

Broggi, Moisés. Memorias de un cirujano. Madrid: Península, 2006, 348 p.

 

Bruno Fernández, Francisco. Tratado de las epidemias malignas y enfermedades particulares de los exércitos. Mairena de Aljarafe: Extramudos Edición S.L., 2007, 166 p.

 

Cabeza de Vaca, Amparo. Bajo cielos de plomo. Unas memorias y el diario de Rafael Salazar Alonso. Madrid: Actas, 2009, 363 p.

 

Capellades Sala, Josep. Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Vilafranca del Penedès: Edicions Andana, 2010, 212 p.      -13-

 

Cartagena, Alonso de. Tratados militares. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 490 p.

 

Catalan, Montserrat. “El dietari inèdit de Tarradellas. Gener 1939. Els darrers dies de la Guerra Civil des de la primera línea de front”. Sapiens, 85 (novembre de 2009) 20-27.          -13-

 

Chacón y Calvo, José María. Diario íntimo de la revolución española. Madrid: Verbum, 2010, 205 p.

 

Clausewitz, Karl von. De la guerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 776 p.

 

Díaz de Gamez, Gutierre. The unconquered Knight. A Chronicle of the Deeds of Don Pero Niño, Count of Buelna. Tr. John Evans. Woodbridge: Boydell, 2004, 232 p.

 

Duran, Joaquim. Memòries de guerra i postguerra d’un combatent republicà. Caldes de Montbui: l’autor, 2004, 45 p.

 

Fernández-Copel, Jorge. General Gavilán. Memorias. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 408 p.

 

Frontino, Sexto Julio. Los cuatro libros de los exemplos, consejos e avisos de la guerra (Strategematon). Ed., introd. i notes d’Àngel Gómez Moreno. Madrid: Ministerio de Defensa. Secretaría General Técnica, [2005], 145 p.

 

Galí, Raimon. Memòries. Barcelona: Proa, 2004, 259 p.

 

Gaulle, Charles de. Memorias de guerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 760 p.

 

Genís i Mas, Daniel (a c.d.). La invasió francesa de l’Empordà el 1285. La Relación Histórica de Rafael Cervera. Una traducció castellana de la Crònica de Bernat Desclot. Girona: Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2006, 165 p.

 

Gil Bel, Eva. «La perspectiva vencedora de la Histoire de la dérnière revolte des catalans. Una crònica exemplaritzant de 1715», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [30/1/15  ++]           -12-

 

Goebbels, Joseph. Diario de 1945. Los últimos escritos del jerarca nazi que permaneció junto a Hitler hasta el final. Madrid: La Esfera de los libros, 2007, 472 p.

 

Grau i Viader, Francesc. Dues línies terriblement paral·leles. Diari d’un combatent de disset anys. Barcelona: Club Editor, 2009, 206 p.        -14-

 

Guderian, Heinz. Recuerdos de un soldado. Madrid: Inédita, 2007, 518 p.

 

Gutiérrez de la Vega, Luís. Nuevo tratado y compendio de re militari. Ed., crítica e intr. de Míriam Galante Becerril. [Madrid]: Ministerio de Defensa. Secretaría General Técnica, 2005, 109 p.

 

Henningsen, Charles Frederic. Campaña de doce meses con Zumalacárregui. Pamplona: Sancho el Fuerte, 2005.

 

Iglesias, Carmen; Alejandro Diz. Escritos de historia Militar. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 420 p.

 

Jansà i Jané, Joan. Diari d’un soldat. [Santa Margarida i els Monjos]: Ajuntament, 2004, 87 p.

 

Jiménez Fraile, Ramón. «Henningsen. El mercenario romántico”. Clío, 56 (juny 06) 48-52.

 

Larriba, Elisabet. De la Jancette à la plume: Pedro Pablo Gatell y Carnicer, un cirurgien de la marine royale dans l’Espagne des Lumières (1745-1792). Aix-En-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2005, 238 p.

 

Masanés, Cristina. “El diari inèdit de la batalla d’Alger. La contracrònica del desastre naval de l’Espanya Borbònica”. Sapiens, 55 (maig 97) 46-49.    -6-

 

Mirambell, Enric i Vila, Pep (a c.d.). “Notícies de casa Thió de Franciac en època de la Guerra Gran i durant la Guerra del Francès (1791-1811)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII (2006) 255-308 -4-

 

Morla Lynch, Carlos. Informes diplomáticos y diarios de la guerra civil. Memoria presentada al Gobierno de Chile correspon-diente a la labor realizada al frente de la Embajada en Madrid durante la Guerra Civil. 1937-1939. Seguidos de: Diario 30 de marzo a 5 de mayo de 1939 y del Diario de Carlos Morla Vicuña. 1937-1939. Sevilla: Espuela de Plata, 2010, 616 p.

 

Neugass, James. La guerra es bella. Diario de un brigadista americano en la guerra civil española. Tr. Felipe Osanz. Barcelona: Papel de Liar, 2010, 414 p.

 

Pamies, Teresa. Estem en guerra. Escrits 1936-1939. Ed. intr. i entrev. a c.d. Xènia Guirao i David Jornet. Valls: Cossetània, 2005, 208 p.

 

Pastor Petit, Domènec. Posta de sol sense lluna. Memòries d’infantesa de la Guerra Civil. Barcelona: Base, 2009, 275 p.

 

Perea Simon, Eugeni. “Dietari i memòries de la Guerra Civil a l’Arxidiòcesi de Tarragona: l’obra de Sebastià Porqueres, d’Alforja (1935)”. Estudis de Constantí, 19 (2003) 53-63.     -0-

 

Perea Simón, Eugeni. “La Guerra Civil Espanyola al Camp de Tarragona. Apunts a l‘estat de la qüestió”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 49 (2006) 141-159.       -2-

 

Pol, Lluís Ferran de. Un de tants. A c.d. J.V.García Raffi. Barcelona: Club Editor, 2009, 138 p.     -13-

 

Procopio de Cesarea. Historia de las Guerras. Libros VII – VIII (Guerra Gótica). Madrid: Gredos, 2007, 360 p.

 

Pujol, Clàudia. “La guerra civil amb ulls de nena. El diari d’Encarnació Martorell, la nostra Anna Frank”. Sapiens, 72 (Octubre 2008) 46-51.    -11-

 

Ramoneda Vilardaga, Juan. ¡Muera la Muerte! España 1936-1939. Memorias de guerra de un piloto de caza luchador por la República. Valls: Centre de Recerca i Documentació “Aviació Republicana i Guerra Civil“ / Ediciones Lectio, 2010 (Esquadra 11; 1),254 p.-13-

 

Raoul de Caen. Gesta Tancredi. A History of the Normans on the First Crusade. tr. et intr. de Bernard et David S. Bachrach. Aldershot: Ashgate, 2005 (Crusade Text in Translation, 12), 196 p.

 

Reese, Wily Peter. Un extraño para mi mismo. Diarios de un soldado alemán. 1941-1944. Barcelona: Debate, 2005, 256 p.

 

P.Ribière. «Les mémoires du maréchal du Plessis», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».

 

Riera i Hernández, Xavier. «El setge de 1714 vist pels borbònics Bacallar i Belando. Noves perspectives a l’obra de Belando», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [79/1/21  ++]           -12-

 

Roca Barea, María-Elvira. “El ‘Libro de la Guerra’ y la traducción de Vegecio por Fray Alonso de San Cristóbal”. Anuario de Estudios Medievales, v. 36/1 (gener-juny 2007) 267-304.

 

Rubió Tudurí, Nicolau M. Llatins de servitud. París, 1940-1944. tr. i pròleg de Josep M. Quintana. Palma : Lleonard Muntaner Editor, 2006, 199 p.    -4-

 

Salvador i Andrés, Lluís de. Tarragona sota les bombes. Crònica d’una societat en guerra (1936-1939). Edició, presentació i apunts biogràfics a c.d. M. Elena Virgili Bertran. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Memòria del Segle XX, 5). 204 p.            -1-

 

Simon i Tarrés, Antoni (a c.d.), Muñoz i Hernández, Pere (col.). Flix i la Catalunya del cinc-cents segons les memòries de Perot de Vilanova. Flix: Ajuntament, 2006, 106 p.

 

Sunzi. El arte de la guerra. tr. i not. Albert Galvany. Madrid: Trotta, 2005, 236 p.  -3-

 

Un liberal en terra de carlins. Memòries de Joan Fornell. Lleida: Arxiu Comarcal del Solsonès / Centre d’Estudis Lacetans, 2006, 77 p.            -3-

 

“Una crònica militar intercalada en un llibre sacramental”. Butlletí de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, Barcelona, 9 (setembre de 2010) 5. -15-

 

Vegencio Renato, Flavio. [Epitoma rei militaris] El arte de la guerra romana. tr. i notes d’A.R.Menéndez Argüín. Madrid: Signifer, 2005, 157 p.

 

Villena, Leonardo. “Libros ibéricos sobre arte militar (Siglos XVI-XVIII)”. Castillos de España, 141 (abril 2006) 42-52.               -2-

 

Wojciechowski, Kajetan. Mis memorias de España. Madrid: Ministeri de Defensa, 2009, 170 p.

 

ANTIGA

 

A.Aguilera. “Los galos. Guerreros indomables”,  Historia. National Geographic, 53 (maig 2008) 52-62.

 

Barreiro Rubín, Víctor. La guerra en el mundo antiguo. Madrid: Alianza, 2004, 394 p.

 

A.F.D. “Las armas de la Antigüedad”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 24-29.

 

Hall, Richard. El mundo de los Vikingos. Madrid: Akal, 2008, 240 p.

 

Quesada, Fernando. Estandartes militares en el mundo antiguo. Madrid: Signifer libros, 2007, 116 p.

 

Sáez Abad, Rubén. “El ariete. La más antigua de las armas de asedio”. Akros. La revista del Museo, Melilla, 4 (2005) 27-32.

 
Sáez Abad, Rubén. Artillería y poliorcética en el mundo grecoromano. Madrid: Polifemo, 2006, 267 p.
 

Sandars, Nancy K. Los Pueblos del Mar. Madrid: Oberon / Anaya, 2005 (Oberon Historia, 36), 248 p.

 

E.Serrano. “Cómo el hierro cambió el mundo”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 80-83.

 

Souza, Philip de (ed.). La Guerra en el mundo antiguo. Madrid: Akal, 2008, 320 p.

 

F.Soteras. “Estrategia de invasión. istratijiya-l-gazw (708-725 d.C.)”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 159-219.

 

Àsia menor

 

A.Gallego. “El imperio acadio. La herencia de Sargón I”, Historia. National Geographic, 83 (novembre de 2010) 46-55.

 

D.Gómez. “Darío III. A la sombra de Alejandro Magno”, Clío, 95 (setembre de 2009) 68-75.

 

O.González Caamaño. “La Persia aqueménida”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 31-37 [Dossier: De Ciro a Darío el Grande].

 

González Salazar, Juan Manuel. El imperio hitita. Madrid: Aldebarán, 2010, 211 p.

 

D.Hernández de la Fuente. “Escitas. Los guerreros de las estepas”, Historia. National Geographic, 58 (octubre de 2008) 43-55.

 

Holland, Tom. Fuego persa. La historia de la guerra en que nació Occidente. Barcelona: Planeta, 2007, 570 p.

 

Martínez García, Óscar. “Hititas. El gran imperio del próximo oriente”. Historia. National Geographic, 46 (Octubre 2007) 46-55.

 

F.Masó. “El imperio asirio. Los conquistadores de Oriente”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de 2008) 42-51.

 

F.Masó. “Ur, el gran imperio”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 44-55.

 

F.Masó. “Assurbanipal, rey de Asiria”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 42-51.

 

J.L.Montero. “Asiria. El imperio del rio Tigris”, Clío, 108 (octubre de 2010) 17-21.

 

Quesada Sanz, Fernando. “Jinetes acorazados”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 95-97.

 

Sáez Abad, Rubén. “El ejército del imperio neoasirio. Las primeras máquinas de asedio”. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Antigua, 17-18 (2004-2005) 13-34.

 

Bizanci

 

D.Hernández de la Fuente. “Justiniano. La reconquista de occidente”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 64-73.

 

Herrin, Judith. Bizancio. El imperio que hizo posible la Europa moderna. Barcelona: Debate, 2009, 544 p.

 

E.Marcos. “Bizancio. El otro imperio romano”, Clío, 84 (desembre de 2008) 48-59.

 

Cartago i Fenícia

 

Aubet Semmler, M. Euge-nia. Tiro y las colonias feni-cias de occidente. Barcelona: Bellaterra, 2009 (Bellaterra arqueología; 37), 426 p.

 

Barceló, Pedro. Aníbal. Estratega y estadista. Tr. Carlos Fortea. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 334 p.

 

Brizzi, Giovanni. Escipión y Aníbal. La guerra para salvar Roma. Barcelona: Ariel, 2010, 400 p.

 

Canales, Carlos. El ejército de Aníbal. Cartago contra Roma. Madrid: Distriforma, 2005, 20 p.

 

Christ, Karl. Aníbal. Barcelona: Empresa Editorial Herder, 2006, 262 p.

 

Cisa, Javier. “Aníbal. El cartaginés que humilló a Roma”. Historia y Vida, 456 (març 2006) 60-67.

 

A.Cònsul. “I Anníbal va travessar els Pirineus”, Sapiens, 82 (agost 09) 20-27.

 

Diloli Fons, Jordi. «Cartago versus Roma. El curs inferior de l’Ebre durant la segona Guerra Púnica”. Miscel·lània CERE, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 213-231.      -1-

           

Durham, David A. Aníbal. El orgullo de Cartago. tr. Hernán Sabaté Vargas i Montserrat Gurgui Martínez de Huete. Barcelona: Ediciones B S.A., 2005, 592 p.

 

F.García Alonso. “Tiro. La gran metrópoli de los fenicios”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 44-51.

 

Goldsworthy, Adrian. La caída de Cartago. Las guerras púnicas. Barcelona: Ariel, 2008, 447 p.

 

J.Gómez Espelosín. “Fenicios. Los dueños del Mediterráneo”, Historia. National Geographic, 66 (juny de 2009) 42-51.

 

Monge, José Antonio. “La primera Guerra Púnica. Cartago desafía Roma”. Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 56-65.

 

J.A.Monge. “Aníbal. El mayor enemigo de Roma”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 66-75.

 

C.Padró. “El enemigo Aníbal”, Historia y vida, 505 (abril de 2010) 32-37.

 

C.Padró. “Roma contra Cartago”, Historia y vida, 505 (abril de 2010) 40-47 [Dossier: Roma y Cartago frente a frente].

 

Pitillas Salañer, Eduardo. “El inicio de la Segunda Guerra Púnica (218 a.C.)”. Historia 16, 357 (gener 2006) 38-47.   -2-

 

Sáez Abad, Rubén. Cartago contra Roma. Madrid: Almena Ediciones SL., 2006.
 

Silio Italico, Cayo. La Guerra Púnica. ed. de Joaquín Villalba Álvarez. Tres Cantos: Akal, [2005], 638 p.

 

Egipte

 

N.Castellanos. “El esplendor del Imperio Medio”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010) 30-39.

 

F.Estrada. “El ejército de Tutmosis III”, Historia. National Geographic, 54 (juny de 2008) 32-43.

 

C.García Gual. “Ptolomeo I. General de Alejandro y rey de Egipto”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de 2008) 32-41.

 

B.Ramírez. “Tutmosis iii. El constructor del imperio egipcio”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de 2009) 30-41.

 

N.Rodríguez Corcoll. “Horemheb. Un general en el trono de Egipto”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 34-43.

 

Grècia

 

B.Anteca-Bernardez. “Alejandro Magno. La conquista de Grecia”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 52-63.

 

Bendrisss, Ernest. “El azote de Esparta”. Historia y Vida, 473 (Agost 2007) 59-63.

 

J.M.Candau. “Tebas, la gran rival de Esparta”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 44-53.

 

J.Cano. “Esparta. El mejor ejército de Grecia”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de 2009) 42-51.

 

Cartledge, Paul. Termópilas. La batalla que cambió el mundo. Barcelona: Ariel, 2007, 346 p.

 

A.J.Domínguez Monedero. “Las Guerras Médicas. Grecia derrota a los persas”,  Historia. National Geographic, 61 (gener de 2009) 42-51.

 

J.Dowdall. “La inteligencia durante la expedición de los Diez Mil”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).

 

Elliot, Julián. “Espartanos, Nacidos para luchar”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 56-63.

 

Espluga, Javier. “Termópilas. La batalla de los 300 de Leónidas”. Clío, 66 (abril 2007) 20-27.

 

C.Fornis. “Esparta desvelada”, Clío, 108 (octubre de 2010) 42-55.

 

García Gual, Carlos. “Jenofonte: soldado, político y cronista imparcial”. Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006) 111-114.

 

García Gual, Carlos. “Alejandro en la India”. Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 46-55.

 

C.García Gual. “Alejandro Magno. El último héroe de Grecia”, Historia. National Geographic, 67 (juliol de 2009) 42-51.

 

C.García Gual. “Alcibíades. El general de Atenas”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 42-51.

 

C.García Gual. “Aquiles. El héroe de la guerra de Troya”, Historia. National Geographic, 75 (març de 2010) 50-59.

 

C.García Gual. “Temístocles el ateniense. El vencedor de Salamina”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de 2010) 52-61.

 

I.Giménez Chueca. “La odisea de los diez mil. Mercenarios griegos en el corazón del imperio persa”,  Clío, 87 (gener de 2009) 18-27.