FONS DE REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES DE LA REVISTA ELECTRÒNICA A CARN !
0 (Febrer de 2006)
2 (Setembre de 2006)
Ier. Número Extraordinari (Novembre de 2006)
3 (Gener de 2007)
4 (Maig de 2007)
5 (Setembre de 2007)
6 (Gener de 2008)
7 (Maig de 2008)
IIn. Número Extraordinari (Juliol de 2008)
8 (Setembre de 2008)
9 (Gener de 2009)
10 (Maig de 2009)
11 (Setembre de 2009)
12 (Gener de 2010)
13 (Maig de 2010)
14 (Setembre de 2010)
15 (Gener de 2011)
Articles, escrits i notes publicades (per seccions):_____________________________________________________________________________________________
Editorial:
|
Núm. |
Títol |
Pàg. |
|
0 |
A Carn!, a carn! |
4 |
|
1 |
Pax
Acàrnica |
4 |
|
2 |
La
criminalitat d’Hezbol·lah, la barbàrie del Govern d’Israel |
4 |
|
INE |
Les beques
de l’IRMU |
2 |
|
3 |
Superem
l’any de vida |
4 |
|
4 |
Montjuïc de
rosa |
4 |
|
5 |
Commemorar
l’antiguerra |
4 |
|
6 |
Sobre
els desgreuges políticament correctes |
4 |
|
7 |
Una
nova etapa i una nova època |
3 |
|
IINE |
Prim,
novament |
2 |
|
8 |
Preservar
el patrimoni històric militar |
3 |
|
9 |
El
bicentenari vallenc |
3 |
|
10 |
Incontinència
fallera |
3 |
|
11 |
La
normalitat en la museística militar |
3 |
|
12 |
També
hi van haver asos catalans |
3 |
|
13 |
A Carn! amb la societat civil |
3 |
|
14 |
El
veritable sentit de la Història Militar
|
3 |
|
15 |
Una bibliografia que creix |
3 |
|
16 |
El setge de Tarragona de 1811 en el seu
lloc |
3 |
Articles:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàg. |
|
0 |
Joan-Hilari Muñoz i
Sebastià |
La
Guerra dels Segadors a Tortosa, a través dels apunts d’un notari |
3-6 |
|
|
Manel Güell |
Xifres
declarades de destrucció a la província de Tarragona (1939) |
7-10 |
|
1 |
Henry Ettinghausen |
‘Periodisme
participatiu’ en la Guerra dels Segadors |
5-11 |
|
|
Manel Güell |
Reclutes
a ultramar. Província de Tarragona (1877) |
12-13 |
|
2 |
Manel Güell |
Apunts
sobre la munició pètria de propulsió manual |
5-7 |
|
|
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià |
Les
relacions entre els miquelets i el baix clergat durant la Guerra dels
Segadors. Dos
exemples a la diòcesi de Tortosa |
8-11 |
|
INE |
Manel Güell |
Una
precisió: sedició versus contra-sedició |
2-4 |
|
3 |
Josep M. T. Grau i Pujol |
Víctimes
de l’Exèrcit en la Tercera Guerra Carlina a la demarcació de Tarragona
(1872-1875) |
5-9 |
|
|
Manel Güell |
Els
estralls de la Guerra Civil a les Muntanyes de Prades i la seva plana, a
través del fons de ‘Regiones Devastadas’ de l’AHDT |
10-16 |
|
4 |
Andreu Galera i Pedrosa |
Els
governadors de la plaça militar del castell i vila de Cardona (segles
XVII-XX) |
5-7 |
|
|
Alfredo Redondo Penas |
Victorià
Sugranyes Fernández:200 anys del naixement d’un altre fill il·lustre de Reus |
8-13 |
|
5 |
Manel Güell |
Pressió
política i pressió fiscal a la Tarragona del primer quart del segle XVIII |
5-12 |
|
|
Josep M. T. Grau i Pujol |
Un episodi de la Guerra de Successió a la Selva del
Camp: l’ordre d’enderrocament de les muralles (1714) |
13-14 |
|
6 |
Francesc Murillo Galimany |
La
defensa de Valls en els segles XIII-XIV: la milícia i l’armament pesant de la
vila |
5-10 |
|
|
manel Güell |
L’índex
d’ocultació militar al Camp de Tarragona en la Guerra Gran (1798) |
11-14 |
|
7 |
Manel Güell |
La
dona catalana a la guerra |
4-7 |
|
|
Salvador-J. Rovira i Gómez |
Els
nobles de Tortosa i la Guerra del Francès |
8-10 |
|
IINE |
Daniel Piñol Alabart Alfredo Redondo Penas |
El
general Prim a la Guerra de Crimea (1853-1854). Documents per al seu estudi |
3-26 |
|
8 |
Manel Güell |
Princeps Namquae versus Sometent general.
Una reflexió |
4-8 |
|
|
Josep M. T. Grau i Pujol |
Soldats reusencs: entre la mort a Cuba i la deserció |
9-10 |
|
9 |
Manel Güell |
Nota sobre recursos militars baronials.
Vallespinosa, 1607 |
3-4 |
|
|
Albert Raül Esteban Ribas |
La batalla de Valls de
1809. El punt de vista militar |
5-15 |
|
10 |
Manel Güell |
Incognitos filios in bellum plures sunt |
3-7 |
|
|
José Luis Cifuentes Perea |
La pèrdua de les últimes colònies espanyoles. Una
aproximació al seu cost |
8-14 |
|
11 |
Manel Güell |
Nota sobre els diferents tipus d’artillería
antiga |
3-4 |
|
|
Alfredo Redondo
Penas |
Conmemoració històrica: 150 anys de la guerra
d’Àfrica: 1859-1860. En memòria dels voluntaris catalans |
5-11 |
|
12 |
Manel Güell |
Última ratio
regis Cataloniae |
3-9 |
|
|
Francesc Murillo
Galimany |
Els regiments de cavalleria de nova creació de
l’exèrcit de Catalunya. El cas del 1r. d’Hússars (1808) |
9-13 |
|
13 |
Manel Güell |
Pere III. El primer
pas cap a l’estabilitat financera en matèria militar |
4-11 |
|
|
Moisés Selfa i
Sastre |
Toponímia militar a
les Muntanyes de Prades |
12-14 |
|
14 |
Manel Güell |
Notes sobre la
pólvora a Catalunya |
4-9 |
|
|
Àngel Casals Martínez |
Solsona, 1655 |
10-14 |
|
15 |
Manel Güell |
Brulots a la guerra
dels Segadors |
4-8 |
|
|
Salvador-J. Rovira
i Gómez |
Els nobles de Reus i
la guerra del Francès |
9-12 |
|
16 |
Salvador-J. Rovira
i Gómez |
Seguiment de les
guerres napoleòniques (186) a Tarragona |
5-8 |
|
|
Alfredo Redondo
Penas |
Els regiments que
van participar en el setge napoleònic de Tarragona |
9-16 |
|
|
Francesc Murillo
Galimany |
La defensa del fort
de l’Oliva, maig del 1811 |
17-48 |
|
|
Manel Güell |
Tarragona Delenda est |
49-67 |
|
|
Josep M.T. Grau Pujol Manel Güell |
Les migracions. Una
altra conseqüència de la Guerra |
68-74 |
El personatge:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel
Güell |
Manuel d’Aux Borrellàs (+1665) |
11-13 |
|
1 |
Manel Güell |
Francesc
Cabanyes: el primer segador-almogàver |
14-17 |
|
2 |
Robert Vallverdú |
El
Nen de Prades |
12-13 |
|
3 |
Manel Güell |
El
brau Mostaròs |
17-20 |
|
4 |
Manel Güell |
Joan
Baptista de Mata, un capità general d’artilleria, català, al s. XVII |
14-16 |
|
5 |
Alfredo Redondo Penas |
Josep
Tàrrech Bofarull: Història d’un militar reusenc |
15-18 |
|
6 |
Alfredo Redondo Penas |
Manuel
Grau Iglésias |
15-19 |
|
7 |
Manel Güell |
En
reconeixença a Francesc de Giminells Mascaró (v.1605-1640) |
11-13 |
|
8 |
Jordi Morant Clanxet |
Lluís
de Castellví i de Vilallona. Tinent general (*26-X-1840 +24-IX-1918) |
11-16 |
|
9 |
Alfredo Redondo Penas |
Francesc Fort Segura.
Oficial de Tortosa en el Cos de voluntaris catalans a la Guerra d’Àfrica
(1859-1860) |
16-19 |
|
10 |
Jordi Morant i Clanxet |
Eusebi Pelegrí i Camps.
Doctor en Farmàcia (1842-1918) |
15-18 |
|
11 |
Jordi Morant i Clanxet |
Lleó Alasà Rovira (1842-1916),
intendent general de les Filipines |
12-16 |
|
12 |
Manel Güell |
Manuel Orozco Rovira, as de l’aviació republicana
(1915-1994) |
14-20 |
|
13 |
Jordi Morant i Clanxet |
Joaquim Fàbregas Caputo, capità de les
Milícies Urbanes de Tarragona el 1811 |
15-17 |
|
14 |
Salvador-J. Rovira i Gómez |
Josep-Ignasi d’Alemany Carbonell
(1792-1835), màrtir de la causa liberal a Tarragona |
15-17 |
|
15 |
Alfredo Redondo Penas |
Josep-Anton Aran Huguet: sotstinent tortosí
de la 4ª. Companyia de voluntaris catalans a la guerra d’Àfrica (1859-1860) |
12-14 |
|
16 |
Salvador-J. Rovira i Gómez & Manel Güell |
Vides paral·leles:
Louis-Gabriel Suchet Jacquier (1770-1826) i Juan-Senén Contreras de Torres
(1760-1826). Dos mariscals i un destí: Tarragona 1811 |
75-82 |
|
|
Alfredo Redondo Penas |
Rosa Venas, ‘la calessera’, ‘la rossa’ o la ‘de
l’hostal’ |
83-86 |
Fons i Arxius:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel
Güell |
El fons ‘Servicio Nacional de Regiones Devastadas y
Reparaciones’, de l’Arxiu
Històric de la Diputació de Tarragona |
26-28 |
|
1 |
Josep M. T. Grau
Pujol |
La secció dels serveis militars en un fons municipal
del Camp de Tarragona |
30-31 |
|
2 |
Manel
Güell |
La Gazette de França |
27-29 |
|
3 |
Manel Güell |
Fons fotogràfic de Kati Horna, a l’
Archivo General de la Guerra
Civil Española |
31 |
|
4 |
Josep M. T. Grau
Pujol |
El fons personal d’un militar: el capità Marià Batlle,
de Reus |
28-30 |
|
5 |
Manel Güell |
L’Arxiu de Capitania General |
28 |
|
6 |
Manel Güell |
El fons de Miquelets de l’Arxiu Històric de Tarragona |
31-32 |
|
7 |
Manel Güell |
Fons documentals sobre Quintes a l’Arxiu Històric de
Tarragona |
26-27 |
|
8 |
Montserrat Catalan |
L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet) |
30-32 |
|
9 |
José Luis Cifuentes
Perea |
Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història
Militar. Una primera incursió |
30-31 |
|
10 |
Josep M. T. Grau i
Pujol |
La repatriació de soldats a la guerra de Cuba :
una font documental a l’abast per al recompte de mortalitat (Centre de
Documentació Marítima. Museu Marítim de Barcelona) |
30-32 |
|
11 |
José Luis Cifuentes
Perea |
Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història
Militar. Els arxius virtuals (II) |
31-33 |
|
12 |
Manel Güell |
Els Sucesos por años, de la Biblioteca Nacional de Madrid |
32-33 |
|
13 |
Josep M.T.Grau i
Pujol |
L’assistència sanitària de militars a l’hospital civil
de Reus: fonts documentals per al seu estudi |
34-35 |
|
14 |
Manel Güell |
BC, F.Bons. |
32-33 |
|
15 |
Alfredo Redondo
Penas |
Estudi de les fortaleses i places de guerra al
Principat de Catalunya (1800-1853), segons la documentació de l’Arxiu General
Militar de Segòvia |
31 |
L’Espasa i la ploma:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel Güell |
Brancaccio
i els seus Cargos
i preceptos militares |
28 |
|
1 |
Manel Güell |
La
Platica
manual de artillería, de Luis Collado |
31-32 |
|
2 |
Manel Güell |
La
“Crònica” de Miquel Parets |
29 |
|
3 |
Manel Güell |
Francesc
de Castellví les seves Narraciones Históricas |
32 |
|
4 |
Manel Güell |
Els Preludis militars de Domingo de Moradell |
30-31 |
|
5 |
Manel Güell |
Osona
i la seva Expedició
a l’Orient |
29 |
|
6 |
Manel Güell |
Melo
i la seva Guerra
de Catalunya |
32-33 |
|
7 |
Manel Güell |
La
Relación de
lo sucedido en Brafim, de Bosch Cardellach (1808-1814) |
28-29 |
|
8 |
Manel Güell |
Josep
Doms i el seu Orde de batalla o breu compendi militar |
32-33 |
|
9 |
Mireia Campabadal i Bertran |
Un
parell de dietaris privats en català sobre el setge barceloní de 1713-1714 |
32-34 |
|
10 |
Manel Güell |
Pau
Porcet i el seu Llibre de Politiqueses i curiositats
(1805-1856) |
32-33 |
|
11 |
Manel Güell |
La
Tortosa, ciudad fidelíssima y exemplar, de Vicenç de Miravall |
34-35 |
|
12 |
Manel Güell |
La
Conquista de Cataluña por el Marqués de Olias y Mortara |
34-35 |
|
13 |
Manel Güell |
Els
Versos nous ab alegria
dels defensors del trono, pàtria y religió |
36 |
|
14 |
Manel Güell |
La
Manifestacion..., de
Serapi de Berart |
34-36 |
|
15 |
Manel Güell |
El reialista pere García Navarro,
Oso
Blanco,i el seu Diario Histórico... |
32-33 |
|
16 |
Manel Güell |
El
Setge
de Tarragona relatat en primera persona pel seu principal defensor |
133-135 |
|
|
Jordi Morant i
Clanxet |
Guerra del Francès. Un llibre no conegut d’Alfred Opisso
Vinyes |
136-138 |
Expugnare Oppidum [tapes fins el núm. 6]:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel Güell |
El
penyal de Gibraltar |
[39-40] |
|
1 |
Manel Güell |
La
presa de Constantinobla |
[39-40] |
|
2 |
Manel Güell |
El
setge de Condé (Lleida, 1647) |
[39-40] |
|
3 |
Manel Güell |
L’assalt
a Alcover (1464) |
[39-40] |
|
4 |
Manel Güell |
València
d’Àneu (1487) |
[39-40] |
|
5 |
Manel Güell |
Les Illes
(1640) |
[39-40] |
|
6 |
Manel Güell |
Pensacola
(1781) |
[39-40] |
|
7 |
Manel Güell |
Alguer,
1354 |
35-36 |
|
8 |
Manel Güell |
Els
joanistes prenen Tarragona (1462) |
36-37 |
|
9 |
Manel Güell |
‘Voilà mes
aigles’ Straslsund (Dinamarca), agost de 1807 |
38-39 |
|
10 |
Manel Güell |
Carracletada
vallenca. L’últim setge de la guerra de Successió (1719) |
38-39 |
|
11 |
Manel Güell |
Sàsser,
1347. L’ajut cors |
38-39 |
|
12 |
Manel Güell |
En defensa del Palau Papal (Avinyó, 1398) |
39 |
|
13 |
Manel Güell |
Un
setge per bloqueig: Tarragona, 1641 |
37 |
|
14 |
Manel Güell |
Argelers,
la porta del Rosselló (1344) |
37 |
|
15 |
Manel Güell |
Gaeta
1435, desfeta total |
37-38 |
|
16 |
Francesc Murillo Galimany |
Tarragona
1811. La mare de tots els setges napoleònics a Catalunya |
148-154 |
Recensions i recull bibliogràfic:__________________________________________________________________________________________________________________________________________
En el següent llistat apleguem totes les referències bibliogràfiques, recensionades o simplement citades, aparegudes en els números d’A Carn! del 0 fins al 15 (i el Ier. i el IIn. número extraordinari). Han estat disposades temàticament, a partir d’un senzill thesaurus d’Història de Catalunya.
Sobre fons groc i amb lletra de mida 12, estan escrites les referències que han estat objecte d’una recensió llarga; en vermell i en lletra de mida 11, les que ho han estat d’una recensió breu, i en negre i en lletra de mida 10, les simples referències sense recensionar. A les referències sobre fons groc i en vermell, hi hem adjuntat, al final, un número entre guions, en color blau, que és l’indicatiu del número d’A Carn! on apareix la recensió d’aquella referència. INE, és indicatiu del Ier. Número Extraordinari.
Estructura de la base de dades bibliogràfica d’A Carn! :
GENERAL
-
Diversa - Aviació - Marina - Tractats,_cròniques,_dietaris_i_memòries |
ANTIGA
-
Diversa
d’Antiga -
Bizanci -
Egipte -
Grècia -
Hispània -
Roma |
MEDIEVAL
-
Diversa
de Medieval -
Croades |
MODERNA
-
Diversa
de Moderna -
Època
de transició, La Revolució Militar
-
Guerra
contra els infidels i Corsarisme |
CONTEMPORÀNIA
-
Diversa de Contemporània -
Àfrica
o Diversa de GCE
o
Maquis |
|
AA.DD. Aproximación a la
historia militar de España. III. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 1.258
p.
AA.DD.
Historia de la Guerra.
Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 256 p.
AA.DD.
Aproximación
a la historia militar de España. Madrid:
Ministerio de Defensa, 2007, 258 p.
J.Andreu. “El concepto de guerra justa y la justificación de
los conflictos bélicos en el mundo clásico”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra
Santa, guerra justa”, 39-77.
“L’Archivo
Nacional, en estat ‘lamentable’”. Avui, núm. 10.382 (diumenge,
13-08-2006) 39.
-4-
J.Avilés. “De la yihad clásica al terrorismo yihadí”, Revista de Historia Militar, núm.
extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 199-223.
Batista González, Juan. España estratégica.
Guerra y diplomacia en la historia de España. Madrid: Sílex Ediciones,
2007, 497 p.
Bernalte Sánchez,
Adolfo R.
Estudio
razonado de la colección de armas blancas del duque del Infantado conservadas
en el Mu-seo Naval de Madrid.Madrid:Mi- nisteri de Defensa, 2007, 210 p.
Bourke, Joanna. Sed de Sangre. Barcelona: Crítica, 2008, 608 p.
Briggs, Jimmie.
Niños soldados.
Cuando los niños van a la guerra. Barcelona: Editorial Océano S.L., 2007, 192 p.
J.Cabrero. “El concepto de la guerra en el cristianismo
primitivo desde los Evangelios a San Agustín”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra
Santa, guerra justa”, 79-118.
L.Caeiro. “Samuráis.
Los
guerreros del Japón” Historia. National Geographic,
51 (març 2008)
78-89.
Calpena i Ollé, Enric;
Junqueras i Vies, Oriol.
Guerres dels
catalans.
Barcelona: Mina, 2005 (Focus,
7), 227 p.
Carrasco y Saiz, Adolfo. Icono-biografía del
generalato español. Pamplona: Analecta Editorial, 2007, 885 p.
Casanovas Camps, Miquel
Àngel.
Història de Mallorca.
Mallorca: Moll, 2005, 548 p.
-INE-
Clark, John O. (ed.).
Joyas de la cartografía. Madrid: Almena, 2006, 256
p.
Coleman, Kim. History of Chemical Warfare.
Hampshire:
Palgrave Macmillan, 2005,224 p.
Collins , T. y
R.G. Grant.
Soldado.
Madrid: Pearson, 2009, 360 p.
Conlan, Thomas D.
Armas y técnicas bélicas del
samurai. 1200-1877.Madrid: Libsa, 2009, 215 p.
H.Coutau-Bégarie. «Histoire et
stratégie»,
Stratégique,
núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et
stratégie».
Day, D. Conquista. Una nueva historia del mundo moderno. Barcelona: Crítica, 2006,
338 p.
Dueñas, Oriol. “L’Arxiu General Militar de
Guadalajara”. en: Sense memòria no hi ha futur. Actes de les III Jornades de
Joves Historiadors i Historiadores. Associació de Joves Historiadors i
Historiadores de la Universitat de Barcelona. [Catarroja]: Afers, [2004], 59-63
A.M.Echevarria y J.M.Rodríguez. “Entre ‘violencia sagrada’ y ‘guerra
socializada’: las cruzadas”, Revista de
Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”,
113-139.
J.Eslava. “La fuerza de la prensa”. La
Aventura de la Historia,
núm. 115 (maig 2008) 54-60.
España. Brigada de Cazadores de Montaña “Aragón” I. [Osca]: BRCEM, I [2005], 23
p.
Fawcett, Bill.
Cómo perder una batalla. Barcelona:
Inédita, 2009, 320 p.
Fernández-Cuadrench,
Jordi. “Les processons extraordinàries a la Barcelona baixmedieval
(1339-1498). Assaig tipològic”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia,
26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 403-428. -INE-
Garcés, Fernando. “Duelo. El combate
prohibido”. Clío, 68 (juny 2007) 40-48.
García-Menacho y Osset, Eduardo. Introducción a la heráldica y manual de heráldica
militar española. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 136 p.
Gómez Barceló, José Luis. Tiempos de guerra,
imágenes de paz. Iconografía militar de Bartolomé Ros. Madrid: Ministerio
de Defensa, 2005, 377 p.
Güell, Manel i Salvador-J. Rovira i Gómez (coord.).
Biografies de Tarragona. Volum i.
Benicarló: Onada, 2010, 80 p.
[/137, ++]
-15-
Güell, Manel;
Salvador-J. Rovira i Gómez (coords.). Biografies
de Tarragona. Volum ii.
Benicarló: Onada, 2011, 117 p. [/282, ++]
-16-
Gwynne, Dyer.
Guerra.
Desde nuestro
pasado prehistórico hasta el presente.
Barcelona: Belacqua, 2007,
426 p.
-5-
Hacker, Barton. “The Machines of War. Western Military Technology,
1850-2000”.
History and Technology,
21/3 (2005) 255-300.
Hernández, Jesús. Es la guerra. Las mejores
anécdotas de la historia militar. Barcelona: Inédita, 2005 (Historia
bélica, 72), 286 p.
“Historia de
la Cruz Roja de Vinaròs”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
Hobbes, Nicholas. Militarie. Hechos, leyendas
y curiosidades sobre la guerra y los ejércitos a través de la historia. tr.
de Patricia Anton. Barcelona: Destino, 2005, 237 p.
Lendon, J.E.
Soldados y fantasmas. Barcelona: Ariel, 2006,
561 p.
-5-
P.López Pita. “La guerra en el Corán y en
la tradición musulmana”, Revista de
Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”,
141-165.
“Los Puertos
de Morella, importancia geo-política”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
McLynn, Frank.
Héroes y villanos. Los secretos de
los más grandes guerreros de la historia. Barcelona:
Ariel, 2008, 390 p.
Martí Gómez, José (texto). “Arturo
Pérez-Reverte [Entrevista]”. magazine La Vanguardia (30 de abril del
2006) 34-40.
Martínez Montiel, Luís Francisco. “Algunos apuntes sobre
Cartografía militar” [En línia] juliol de 2006 [Consulta de 12-07-2006].
Disponible a: <www.juntadeandalucia.es/ cultura>.
-3-
J.A.Martínez Torres. “¿Religión o política. Las
guerras confesionales en Europa. 1555-1598”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra
Santa, guerra justa”, 166-198.
Martos, José Ángel. “Pinturas de guerra. El
arte y la batalla, según Pérez-Reverte”. Clío, 54 (abril 2006) 48-56.
Masazumi, Natori. El auténtico manual de los ninja. Barcelona: Kairós,2010,160.
Moran Blanco, Sagrario; Andrés González Martín.
Asimetría, guerra e información. Madrid: Dílex, 2009,
452 p.
Muchembled, Robert.
Una historia de la violencia. Del final de la Edad Media a la
actualidad. Barcelona: Paidós Ibérica, 2010, 400 p.
Negro, Piero del e Gherardo
Orfalli (a c.d.) Il gioco e la
guerra nel secondo millennio. Treviso-Roma: Fondazione Benneton-Viella,
2009 (Ludica; 9), 219 p.
Nievas, David. “Artes marciales occidentales en la Edad de la
Pólvora”. De la Guerra. Revista digital de historia militar moderna y
contemporánea [En línia], Juliol 2006, núm. 1, p. 24-30; [Consulta, el
27-07-2006].
Disponible a: <www.delaguerra.es/ejemplares/> -INE-
Norwich, John Julius. Historia de
Venecia. Grana-da: Almed, 2009, 778 p.
Pagden, Anthony. Mundos en
guerra. 2.500 años de conflicto entre Oriente y Occidente. Tr. José Manuel
Álvarez Flores. Barcelona: RBA, 2010,558 p.
Pando Despierto,
Juan. El mundo
militar a través de la fotografía. 1840-1927. I. Madrid: Ministerio de Defensa, 2009, 2.300
p.
Parker, Geoffrey. Historia de la Guerra.
Madrid: Akal, 2008, 544 p.
Philpott, William J. Palgrave Advances in Modern Military History.
Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2006, 256 p.
Pinto
Crespo, Virgilio; Valentina Fernández Vargas. El Madrid Militar. II. Madrid: Ministerio
de Defensa, 2007, 987 p.
Puel de la Vila, Fernando. Historia del ejército en
España. Madrid: Alianza Editorial, 2005, 319 p.
Quesada, Fernando. “Recreación histórica”. La
Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 86-89.
Quesada Sanz, Fernando. “De la lanza a la pica”.
La Aventura de la Historia, 95 (setembre 2006) 94-96.
F.Quesada. “Espolear a sangre el caballo”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008) 110-111.
F.Quesada. “Criptografía, instrumento de guerra”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 106-107.
Quesada
Sanz, Fernando. Ultima
ratio regis. Control y prohibición de las armas desde la Antigüedad a la
Edad Moderna. Madrid: Ediciones Polifemo, 2009, 487 p.
[994/-/742,
++++]-15-
Ramon i Vidal, Jaume de. El Regiment Pirinenc
núm. 1 de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004 (Camí Ral, 24), 293 p.
Recull d’estudis
del Grup d’Estudis Coronel Guarner, en homenatge al coronel Vicenç Guarner. VII
nucli d’història militar de Catalunya, curs 2002-2003.
Barcelona: Grup d’Estudis Coronel Guarner, 2004, 168 p.
Roca, Carles. Sangre de valientes.
Barcelona: Inédita Editores, 2005, 324 p.
Romero Fernández, Antonio. “Bushido. Código Samurai”. Historia
16, 359 (marzo 2006) 8-31.
Toledo Momparler, Vicente. Espadas
españolas militares y civiles del siglo XVI al XIX.
[S.l.: l’autor, 2010], 560 p.
Transcultural Wars from de Middle Ages to the 21st.
Century. Ed. Hans
Henning Kortum.
Berlin: Akademie Verlag, 2006, 274 p.
J.Trebolle. “Guerra Santa y Guerra Justa en la Biblia”, Revista de Historia Militar, núm.
extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 13-38.
Tzabar, Shimon. Cómo perder una guerra
(y por qué). La estrategia para la derrota. tr. de Paula Borrell Soldevila.
Madrid: Siglo XXI España, 2005, 181 p.
Tzu
Sun.
Los trece artículos sobre el arte de la
guerra. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 132 p.
Vaquero, Dimas. Crecer, obedecer,
combatir y morir. Saragossa: Institución “Fernando el Católico”, 2006, 324
p.
“La violación como arma de guerra”. Tiempo de Paz,
84 (primavera 2007) 82 p.
Weir, William. 50 batallas que cambiaron el mundo. Tr. Gabriela Ventureira.
Barcelona: Inédita, 2007, 482 p.
dd.aa. “La
Guerra Civil subterrània.
Refugis
contra les bombes”. Dossier de la Revista de Girona, 254 (maig-juny de 2009)
90-105: Pujadó, Judit.
“Els refugis antiaeris gironins” (92-98), i “Dins dels
refugis” (99-101); Ejarque Montesano,
Joaquim; Miquel Rustullet Noguer. «El refugi antiaeri de la Casa
Nova d’en Traver» (102-103) i Rahola,
Carles.
“Refugis i jardins” (104-105).
[+++]
-14-
J.A.Alcaide. “Dieppe.
La batalla aérea”, Revista
Española de Historia Militar,
112 (2009) 130-144.
M.Alpert. “Las pioneras del aire”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 40-43.
Altemir Altemir, Sebastián. Vivencias de un maño en la URSS
staliniana. Del Cinca al Volga. Informe a mis hermanos. Valls: La Torratxa,
2007, 207 p. -10-
Arnabat, Ramon; David Gesalí i David
Iñíguez. “La
campanya aèria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)”, L’Avenç,
344 (Març 2009) 44-52. -12-
A.M.Arrabal. “Cabra. El otro Guernica”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 42-47.
M.Ballester. “El despertar del avispero”, La
Aventura de la Historia, 122
(desembre de 2008) 66-72.
Barragán Fernández, Bruno;
Carlos Sánchez Martínez. Los campos de aviación de la
Guerra Civil. La provincia de Ciudad Real. Ciudad Real: Diputació, 2008,
(Biblioteca de Autores Manchegos. Colección general, 156) 218 p.
Bosque Coma, Alfredo. “Con la Cuarta Escuadrilla
Azul en Rusia”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 64-73.
R.Chapman. “Dornier Do 24 para España”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 56-59.
Díaz Benítez, Juan José. “Voluntarios de la zona
aérea de Canarias y Africa occidental en la Wehrmacht”. Historia Social,
53 (2005) 47-62.
Ejarque Montesano, Joaquim; Miquel Rustullet
Noguer. El Camp d’aviació de Martis. 1938-1960. Banyoles: Consell
Comarcal del Pla de l’Estany, 2004, 113 p.
Ejarque Montesano, Joaquím;
Rustullet Noguer, Miquel.
El camp
d’aviació de Martís, 1938-1960. Banyoles: Consell
Comaral del Pla de l’Estany, 2004, 115 p.
-4-
“El primer
bombardeo naval de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
Fernández-Coppel,
Jorge. La Escuadrilla Azul. Los pilotos
españoles en la Lutwaffe. Madrid: La Esfera de los libros, 2006 (Historia
del siglo XX), 448 p.
-5-
J.Fernández-Coppel. “Excmo. Sr. D. Pedro Vives y Vich,
General de Ingenieros. Fundador y primer jefe de la Aviación española”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 40-49.
J.Fernández.Coppel. “General Friedrich Christiansen.
Un
as de la aviación naval”, Ares.
Revista de Historia Militar,
11 (novembre-desembre de 2009) 20-25.
H.García. “Homenaje en Canet. A la Aviación
Republicana”, Ares. Revista de
Historia Militar, 12
(gener-febrer de 2010) 36-37.
M.García
Bartual.
“Despegar en vertical”, Historia y
Vida, 499 (octubre de 2009)
78-83.
García, Heribert, L’aeròdrom de La Sénia. 1937-39.
La Sénia: Centre d’Estudis d’Investigació Històrica Baix Maestrat / Montsià,
2006, 189 p. -5-
García Esteller, Heribert. “Ayer y Hoy. 1938-008. La Cénia”.
Ares, 6 (gener-febrer de 2009) 50-52.
-13-
García Algilaga, David.
“Inicis de l’aviació a l’Empordà”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos,
Figueres, 40 (2009) 291-313
[62/5/8+6
- ++]. -13-
Gesalí
Barrera, David; David Íñiguez Gràcia.
Guerra aèria a la batalla de l’Ebre.
Barcelona: Duxelm, 2010 (Polemos; 2), 102 p. [173/4/30,
+++]
-16-
Gort,
Ezequiel i
Salvador
Palomar.
“’Plegar els morts amb pales’. Els bombardeigs del 21 i 24 de
gener de 1938 sobre Reus”. Butlletí
Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera 2008] 3-12
[32/1/8
++].
-11-
Iñíguez Gràcia, David.
“Aigua
i Sang a Móra d’Ebre: La Batalla dels 115 dies”. La Riuada. Revista
d’Informació Cultural, Móra d’Ebre, 26 (Agost 2005) 29-35.
-6-
“La aviación
en Castellón. 1936-39”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
“La guerra
aérea en el Alto Palacia durante el conflicto civil”, Aula Militar de Castellón
“Bermúdez de Castro” [En
línia], <aulamilitar.com>.
L.Manzanera. “Amelia Earhart. Un paseo por las
nubes”, Clío, 98 (desembre de 2009) 64-67.
Marimón, Sílvia. “Lleida, la Guernika catalana”. Sapiens,
41 (març 06) 26-33. -2-
Matricardi, Paolo. Gran libro de los
aviones de combate. Madrid: RBA, 2007, 432 p.
X.C.Meseguer. “La guerra desde el cielo. Del Barón Rojo al Enola
Gay”, Clío, 83 (setembre de
2008) 42-49.
L.Molina. “La Sauceda, más allá del mito”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 30-37.
Musgrove, Frank. Dresde y los bombardeos
británicos sobre Alemania. tr. de Juan Carlos Salgado. Valladolid: AF,
2005, 144 p.
Palomar,
Salvador.
“Avions de guerra sobre el Priorat”.
Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera
2008] 3-12
[24/1/8
+]. -11-
R.A.Permuy-C.O’Donnell Torroba. “Los autogiros. Cierva
C.30”, Ares, 4 (setembre-octubre
2008) 24-31.
Permuy López, Rafael A. “’Memoria histórica’ en el aeródromo de La Cenia”.
Ares, 6 (gener-febrer de 2009) 48-49.
-13-
Poblet i Feijoo, Francesc. Els Bombardeigs a
Barcelona durant la Guerra Civil. Barcelona: Ajuntament. Regidoria de Dona
i Drets Civils, 2005 (Quaderns de Barcelona. Memòria històrica, 1), 59 p.
Pujadó i
Puigdomènech, Judit. Contra l’oblit.
Els refugis antiaeris poble a poble. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 2006 (Biblioteca Serra d’Or), 394 p.
-3-
Ruíz Vidondo,
Jesús Maria. Los vigías del cielo de España.
Madrid: Sekotia, 2010, 284 p.
Saiz Cidoncha, Carlos. Historia de las fuerzas aéreas de la república
española. III. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
Salas
Larrazabal, Jesús Maria; Rafael de Madariaga Fernández; José Luis González
Serrano; José Warleta Carrillo; Cecilio Yusta Viñas. Mirando al cielo. Crónica de un siglo de
aviación militar en España. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 394 p.
Santos Álvarez, Félix; José María Negrón Carreño. Aeródromo militar de
León. 80 años de historia. Madrid:
Ministeri de Defensa, 2010, 308 p.
Valldeperes, Antonio. «Una memoria
histórica del Campo de Aviación de Sènia. Tarragona”. Icaro. Boletín
Informativo de la Asociación de Aviadores de la República [En línia] Juliol
2006, núm. 87 [Consulta: agost de 2006]. Disponible a:
www.adar.es/icaro-julio....
-2-
Vich Sáez, Sergio. “La legión Condor.
Voluntarios alemanes para el general Franco”. Historia y Vida, 456 (març
2006) 86-95.
I.Artamendi.
“La foto casual [Iwo Jima]”, Historia y
Vida, 492 (març de 2009) 78-85.
Calama Rosellón, Argimiro. “Las Reales Academias Militares de
Matemáticas de la Ilustración”. Torre de los Lujanes, Real Sociedad
Económica Matritense de Amigos del País, 56 (Julio 2005) 137-173.
-1-
J.J.Díaz. “La evolución de la historia
militar: de género literario a disciplina científica”,
Revista
de Historia Militar, 105 (2009)
77-126.
“Documentalistas
e historiadores extranjeros visitan Benicàsim y Castellón”, Aula
Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
“El cuartel
militar como vivienda colectiva en España y sus posesiones durante el siglo
XVIII”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
García Hernán, David. La Cultura de la Guerra
y el teatro del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006, 334 p.
E.González Calleja. “Presentación”, i “La cultura de guerra como
propuesta historiográfica: una reflexión general desde el contemporaneismo
español”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social.
Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo
XX:
M.Joly. “Las violencias sexuadas de la Guerra Civil española: paradigma para
una lectura cultural del conflicto”, Historia
Social. Fundación Instituto
de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en
la España del siglo XX:
A.Martínez Miguelez. “El Museo militar de
Belgrado”, Revista Española de
Historia Militar, 102-103
(2009) 264-270.
C.Padró.
“Capa, los ojos de la guerra”, Historia y
Vida, 490 (gener de 2008) 80-86.
Pozo
Ferrer, Montserrat del. “Temàtica militar a Besalú II.
Acadèmies
militars a Catalunya”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII
(2006) 215-232. -4-
S.Puerto. “El Museo del Ejército presenta sus armas”.
La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 26-30.
Puig i
Tàrrech, Roser. “Correspondència d’un cadet des de l’Acadèmia Militar de Poblet
durant la Guerra del Francès (1813-1814)”. Aplec de Treballs, Centre
d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 24 (2006) 123-132.
-3-
Pujol, Clàudia i Sònia Casas Codinach. “Rere la càmera
d’Agustí Centelles”. Sapiens, 88 (febrer de 2010) 24-37. -14-
Redondo Penas, Alfredo. “A la memòria dels caiguts en el setge de Tarragona de
1811”.Kesse, CEHSGOCT, 44 (2n.
Semestre de 2010) 4-9
[55/2/13+11, ++] -16-
F.Sevillano. “Cultura de guerra y políticas conmemorativas en
España del franquismo a la transición”, Historia Social.
Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La
Cultura de guerra en la España del siglo XX:
M.Yusta. “Una guerra que no dice su nombre. Los usos de la violencia en el
contexto de la guerrilla antifranquista (1939-1953), Historia Social.
Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La
Cultura de guerra en la España del siglo XX:
Ares, María. “María Pita. Una gallega de
armas tomar”. Clío, 63 (gener, 2007) 60-65.
Blanco, Carlos. “Agustina de Aragón”. Historia.
National Geographic, 35 (novembre 2006) 19-24.
Castells Irene; Gloria
Espigado y Mª
Cruz Romeo (coord.). Heroínas y patriotas. Las mujeres de 1808.
Madrid: Cátedra, 2009, 488 p.
-13-
Corominas Bertran, Luís. Mujeres en la historia
de la aviación. Madrid: Cockpit, 2005, 257 p.
Fonseca, Carlos. Rosario, Dinamitera. Una
mujer en el frente. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 290 p.
Manzanera, Laura. “Elizabeth Thompson. La
primera pintora de batallas”. Clío, 68 (juny 2007) 50-59.
Moreno,
Gustau. “Afusellada
pel crim de ser mare de Cabrera”. El Punt, de 17-02-2006.-1-
Olesti, Isabel. Nou dones i una guerra. Dones del 36. Barcelona: Edicions 62,
2005.
-1-
Olmeda, Fernando. Gerda Taro. Fotógrafa de
guerra.
Barcelona:
Debate, 2007, 393 p.
Orr, Lois; Gern-Rainer Horn (ed.). Letters
from Barcelona. An American Woman in Revolution and Civil War.
Houndmills, Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2009, 209 p.
Quincey, Thomas. La monja alferez.
S.l.: Pretextos, 2006, 150 p.
Valcárcel, Isabel. Mujeres de armas tomar.
Madrid: Algaba, 2005, 206 p.
Bertomeu Masiá, Mª José (ed.). Cartas de un espía
de Carlos V. La correspondencia de Jerónimo Bucchi con Antonio Perrenot de
Granvela.
València:
Universidad, 2006, 230 p.
Blanning, T.C.W. “Viena and Versailles. The Courts of Europe’s
Dynastic Rivals, 1550-1780”.
German History,
v. 23/2 (2005) 265-267.
M.Carballal. “Historias de espías. La Inteligencia española
desde el siglo XIX a la actualidad”, Historia
de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009) 54-59.
Carrió i Arumí,
Joan. «El captiveri i l’espionatge com a mèrits de l’ascens
social a la Catalunya de l’Edat Moderna», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI
Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa]
[Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [10/1/1
+]
-12-
A.Cónsul. “Els
ulls i les orelles de Franco”, Sapiens, 98 (desembre de 2010)
30-37.
Diego González, Álvaro de. “Un español en Dunquerque”.
Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 108-117.
Finestres, Jordi. “Espiant els nazis.
L’aventura dels espies catalans al servei
dels Estats Units”. Sapiens, 75
(gener 09) 18-28. -12-
F.García Sanz. “Pilar Millán Astray. Mata
Hari española”,
La
Aventura de la Historia, 135 (gener de 2010) 22-29.
Guixà Cerdà, Josep.
« El
cas Sentís. Un espia a Londres”. L’Avenç, 327 (Setembre 2007) 32-35.
-6-
J.Hoyos.
“Los espías de Felipe II”, Historia y
Vida, 487 (octubre de 2008) 64-71.
Juárez Camacho, Javier. Garbo,
l’espía català que va derrotar Hitler. Barcelona: Columna, 2004
(Biografies, 6) 359 p.
Juárez Camacho, Javier. Juan Pujol,
el espía que derrotó a Hitler. Madrid: Temas de Hoy, 2004, 450 p.
P.Marriot. “Los secretos de los agentes de Stalin”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 34-41.
Navarro Bonilla, Diego. Cartas entre
espías e inteligencias secretas en el siglo de los validos. Juan de Torres –
Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 268 p.
Peck, Yannick. Les services secrets républicains espagonols en
France. Organitzation, réseaux, action. [París] : Editions
Loubatières, 2005, 239 p.
-2-
D.Revelles. “Criptografía. Códigos secretos que cambiaron la
historia”, Clío, 84 (octubre de
2008) 28-39.
Rodríguez
García, José Manuel. “Agentes secretos en la reconquista. Cómo se espiaban moros y cristianos”.
Clío, 65 (març de 2007) 26-37.
“Secretos en
el aire. La criptografía en la Guerra Civil española”, Aula Militar de Castellón
“Bermúdez de Castro” [En
línia], <aulamilitar.com>.
J.R.Soler. “Mata Hari. La seducción del
espionaje”, Ares. Revista de
Historia Militar, 10
(setembre-octubre de 2009) 14-19.
J.R. Soler y E.Soler
Bonet. “Anécdotas en Cifra [i]
”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 16-20.
S.Vich.
“Espías nazis en América”, Historia y
Vida, 484 (juliol de 2008) 52-57.
Adell, Joan-Albert; Joan
Menchón. “Les fortificacions de la frontera
meridional dels comtats catalans, o les fortificacions de la marca superior
d’Al-Andalus”.
Lambard, XVII (2004-2005) 65-85.
Alomar
i Canyelles, Antoni I.; Clop i Molins, Ramon.
“Les fortificacions del
castell de Bellver”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Revista
d’Estudis Històrics, 859, LXI (2005
= In memoriam Álvaro Santamaría Arández) 391-426.
-3-
A.Alonso. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia mayor de
Benaguacil (Valencia)”, Castillos de
España, 150-151
(juliol-setembre de 2008)
M.M.Alonso Ruíz. “Torres: puerta cristiana en recodo simple: el
caso de Guadalajara y su provincia”, Castillos
de España, 150-151
(juliol-setembre de 2008)
Amat Cortés, Juan. ”Torres de vigía y piratas del
Mediterráneo español”. Los Castillos de España, 133 (abril 2004) 59-63.
Bayona, Lluís; Buscató,
Lluís.
“El castell de Sant Miquel: actuació
restauradora sobre el conjunt”.
Annals de
l’Institut d’Estudis Gironins, XLVI
(2005) 183-200.
-INE-
Bernaus, Magda i Caballé,
Gemma.
“De llotja de mercaders a caserna militar:
la Llotja de Barcelona a época moderna”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è.
Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles
XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 781-796. -INE-
Cadiñanos Bardeci,
Inocencio. “Noticias de arquitectura fortificada en
España (X)”. Castillos de España, 142-143 (juliol-setembre 2006) 92-96.
-3-
Cardona i
Colell, Ramon. “Aparició de restes inèdites del castell de Granyena, el primer
assentament templer en terres catalanes”. Oppidum.
Revista cultural del Solsonès, 6 (2008) 33-46.
-10-
Cardona, Gabriel. “Montjuic. Castillo y mito». La
Aventura de la Historia, 118 (Agost de 2008) 36-41.
-11-
Checa,
Manuel. “Avance de inventario de las fortificaciones de la provincia de
Tarragona”. Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre 2008) 64-79.
-10-
M.Checa. “Inventario de Arquitectura fortificada de Tarragona”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008).
M.Checa. “Apuntes
sobre San Felipe de Bacalar: un fuerte militar español en el sur de Yucatán
(1727-2009)”,
Revista de Historia Militar, 105 (2009)
11-42.
Corominas i
Julián, Jordi. “¡Abajo las murallas!”. La Aventura de la Historia, 82 (agost
2005) 84-87. -1-
Díaz
Capmany, Carlos.
“Els enginyers de la
fortalesa de Sant Ferran de Figueres”.
Annals
de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 279-302.
-1-
Escalona, Manuel. «El último bastión. La
defensa de San Juan de Ulúa”. La Aventura de la Historia, 99 (gener de
2007) 40-45.
F.I.Estrems. “El castillo de Palafolls”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
Fuente, Pablo de
la i Alfaro, Juan Manuel.
“Una visión de la fortaleza de San Fernando de
Figueras a partir de la cuestión capuchina: Regalismo y poder militar durante
el reinado de Fernando VI”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés
d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII.
Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 215-224.
-2-
Fuente,
Pablo de la. “El capitán Fratín y la Real Casa de Munición de Guerra de Rosas:
un ejemplo de arquitectura militar”. Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 97-109.
-0-
Fuentes Codera, Maximiliano. “El castell de Sant Ferran i Figueres durant la Segona República i
la Guerra Civil”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres,
40 (2009) 315-335
[47/3/18+3 - ++]. -13-
Gea, Isabel. Las murallas medievales de Madrid. Madrid: La Librería, 2008.
A.González Gato. “La torre telegráfica de Alsasua (Navarra) ”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 19-21.
M.Jover. “El fuerte de San Fernando en Alicante”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 59-62.
Laorden Ramos, Carlos. Fortificaciones
en Cataluña, Tortosa y Bajo Ebro. Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 360
p. -14-
J.A.Linage. “Espronceda en el castillo de Cuéllar”, Castillos de España,
150-151 (juliol-setembre de 2008)
M.López i E.Diego. “Castillos y fortalezas en la Baja Extremadura
en la primera mitad del siglo XII: acercamiento a una tipología constructiva”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
López Mullor, Albert; Estany Morros, Imma; Lacuesta, Raquel (coords.).
Castell de Castelldefelds.
Arqueologia,
història, art. Barcelona: Diputació, 2005 (Monografies, 7), 515 p.
-4-
J.C.Losada. “Fortificados”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 28-35 = Dossier: ‘Cerco y
resistencia en la Edad Media’).
J.C.Losada.
“Poniendo sitio a un castillo”, Historia
y Vida, , 485 (agost de 2008) 36-53 = Dossier: ‘Cerco y resistencia en la
Edad Media’.
Llinàs, Joan; Merino, Jordi. “Sant Iscle, el castell de
Vidreres”. Gavarres, Vidreres, 7 (primavera-estiu 2005) 102-103.
E.Martín i N.Sánchez. “La Orden de Calatrava: arquitectura militar
en la Alcarria”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
Martin i Roig, Gabriel de. Castells del Baix
Empordà. Lluites, història i patrimoni. Barcelona: Farell Editors, 2006,
160 p.
Martínez Latorre, Damià. Giovanni Batista Calvi. Ingeniero de las
fortificaciones de Carlos I y Felipe II (1552-1565). Madrid: Ministerio de
Defensa, 2006, 622 p.
M.Medrano. “El castillo de Os Muros (Ayerbe, Huesca)”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
Menchón i
Bes, Joan.
“El Castillo de la
Zuda de Tortosa: fortificaciones del portal de la Bassa”. Boletín de
Arqueología Medieval, Ciudad Real, 12 (2005) 51-79.
-4-
R.N.Meyer. “La antigua fortificación helvética y el ducado de
Borgoña”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 21-37.
Meza, Martín.
“Asedios de Castillos Medievales”. Ars Militaria.
Revista Virtual de Militaria. Asociación Hispana DE RE MILITARI [En línia]
última actualització, 28-07-2005, núm. 25 [Consulta, 22-08-2006], Disponible a:
<http://perso.wanadoo.es/remilitari/ars.htm>.
-INE-
Minella,
Melo. Castelli.
Palerm: l’Epos Società Editrice, 20005, 208 p.
E.Mira. “Alcázares y alcaides en la Carmona
moderna: noticias inéditas”,
Revista de Historia Militar,
105 (2009)
183-208.
Miret i
Nin, M. Montserrat.
“Document inèdit sobre
les muralles de Vilafranca del Penedès”. Del Penedès.
Publicació de
l’Institut d’Estudis Penedesencs, 13 (Hivern 2005-2006) 27-32.
-3-
Montañés i Príncep, Cinta. “El procés de fortificació andalusina a les Terres de
l’Ebre”. Recerca, AHCTE, 11 (2007) 11-42
[6/0/6
++]
-8-
Moret, Pierre; Chapa,
Teresa (ed.). Torres,
atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania
(s. III aC. – s. I d. de C.). Jaen / Madrid: Universidad / Casa de
Velázquez. Centro Andaluz de Arqueología Ibérica, 2004, 220 p.
J.J.Mostazo. “Torrestrella: análisis de un castillo frontero en
la campiña de Cádiz (Premio Manuel Corchado ex-aequo 2008)”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 11-19.
G.Muñiz. “El castillo del Morro. Nuestra fortaleza en la
Habana”, Historia de Iberia Vieja, 49
(juliol de 2009) 70-75.
Muñoz Corbalán, Juan Miguel (Coord.). L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. El
llegat dels enginyers militars. Barcelona: Secretaría General Técnica del
Ministerio de Defensa. Novatesa, S.L., 2004, 541 p. -0-
Nicolas, Nathalie. La guerre et les fortifications du Haut-Dauphiné.
Étude archéologique des travaux des châteaux et des villes a la fin du Moyen Age.
Aix-en-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2005, 377 p.
Paisaje y fortificación. III Congreso Internacional
sobre fortificaciones. Sevilla: Ayuntamiento de Alcalá de Guadaira, 2006, 267 p.
Palmada,
Guerau. “La muralla republicana de Tarraco. Els seus referents constructius
d’època hel·lenística”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLIV
(2003) 7-88. -0-
Palmada,
Guerau.
“La muralla de
Banyoles, de l’oblit a un monument recuperat”. Revista de Girona, 240
(gener-febrer 2007) 48-53.
-5-
Palol, Pere. El castrum del Puig de
les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Girona: Museu d’Arqueologia
de Catalunya, 2005, 115 p.
Palmada, Guerau. La muralla de Banyoles. Girona: Ajuntament
de Banyoles / Diputació, 2008 (Quaderns de Banyoles; 10), 155 p.[/5/50
++]
-12-
À.Pascual. “La fortaleza de Albercutx”, Castillos de España, 149 (març 2008)
Pérez Nespereira,
Manuel. La Ciutadella. Símbol d’opressió nacional.
Barcelona: Base, 2009, 124 p. [/7+1,
+]
-16-
Pou
Vallés, Josep.
«El castillo de
Calafell (Tarragona). Auge y declive de un castillo fronterizo convertido en
fortaleza señorial”. Castillos de España, 142-143 (julio-septiembre
2006) 23-30.
-3-
Pozo Ferrer,
Montserrat del.
“La ciutadella de Roses i la ‘Guerra Gran’, 1793-1795”. Castillos de España,
145 (Marzo 2007) 11-16.
-IINE-
Puig Verdaguer, Ferran.
“El dilema de les muralles”. Muhba. Butlletí. Butlletí informatiu del Museu
d’Història de Barcelona, 17 (2n. quadrimestre de 2009) 5.
-13-
Pujol
Puigvehí, Anna. “La torre de guaita del castell de Llançà. Alt Empordà (Girona)”. Acta
Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora
Dra. Carme Batlle i Gallard) 53-67. -INE-
Raventós, Joan. “Les torres de defensa de
Castelldefels. Una resposta a les razzies dels corsaris i dels bandolers”.
Sapiens,
33 (juliol 05) 56.
C.Redondo. “Las fortalezas de Belvis, Almaraz y Deleitosa en la
organización medieval del Campo de Arañuelo, siglos XIII-XIV”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 3-11.
Risques Corbella, Manuel;
Martín Corbera Marín. Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la
ciutat. Barcelona: L’Esfera dels llibres, 2008, 285 p.
Roig
Vidal, Joan; Forcadell Vericat, Toni; Grau Verge, Ferran. “L’Urbanisme
i el sistema defensiu a la Ulldecona del segle XVIII”. Raïls. Revista del
Centre d’Estudis Ulldeconencs, 20 (2004) 45-62.
-0-
F.G.Rubio. El castillo de Vélez Blanco. 500 años de historia”,
Historia de Iberia Vieja, 46 (abril
de 2009)
90-95.
A.Ruibal. “Fortificación griega y planta hipodámica: Mileto
y Priene”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 37-51.
J.A.Ruibal. “Avance al inventario de restos fortificados de
Sevilla”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 62.
Ruíz Oliva, José Antonio. “Un modelo de fortificación
orográfica: la ciudadela del Monte Hacho de Ceuta”. Castillos de España,
141 (abril 2006) 54-64.
Sáez Rodríguez, Ángel José. Las defensas de Gibraltar
(siglos XII-XVIII). Màlaga: Sarria, 2008, 252 p.
Sanahuja Navarro, Jordi. “El castillo de
Castellón de Farfaña (Lleida)”. Los Castillos de España, 133 (abril
2004) 21-27.
Santa-Maria Batlló, Glòria. Barcelona, 1843. Progresisme versus muralles.
Barcelona: Institut Municipal d’Història, Ajuntament, 2005 (Quaderns del
Seminari d’Història de Barcelona), 90 p.
-4-
Sitges i Molins, Francesc
Xavier. Enginyeria
militar vuitcentista al Bages. Manresa: Centre Excursionista de la Comarca
del Bages, 2007, 53 p.
Takayanagi, Shinichi. “Actividades de Cristóbal
de Rojas en la expedición de Bretaña (Francia). Fortificación durante el
periodo de la intervención militar de Felipe II en la guerra civil de Francia:
construcción del fuerte de Blavet y de León”. Castillos de España, 144
(desembre 2006) 31-43.
Torres, Núria. “Castells
islàmics?”. Sapiens, 57 (Juliol 07)
40-43. -IINE-
Valdeón, Julio. “Melilla medieval. Plaza
codiciada”. La Aventura de la Historia, 92 (juny 2006) 58-62.
C.Vara i M.L.García.
“¡Cercados! Las normas de asedio”, La
Aventura de la Historia, 118
(agost de 2008) 54-60.
Vega i
Ferrer, Salvador. “L’antic castell de Verges (segles XII-XIX)”. en: Miscel·lània
Lluís Esteva.
Sant Feliu de Guíxols, Institut d’Estudis
del Baix Empordà, 2006, 31-60.
-7-
Vidal Franquet, Jacobo. “Unes
notes sobre arquitectura defensiva a la Tortosa medieval”. Recerca,
AHCTE, 11 (2007) 43-112
[148/3/98+1
+++] -IINE-
Adkins, Roy. Trafalgar. Biografía de
una batalla. tr. Jorge Salvetti, Barcelona: Planeta, 2005, 413 p.
Albi, Julio. El día de Trafalgar.
Barcelona: Seix Barral, 2005, 397 p.
M.Alfonso. “El fracaso de la Invencible”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 106-109.
Alpert, Michael.
“Desafío en el Cantábrico. Londres protege sus barcos”. La Aventura
de la Historia, 103 (maig de 2007) 30-35.
Alsina
Torrente, Juan. Una
guerra romántica. 1778-1783. España, Francia e Inglaterra en el mar (trasfondo
naval de la independencia de los Estados Unidos). Madrid: Ministerio de
Defensa, 2006, 495 p.
J.Alvar Ezquerra. “Pueblos del mar. El terror
del Mediterráneo”, Clío, 81 (juliol
de 2008) 40-47.
Anca Alamillo,
Alejandro. El historial de la corbeta Tornado
(1862-1940). Viaje a través de la política española del último tercio del siglo
XIX y Memorias del Asilo Naval Español. Barcelona: Museu Marítim, 2005
(Estudis, 6), 117 p. -2-
Anca Alamillo, Alejandro. Naufragios de la Armada
española y otros sucesos marítimos acaecidos durante el siglo XX. Madrid:
Real del Catorce Editores, 2006, 154 p.
Arias Ramos, Raúl. La Kriegsmarine en la
Guerra Civil española. colab. de Lucas Molina Franco. Valladolid: AF, 2005 (Militaria, 4;
Guerras y Batallas, 2), 64 p.
A.Atienza. “Lepanto. La mayor batalla naval del mundo
moderno”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 58-62.
D.Broggi. “Nelson. Bajo el signo de Trafalgar”, Clío, 84 (octubre de 2008) 80-87.
Cabezuelo Pliego, José Vicente. “Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieval. La
liga véneto-aragonesa contra Génova de 1351”. Anuario de Estudios Medievales,
36 (gener-juny 2006) 253-294.
-4-
Canales, Carlos y Miguel del Rey. Las
reglas del viento. Cara y cruz de la armada española en el siglo XVI.
Madrid / México / Buenos Aires / San Juan / Santiago / Miami. Edaf, 2010 (Clío.
Crónicas de la historia), 325 p.
Casado Rabanal,
David. La marina
ilustrada. Sueño y ambición de la España del XVIII. Madrid: Antígona, 2009,
676 p.
S.Cases. “El tresor dels navegants”,
Sapiens,
91 (maig de 2010) 40-48.
Cayuela Fernández, José G. y Pozuelo Reina, Ángel. Trafalgar. Hombres y naves entre dos
épocas. Barcelona: RBA [2005], 704 p.
Cayuela Fernández, José
Gregorio.
“Villeneuve. El réprobo condenado por todos”. La Aventura de la Historia,
91 (maig 2006) 50-56.
Cervera Pery, José. La historiografía de la guerra española en el mar (1936-1939).
Aproximación bibliográfica. Reflexión histórica. Múrcia: Aglaya, 2008, 382
p.
Colomar Marí, Ana.
“La desfeta de Portuondo en
aigües de Formentera”. Serra d’Or,
566 (febrer 2007) 30-33.
-6-
Cornwell, Bernard. Sharpe en Trafalgar. tr.
Montserrat Batista.
Barcelona: Edhasa, 2005, 445 p.
“Les Drassanes
Reials de Barcelona”, dossier central de la revista Drassana, 11 (2003).
Estrada
Rius, Albert. La Drassana medieval de Barcelona. Organització institucional i
construcció naval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Museu Marítim, 2004
(Estudis, 4), 253 p.
-0-
Fernández Conti, Santiago;
Félix Labrador Arroyo. “La organización de la campaña naval de las Azores de 1582. Corte y
territorio en la monarquía de Felipe II”. Hispania,
233 (setembre-desembre de 2009) 739-768.
G.Fernández Morente. “La vida diaria a bordo de un galeón español”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 26-29.
Frank, Willard C., Jr.
Marinos soviéticos con la
flota republicana. Cartagena: Divum&Mare, 2009, 128 p.
Franco Castañón,
Hermenegildo. La
razón de Trafalgar. La campaña naval de 1805. Un análisis crítico.
Valladolid: AF, [2005], 159 p.
Fuente,
Pablo de la. “El naufragio
del HMS Hindostan (1804)”.
Annals de
l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 139-157.
-1-
Fuente, Pablo de la. El Triunfante:
tecnología y ciencia en la España de la Ilustración. Historia de un navío
hundido en el Golfo de Rosas. Barcelona: Museu Marítim, 2006.
-5-
Fuente,
Pablo de la; Marcel Pujol i Hamelink. “Noves dades sobre el raid
britànic contra Roses de l’1 de novembre de 1809”. Annals de l’Institut
d’Estudis Gironins, li (2010
= Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de
frontera (1792-1823)”.
Congrés internacional.
Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 241-257
[23/4/5,
+++].
-16-
R.Galan. “El combate naval de Abtao”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y Contemporánea, [En línia] núm.
3 <www.delaguerra.es/
ejemplares/DeLaGuerra...>.
Gay, J. Víctor. “La Costa Brava, front de guerra
(1936-1939). Quinze vaixells enfonsats en el litoral gironí”. Revista de
Girona, 243 (Juliol – Agost 2007) 30-35.
-7-
I.Giménez. “Blas de Lezo. El marino olvidado”,
Clío, 109 (novembre de 2010) 66-73.
González-Llanos Caruncho,
José María. El
decenio. La construcción naval militar en la factoría de Ferrol, 1936-1946.
Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 206 p.
M.González. “El siglo XVIII. La Edad de Oro de los barcos
españoles”, Historia de Iberia Vieja,
42 [2009] 16-21.
M.González. “El barco más solitario del siglo XIX. El
acorazado Pelayo”, Historia de Iberia
Vieja, 42 [2009] 26-29.
M.González.
“La fragata Diana”,
Ares,
9 (juliol-agost de 2009) 8-12.
M.González. “Los ictíneos de Monturiol”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 48-53.
M.González Fernández. “José González Hontoria. El impulsor de la artillería naval
española”. Historia de Iberia Vieja, 53 (novembre de 2009) 52-57.
“Graff Spee. Acorazado de
bolsillo”, Historia y Vida, 501 (desembre de 2009) 16-17.
Grove, Eric J. (dir.). The Royal Navy Since 1815. A New Short
History.
Hampshire:
Palgrave Macmillan, 2005, 312 p.
“Guardiamarinas
Castellonenses”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
“Ictíneo II”. Historia y Vida, 453 [2006]
14-15.
Lucena Salmoral, Manuel. Piratas, corsarios,
bucaneros y filibusteros. Madrid: Síntesis, 2006, 352 p.
Llobet, Joaquim. “La maqueta de la fragata
de guerra de l’antiga Escola de Nàutica de Mataró”. Fulls del Museu Arxiu de
Santa Maria, Mataró, 82 (abril 2005) 6-9.
Maeso Buenasmañanas, Juan
Alfonso. Expediciones
navales españolas a la Patagonia argentina durante el siglo XVIII. Madrid:
Ministerio de Defensa, 2007, 832 p.
Mahan, Alfred T. Influencia del poder
naval en la historia. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 589 p.
Manzanera, Laura. “El Mediterráneo, también
un mar de piratas”. Clío, 56 (juny 06) 44-47.
Marchena Jiménez, José
Manuel.
Marina de
guerra de los Áustrias. Una aproximación bibliográfica. Madrid: Ministeri de
Defensa, 2010, 264 p.
J.Martín. “Nuestra historia naval es muy conocida por el
público”, Historia de Iberia Vieja,
42 [2009] 22-25.
Martínez, Esther P.
“La construcción naval a través de los tiempos”. Revista Española de Defensa, 239 (març de 2008) 58-63.
Martínez García, Óscar. “Los pueblos del mar.
Piratas de la Edad de Bronce”.
Historia.
National Geographic, 32 [2006] 45-55.
Martínez Hoyos, Francisco. “Las otras armadas
[Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006] 54-59.
Mateo,
José. “Las Reales Ordenanzas de Marina y la regulación de la pesca en el
Ampurdán durante el siglo XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 111-150.0-0-
Mira Caballos, Esteban. Las armadas imperiales.
La guerra en el mar en tiempos de Carlos V y Felipe II. Madrid: La Esfera
de los Libros, 2005, 277 p.
Mira Caballos, Esteban. “Corsarios. Los tábanos del
Imperio”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 64-69.
F.Moreno. “Instructores alemanes en la
Escuela Naval Militar (1938-1940) [i]
”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 26-32.
Morro
Veny, Guillem. La marina catalana a mitjan segle XIV. Barcelona: Museu
Marítim, 2005 (Estudis; 8), 314 p.
-2-
Morro Veny,
Guillem. La marina medieval mallorquina (1250-1450).
Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2009, 350 p. [1.041/18/324, ++++]
-15-
Mortera Pérez, Artemio.
La artillería naval en la Guerra Civil Española. 1936-1939. Gijón: Fundación
Alvargonzalez, 2006, 343 p.
Mutjé
i Vives, Josefina. “Contribució de València a la guerra catalanogenovesa de 1330 a 1335”,
en: XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: La Mediterrània de la
Corona d’Aragó (s. XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència arbitral de
Torrellas (1304-2004). València: Universitat, 2005, I, 309-326.
O’Donnell, Hugo. La campaña de Trafalgar.
Madrid: Esfera, 2005, 727 p.
Pérez-Reverte, Arturo. Cabo Trafalgar.
Madrid: Punto de Lectura, 2005, 298 p.
A.Polanco. “Cosme García y los orígenes del submarino”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de
2009) 38-41.
Pujals, Joaquím M. “El naufragi de la
‘Girona’. El tràgic destí de la Armada Invencible”. Sapiens, 51 (gen.
07) 28-31.
Pujol Hamelink, Marcel. “Vaixells i navegació a
l’Antiguitat”, Citerior. Arqueologia i ciències de l’antiguitat,
Tarragona,
4 (2008) 15-54
[27/0/69
+++]. -9-
I.Ramila.
“Corsarios ‘made in Spain’”,
Clío, 93 (juliol de 2009)
16-27.
Ribelles de la Vega, Sílvia. “La Marina Real Británica
en las costas de Asturias durante la guerra civil (1936-1937): Su olvidada
labor humanitaria”. Cuadernos Republicanos, 61 (primavera-estiu 2006)
39-49.
Robertson, Stuart (ed.). La
vida de los piratas. Barce-lona: Crítica, 2010, 271 p.
Rodríguez, José Manuel. El almirante Blas
de Lezo. El vasco que salvó al Imperio Español. Barcelona: Ediciones
Altera, 2008, 270 p.
Rodríguez González, Agustín
Ramón. Trafalgar y
el conflicto naval anglo-español.
Madrid: Actas,
2005, 459 p.
Rodríguez González, Agustin
Ramon.
Victorias por mar de los españoles.
Madrid: Grafite, 2006, 337 p.
Rodríguez González, Agustín Ramon. Victorias
por mar de los españoles. 4ª ed. Madrid: Sekotia, 2010 (2006), 335 p.
Romeu de Armas, Antonio. “El frustrado desembarco en
Santa Cruz de Tenerife en 1797 de la Infantería de Marina inglesa al mando del
almirante Nelson. El muelle y el castillo de San Cristóbal, objetivo único”. Anuario
de Estudios Atlánticos, Las Palmas de Gran Canaria, I, núm. 50 (2004)
309-318.
J.C.Salgado. “Marea roja, marea negra”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 46-51.
San Juan, Víctor. La batalla naval de las Dunas. La
Holanda comercial contra la España del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006
232 p.
-5-
Santaella Pascual, Federico. La artillería en la
defensa de Cartagena y su base naval. Desde los orígenes al Plan Vickers de
1926. Múrcia: Agraya, 2006, 399 p.
Tempère, Delphine. Vivre et mourir sur les navires du Siècle
d’Or. París: Presses de l’Université Paris Sorbonne, 2009 (Ibirica;20), 394
p.
Trafalgar. 200 años después. León: MIC, [2005], 51 p.
[Exposició a la Universitat Rey Juan Carlos, de Móstoles]
Vázquez Lijó, José Manuel. La matrícula de mar en
la España del siglo XVIII. Registro, inspeción y evaluación de las clases de
marinería y maestranza. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 616 p.
Vich
Sáez, Sergi. “Hundir
el Bismarck. Persecución en alta mar”. Historia y Vida, 464 (novembre
2006) 84-92.
Tractats,
cròniques, dietaris i memòries
Aguadé i Sordé, Jaume. El Diari de guerra de Lluís Randé i
Inglés. Batalles del Segre i de l’Ebre i camps de concentració (abril 1938 -
juliol 1939). Valls: Cossetània, 2004, 135 p.
Aguilar
Àvila, Josep Antoni. “Les expedicions a l’Orient i la Crònica de Muntaner”. Boletín de
la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIX (2003-2004) 13-76.
-0-
Alarcón, Pedro Antonio. Diario de un testigo de
la guerra de África. Sevilla: Fundación José Manuel Lara, 2005.
Arte
de la guerra de Sunzi. Versión restaurada a partir del manuscrito de Yinqueshan. ed.,
tr. i not. de Laureano Ramírez Bellerín. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006,
384 p.
-INE-
Bachs Colomer, Isidre i Antoni Bachs Torné. Diari
d’un soldat de pic i pala. Barcelona: Edicions Saragossa, 2009, 152 p.
-12-
Balbi de Correggio, Francisco. Diario del gran asedio de
Malta. 1565. Madrid: Fernando Villaverde Ediciones, 2007, 234 p.
-6-
Belart i Benseny, Pere. Diari d’un soldat, 1937-1939.
Tremp: Garsineu, 2004, 142 p.
Borràs Llop, Juan. Perquè lluitavem?
Escrits i paraules des del front, la reraguarda i l’exili. 1936-1939. La
Canonja: Centre d’Estudis Canongins “Pons de Castellví”, 2007 (El Porxo; 24),
636 p.
Bosom, Sebastià i Astort,
Josep.
“Diari de
guerra de Salvador Astort Puig”. Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans,
4 (2005) 253-263.
Broggi, Moisés. “Un cirujano en las
Brigadas Internacionales”. Clío, 57 (juliol 2006) 18-19.
Broggi, Moisés. Memorias de un cirujano.
Madrid: Península, 2006, 348 p.
Bruno Fernández, Francisco. Tratado de las epidemias
malignas y enfermedades particulares de los exércitos. Mairena de Aljarafe:
Extramudos Edición S.L., 2007, 166 p.
Cabeza de Vaca, Amparo. Bajo cielos de plomo. Unas memorias y el diario de Rafael Salazar
Alonso. Madrid: Actas, 2009, 363 p.
Capellades Sala, Josep. Memòries d’un mecànic de l’aviació
republicana. Vilafranca del Penedès: Edicions Andana, 2010, 212 p. -13-
Cartagena, Alonso de. Tratados militares. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 490 p.
Catalan, Montserrat.
“El dietari inèdit de Tarradellas. Gener 1939.
Els darrers dies de la Guerra Civil des de la
primera línea de front”. Sapiens, 85 (novembre de 2009) 20-27.
-13-
Chacón y Calvo, José María. Diario íntimo de la
revolución española. Madrid: Verbum, 2010, 205 p.
Clausewitz, Karl von.
De la guerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 776 p.
Díaz de Gamez, Gutierre. The unconquered Knight.
A Chronicle of the Deeds of Don Pero Niño, Count of
Buelna. Tr. John
Evans. Woodbridge: Boydell, 2004, 232 p.
Duran, Joaquim. Memòries de guerra i postguerra d’un combatent
republicà. Caldes de Montbui: l’autor, 2004, 45 p.
Fernández-Copel, Jorge. General Gavilán.
Memorias. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 408 p.
Frontino, Sexto Julio. Los cuatro libros de los
exemplos, consejos e avisos de la guerra (Strategematon). Ed., introd. i
notes d’Àngel Gómez Moreno. Madrid: Ministerio de Defensa. Secretaría General
Técnica, [2005], 145 p.
Galí, Raimon. Memòries. Barcelona: Proa,
2004, 259 p.
Gaulle, Charles de. Memorias de guerra.
Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 760 p.
Genís i Mas, Daniel (a c.d.). La invasió
francesa de l’Empordà el 1285. La Relación Histórica de Rafael Cervera. Una traducció
castellana de la Crònica de Bernat Desclot. Girona: Ajuntament de Castelló
d’Empúries, 2006, 165 p.
Gil Bel, Eva. «La perspectiva
vencedora de la Histoire de la dérnière
revolte des catalans. Una crònica exemplaritzant de 1715», Pedralbes,
28 (2008 = La Catalunya diversa.
Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de
2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [30/1/15
++]
-12-
Goebbels, Joseph.
Diario de 1945. Los últimos escritos del jerarca nazi que permaneció
junto a Hitler hasta el final. Madrid: La Esfera de los libros, 2007, 472 p.
Grau i Viader, Francesc.
Dues línies terriblement paral·leles. Diari d’un
combatent de disset anys. Barcelona: Club Editor, 2009, 206 p.
-14-
Guderian, Heinz. Recuerdos de un soldado.
Madrid: Inédita, 2007, 518 p.
Gutiérrez de la Vega, Luís. Nuevo tratado y
compendio de re militari. Ed., crítica e intr. de Míriam Galante Becerril.
[Madrid]: Ministerio de Defensa.
Secretaría
General Técnica, 2005, 109 p.
Henningsen, Charles Frederic.
Campaña de doce meses con
Zumalacárregui.
Pamplona: Sancho el Fuerte, 2005.
Iglesias,
Carmen; Alejandro Diz. Escritos de historia Militar. Madrid: Ministerio de Defensa,
2007, 420 p.
Jansà i Jané, Joan. Diari d’un soldat. [Santa
Margarida i els Monjos]: Ajuntament, 2004, 87 p.
Jiménez Fraile, Ramón.
«Henningsen. El mercenario romántico”. Clío, 56 (juny 06)
48-52.
Larriba, Elisabet.
De la Jancette à la plume: Pedro Pablo Gatell y Carnicer,
un cirurgien de la marine royale dans l’Espagne des Lumières (1745-1792). Aix-En-Provence: Publications de l’Université de
Provence, 2005, 238 p.
Masanés, Cristina. “El diari inèdit de la batalla
d’Alger. La contracrònica del desastre naval de l’Espanya Borbònica”.
Sapiens, 55
(maig 97) 46-49.
-6-
Mirambell,
Enric i Vila, Pep (a c.d.).
“Notícies de casa
Thió de Franciac en època de la Guerra Gran i durant la Guerra del Francès
(1791-1811)”.
Annals de l’Institut
d’Estudis Gironins,
XLVII (2006) 255-308.
-4-
Morla Lynch, Carlos. Informes diplomáticos y
diarios de la guerra civil. Memoria presentada al Gobierno de Chile
correspon-diente a la labor realizada al frente de la Embajada en Madrid
durante la Guerra Civil. 1937-1939. Seguidos de: Diario 30 de marzo a 5 de mayo
de 1939 y del Diario de Carlos Morla Vicuña. 1937-1939. Sevilla: Espuela de
Plata, 2010, 616 p.
Neugass, James.
La guerra es bella. Diario de un brigadista americano en la guerra
civil española. Tr. Felipe Osanz. Barcelona: Papel de Liar, 2010, 414 p.
Pamies, Teresa. Estem en guerra. Escrits
1936-1939. Ed. intr. i entrev. a c.d. Xènia Guirao i David Jornet.
Valls:
Cossetània, 2005, 208 p.
Pastor Petit, Domènec.
Posta de sol sense lluna. Memòries d’infantesa de la Guerra Civil.
Barcelona: Base, 2009, 275 p.
Perea Simon, Eugeni. “Dietari i memòries de la Guerra Civil a l’Arxidiòcesi de
Tarragona: l’obra de Sebastià Porqueres, d’Alforja (1935)”. Estudis de
Constantí, 19 (2003) 53-63.
-0-
Perea Simón, Eugeni. “La Guerra Civil
Espanyola al Camp de Tarragona. Apunts a l‘estat de la qüestió”.
Quaderns de Vilaniu, Valls, 49 (2006) 141-159.
-2-
Pol,
Lluís Ferran de.
Un de
tants.
A c.d. J.V.García Raffi.
Barcelona: Club Editor, 2009, 138 p. -13-
Procopio de Cesarea. Historia de las Guerras. Libros VII – VIII (Guerra Gótica). Madrid: Gredos, 2007, 360 p.
Pujol, Clàudia. “La guerra civil amb ulls de nena.
El diari d’Encarnació Martorell, la nostra Anna Frank”.
Sapiens, 72 (Octubre 2008)
46-51.
-11-
Ramoneda Vilardaga, Juan. ¡Muera la Muerte! España 1936-1939.
Memorias de guerra de un piloto de caza luchador por la República. Valls:
Centre de Recerca i Documentació “Aviació Republicana i Guerra Civil“ /
Ediciones Lectio, 2010 (Esquadra 11; 1),254 p.-13-
Raoul de Caen.
Gesta
Tancredi.
A History of
the Normans on the First Crusade. tr. et intr. de Bernard et David S. Bachrach.
Aldershot: Ashgate, 2005 (Crusade Text in Translation,
12), 196 p.
Reese, Wily Peter.
Un extraño para mi mismo. Diarios de un soldado alemán. 1941-1944. Barcelona: Debate, 2005,
256 p.
P.Ribière. «Les mémoires du maréchal du Plessis»,
Stratégique,
núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et
stratégie».
Riera i Hernández, Xavier.
«El setge de 1714 vist pels borbònics
Bacallar i Belando. Noves perspectives a l’obra de Belando», Pedralbes,
28 (2008 = La Catalunya diversa.
Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de
2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [79/1/21
++]
-12-
Roca Barea, María-Elvira. “El ‘Libro de la Guerra’ y
la traducción de Vegecio por Fray Alonso de San Cristóbal”. Anuario de Estudios Medievales, v. 36/1
(gener-juny 2007) 267-304.
Rubió Tudurí, Nicolau M. Llatins de servitud.
París, 1940-1944. tr. i pròleg
de Josep M. Quintana. Palma : Lleonard Muntaner Editor, 2006, 199 p. -4-
Salvador i Andrés, Lluís de. Tarragona sota les bombes. Crònica d’una
societat en guerra (1936-1939). Edició, presentació i apunts biogràfics a
c.d. M. Elena Virgili Bertran. Valls: Cossetània Edicions, 2005 (Memòria del
Segle XX, 5). 204 p.
-1-
Simon i Tarrés, Antoni (a c.d.), Muñoz i Hernández, Pere (col.). Flix
i la Catalunya del cinc-cents segons les memòries de Perot de Vilanova.
Flix: Ajuntament, 2006, 106 p.
Sunzi. El arte de la guerra.
tr. i not.
Albert
Galvany. Madrid:
Trotta, 2005, 236 p. -3-
Un liberal en terra de carlins. Memòries de Joan
Fornell. Lleida: Arxiu Comarcal del Solsonès /
Centre d’Estudis Lacetans, 2006, 77 p.
-3-
“Una
crònica militar intercalada en un llibre sacramental”. Butlletí de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica,
Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, Barcelona, 9 (setembre de 2010)
5. -15-
Vegencio Renato, Flavio. [Epitoma rei militaris] El
arte de la guerra romana. tr. i notes d’A.R.Menéndez Argüín. Madrid:
Signifer, 2005, 157 p.
Villena, Leonardo. “Libros ibéricos sobre arte militar
(Siglos XVI-XVIII)”. Castillos de España, 141 (abril 2006) 42-52.
-2-
Wojciechowski, Kajetan. Mis memorias de España.
Madrid: Ministeri de Defensa, 2009, 170 p.
A.Aguilera.
“Los galos. Guerreros indomables”,
Historia.
National Geographic, 53 (maig 2008)
52-62.
Barreiro Rubín, Víctor. La guerra en
el mundo antiguo. Madrid: Alianza, 2004, 394 p.
A.F.D. “Las armas de la Antigüedad”.
Historia
de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 24-29.
Hall, Richard.
El mundo de los Vikingos. Madrid:
Akal, 2008, 240 p.
Quesada,
Fernando.
Estandartes militares en el mundo antiguo.
Madrid: Signifer libros, 2007, 116 p.
Sáez Abad, Rubén. “El ariete. La más antigua de las armas de asedio”.
Akros. La revista del Museo, Melilla, 4
(2005) 27-32.
Sáez Abad, Rubén. Artillería y poliorcética en el mundo grecoromano. Madrid: Polifemo, 2006, 267 p.
Sandars, Nancy K. Los Pueblos del Mar.
Madrid: Oberon / Anaya, 2005 (Oberon Historia, 36), 248 p.
E.Serrano. “Cómo el hierro cambió el mundo”,
Historia
y vida, 511 (octubre de 2010) 80-83.
Souza, Philip de
(ed.). La Guerra en el mundo antiguo.
Madrid: Akal, 2008, 320 p.
F.Soteras. “Estrategia de invasión.
istratijiya-l-gazw (708-725 d.C.)”,
Revista de Historia
Militar, 106 (2010)
159-219.
A.Gallego. “El imperio acadio. La herencia de Sargón I”,
Historia. National Geographic, 83 (novembre de 2010) 46-55.
D.Gómez. “Darío III. A la sombra de Alejandro Magno”, Clío, 95 (setembre de 2009) 68-75.
O.González
Caamaño. “La Persia aqueménida”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 31-37 [Dossier: De Ciro a
Darío el Grande].
González Salazar, Juan Manuel. El imperio hitita. Madrid: Aldebarán,
2010, 211 p.
D.Hernández
de la Fuente. “Escitas. Los guerreros de las estepas”,
Historia.
National
Geographic, 58 (octubre de
2008) 43-55.
Holland, Tom.
Fuego persa. La historia de la guerra en que nació Occidente. Barcelona: Planeta, 2007,
570 p.
Martínez
García, Óscar.
“Hititas. El gran imperio del próximo oriente”.
Historia. National Geographic, 46 (Octubre 2007) 46-55.
F.Masó.
“El imperio asirio. Los conquistadores de Oriente”,
Historia.
National
Geographic, 57 (setembre de
2008) 42-51.
F.Masó.
“Ur, el gran imperio”,
Historia.
National Geographic, 59 (novembre de 2008)
44-55.
F.Masó. “Assurbanipal, rey de Asiria”,
Historia.
National Geographic, 82 (octubre de 2010) 42-51.
J.L.Montero. “Asiria. El imperio del rio Tigris”,
Clío, 108 (octubre de 2010) 17-21.
Quesada Sanz, Fernando. “Jinetes acorazados”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 95-97.
Sáez Abad, Rubén. “El ejército del imperio neoasirio. Las primeras máquinas de asedio”. Espacio, Tiempo y Forma. Serie II. Historia Antigua, 17-18 (2004-2005) 13-34.
D.Hernández de la Fuente.
“Justiniano. La reconquista de occidente”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009)
64-73.
Herrin, Judith. Bizancio.
El imperio que hizo posible la Europa moderna. Barcelona: Debate, 2009, 544
p.
E.Marcos. “Bizancio. El otro imperio romano”, Clío, 84 (desembre de 2008) 48-59.
Aubet Semmler, M. Euge-nia. Tiro y las colonias
feni-cias de occidente. Barcelona: Bellaterra, 2009 (Bellaterra arqueología;
37), 426 p.
Barceló, Pedro. Aníbal. Estratega y estadista.
Tr. Carlos Fortea. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 334 p.
Brizzi, Giovanni. Escipión
y Aníbal. La guerra para salvar Roma. Barcelona: Ariel, 2010, 400 p.
Canales, Carlos. El ejército de Aníbal.
Cartago contra Roma. Madrid: Distriforma, 2005, 20 p.
Christ, Karl. Aníbal.
Barcelona: Empresa Editorial
Herder, 2006, 262 p.
Cisa, Javier. “Aníbal. El cartaginés que
humilló a Roma”. Historia y Vida, 456 (març 2006) 60-67.
A.Cònsul.
“I Anníbal va travessar els Pirineus”,
Sapiens, 82 (agost 09)
20-27.
Diloli Fons, Jordi.
«Cartago versus Roma. El
curs inferior de l’Ebre durant la segona Guerra Púnica”. Miscel·lània CERE,
Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 213-231.
-1-
Durham, David A. Aníbal.
El orgullo de Cartago. tr. Hernán Sabaté Vargas i
Montserrat Gurgui Martínez de Huete. Barcelona: Ediciones B S.A., 2005, 592 p.
F.García
Alonso. “Tiro. La gran metrópoli de los fenicios”, Historia. National Geographic, 84
(desembre de 2010) 44-51.
Goldsworthy, Adrian. La caída de Cartago. Las guerras púnicas. Barcelona: Ariel,
2008, 447 p.
J.Gómez Espelosín. “Fenicios. Los dueños del
Mediterráneo”, Historia. National
Geographic, 66 (juny de 2009) 42-51.
Monge,
José Antonio. “La
primera Guerra Púnica. Cartago desafía Roma”.
Historia. National
Geographic, 40 [Abril
2007] 56-65.
J.A.Monge.
“Aníbal. El mayor enemigo de Roma”,
Historia.
National Geographic, 59 (novembre de 2008)
66-75.
C.Padró. “El enemigo Aníbal”,
Historia y
vida, 505 (abril de 2010) 32-37.
C.Padró. “Roma contra Cartago”,
Historia y
vida, 505 (abril de 2010) 40-47 [Dossier: Roma y Cartago frente a frente].
Pitillas Salañer, Eduardo. “El inicio de la Segunda Guerra Púnica (218 a.C.)”.
Historia 16, 357 (gener 2006) 38-47.
-2-
Sáez Abad, Rubén. Cartago contra Roma. Madrid: Almena Ediciones SL., 2006.
Silio Italico, Cayo. La Guerra Púnica.
ed. de Joaquín Villalba Álvarez. Tres Cantos: Akal, [2005], 638 p.
N.Castellanos. “El esplendor del Imperio Medio”,
Historia.
National Geographic, 81 (setembre de 2010) 30-39.
F.Estrada. “El ejército de Tutmosis III”,
Historia.
National
Geographic, 54 (juny de
2008) 32-43.
C.García
Gual. “Ptolomeo I. General de Alejandro y rey de Egipto”,
Historia.
National Geographic, 57 (setembre de 2008) 32-41.
B.Ramírez. “Tutmosis iii.
El constructor del imperio egipcio”, Historia.
National Geographic, 69
(setembre de 2009) 30-41.
N.Rodríguez Corcoll. “Horemheb. Un general en el trono de Egipto”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 34-43.
B.Anteca-Bernardez. “Alejandro Magno. La conquista de Grecia”,
Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 52-63.
Bendrisss, Ernest. “El azote de Esparta”. Historia
y Vida, 473 (Agost 2007) 59-63.
J.M.Candau. “Tebas,
la gran rival de Esparta”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 44-53.
J.Cano. “Esparta. El mejor ejército de Grecia”, Historia.
National
Geographic, 69 (setembre de 2009)
42-51.
Cartledge, Paul.
Termópilas.
La batalla que cambió el
mundo.
Barcelona: Ariel, 2007, 346 p.
A.J.Domínguez
Monedero. “Las Guerras Médicas. Grecia derrota a
los persas”,
Historia.
National
Geographic,
61
(gener de 2009) 42-51.
J.Dowdall. “La inteligencia
durante la expedición de los Diez Mil”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).
Elliot, Julián. “Espartanos, Nacidos para luchar”.
Historia y Vida, 466 (gener 2007)
56-63.
Espluga, Javier. “Termópilas. La batalla de
los 300 de Leónidas”. Clío, 66 (abril 2007) 20-27.
C.Fornis. “Esparta desvelada”,
Clío, 108 (octubre de 2010) 42-55.
García Gual, Carlos. “Jenofonte: soldado,
político y cronista imparcial”. Historia.
National Geographic, 36 (desembre 2006) 111-114.
García Gual, Carlos. “Alejandro en la India”.
Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 46-55.
C.García
Gual. “Alejandro Magno. El último héroe de Grecia”, Historia. National Geographic, 67
(juliol de 2009) 42-51.
C.García Gual. “Alcibíades. El general de Atenas”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009) 42-51.
C.García
Gual. “Aquiles. El héroe de la guerra de Troya”, Historia. National Geographic, 75 (març
de 2010) 50-59.
C.García
Gual. “Temístocles el ateniense. El vencedor de Salamina”, Historia. National Geographic, 84
(desembre de 2010) 52-61.
I.Giménez Chueca. “La odisea de los diez mil.
Mercenarios griegos en el corazón del imperio persa”, Clío,
87 (gener de 2009) 18-27.