FONS DE REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES DE LA REVISTA ELECTRÒNICA A CARN!
0 (Febrer de 2006)
1 (Juny de 2006)
2 (Setembre de 2006)
Ier. Número Extraordinari (Novembre de 2006)
3 (Gener de 2007)
4 (Maig de 2007)
5 (Setembre de 2007)
6 (Gener de 2008)
7 (Maig de 2008)
IIn. Número Extraordinari (Juliol de 2008)
8 (Setembre de 2008)
9 (Gener de 2009)
Articles, escrits i notes publicades (per seccions):
Editorial:
|
Núm. |
Títol |
Pàg. |
|
0 |
A Carn!, a carn! |
4 |
|
1 |
Pax Acàrnica |
4 |
|
2 |
La criminalitat d’Hezbol·lah, la barbàrie del Govern d’Israel |
4 |
|
INE |
Les beques de l’IRMU |
2 |
|
3 |
Superem l’any de vida |
4 |
|
4 |
Montjuïc de rosa |
4 |
|
5 |
Commemorar l’antiguerra |
4 |
|
6 |
Sobre els desgreuges políticament correctes |
4 |
|
7 |
Una nova etapa i una nova època |
3 |
|
IINE |
Prim, novament |
2 |
|
8 |
Preservar el patrimoni històric militar |
3 |
|
9 |
El bicentenari vallenc |
3 |
Articles:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàg. |
|
0 |
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià |
La Guerra dels Segadors a Tortosa, a través dels apunts d’un notari |
3-6 |
|
|
Manel Güell |
Xifres declarades de destrucció a la província de Tarragona (1939) |
7-10 |
|
1 |
Henry Ettinghausen |
‘Periodisme participatiu’ en la Guerra dels Segadors |
5-11 |
|
|
Manel Güell |
Reclutes a ultramar. Província de Tarragona (1877) |
12-13 |
|
2 |
Manel Güell |
Apunts sobre la munició pètria de propulsió manual |
5-7 |
|
|
Joan-Hilari Muñoz i Sebastià |
Les relacions entre els miquelets i el baix clergat durant la Guerra dels Segadors. Dos exemples a la diòcesi de Tortosa |
|
|
INE |
Manel Güell |
Una precisió: sedició versus contra-sedició |
2-4 |
|
3 |
Josep M. T. Grau i Pujol |
Víctimes de l’Exèrcit en la Tercera Guerra Carlina a la demarcació de Tarragona (1872-1875) |
5-9 |
|
|
Manel Güell |
Els estralls de la Guerra civil a les Muntanyes de Prades i la seva plana, a través del fons de ‘Regiones Devastadas’ de l’AHDT |
10-16 |
|
4 |
Andreu Galera i Pedrosa |
Els governadors de la plaça militar del castell i vila de Cardona (segles XVII-XX) |
5-7 |
|
|
Alfredo Redondo Penas |
Victorià Sugranyes Fernández:200 anys del naixement d’un altre fill il·lustre de Reus |
8-13 |
|
5 |
Manel Güell |
Pressió política i pressió fiscal a la Tarragona del primer quart del segle XVIII |
5-12 |
|
|
Josep M. T. Grau i Pujol |
Un episodi de la Guerra de Successió a la Selva del Camp: l’ordre d’enderrocament de les muralles (1714) |
13-14 |
|
6 |
Francesc Murillo Galimany |
La defensa de Valls en els segles XIII-XIV: la milícia i l’armament pesant de la vila |
5-10 |
|
|
Manel Güell |
L’índex d’ocultació militar al Camp de Tarragona en la Guerra Gran (1798) |
11-14 |
|
7 |
Manel Güell |
La dona catalana a la guerra |
4-7 |
|
|
Salvador-J. Rovira i Gómez |
Els nobles de Tortosa i la Guerra del Francès |
8-10 |
|
IINE |
Daniel Piñol Alabart Alfredo Redondo Penas |
El general Prim a la Guerra de Crimea (1853-1854). Documents per al seu estudi |
3-26 |
|
8 |
Manel Güell |
Princeps Namquae versus Sometent general. Una reflexió |
4-8 |
|
|
Josep M. T. Grau i Pujol |
Soldats reusencs: entre la mort a Cuba i la deserció |
9-10 |
|
9 |
Manel Güell |
Nota sobre recursos militars baronials. Vallespinosa, 1607 |
3-4 |
|
|
Albert Raül Esteban Ribas |
La batalla de Valls de 1809. El punt de vista militar |
5-15 |
El personatge:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel Güell |
Manuel d’Aux Borrellàs (+1665) |
11-13 |
|
1 |
Manel Güell |
Francesc Cabanyes: el primer segador-almogàver |
14-17 |
|
2 |
Robert Vallverdú |
El Nen de Prades |
12-13 |
|
3 |
Manel Güell |
El brau Mostaròs |
17-20 |
|
4 |
Manel Güell |
Joan Baptista de Mata, un capità general d’artilleria, català, al s. XVII |
14-16 |
|
5 |
Alfredo Redondo Penas |
Josep Tàrrech Bofarull: Història d’un militar reusenc |
15-18 |
|
6 |
Alfredo Redondo Penas |
Manuel Grau Iglesias |
15-19 |
|
7 |
Manel Güell |
En reconeixença a Francesc de Giminells Mascaró (v.1605-1640) |
11-13 |
|
8 |
Jordi Morant Clanxet |
Lluís de Castellví i de Vilallona. Tinent general (*26-X-1840 +24-IX-1918) |
11-16 |
|
9 |
Alfredo Redondo Penas |
Francesc Fort Segura. Oficial de Tortosa en el Cos de voluntaris catalans a la Guerra d’Àfrica (1859-1860) |
16-19 |
Fons i Arxius:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel Güell |
El fons ‘Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones’, de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona |
26-28 |
|
1 |
Josep M. T. Grau Pujol |
La secció dels serveis militars en un fons municipal del Camp de Tarragona |
30-31 |
|
2 |
Manel Güell |
La Gazette de França |
27-29 |
|
3 |
Manel Güell |
Fons fotogràfic de Kati Horna, a l’ Archivo General de la Guerra Civil Española |
31 |
|
4 |
Josep M. T. Grau Pujol |
El fons personal d’un militar: el capità Marià Batlle, de Reus |
28-30 |
|
5 |
Manel Güell |
L’Arxiu de Capitania General |
28 |
|
6 |
Manel Güell |
El fons de Miquelets de l’Arxiu Històric de Tarragona |
31-32 |
|
7 |
Manel Güell |
Fons documentals sobre Quintes a l’Arxiu Històric de Tarragona |
26-27 |
|
8 |
Montserrat Catalán |
L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet) |
30-32 |
|
9 |
José Luis Cifuentes Perea |
Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història Militar. Una primera incursió |
30-31 |
L’Espasa i la ploma:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel Güell |
Brancaccio i els seus Cargos y preceptos militares |
28 |
|
1 |
Manel Güell |
La Platica manual de artillería, de Luis Collado |
31-32 |
|
2 |
Manel Güell |
La “Crònica” de Miquel Parets |
29 |
|
3 |
Manel Güell |
Francesc de Castellví les seves Narraciones Históricas |
32 |
|
4 |
Manel Güell |
Els Preludis militars de Domingo de Moradell |
30-31 |
|
5 |
Manel Güell |
Osona i la seva Expedició a l’Orient |
29 |
|
6 |
Manel Güell |
Melo i la seva Guerra de Catalunya |
32-33 |
|
7 |
Manel Güell |
La Relación de lo sucedido en Brafim, de Bosch Cardellach (1808-1814) |
28-29 |
|
8 |
Manel Güell |
Josep Doms i el seu Orde de batalla o breu compendi militar |
32-33 |
|
9 |
Mireia Campabadal i Bertran |
Un parell de dietaris privats en català sobre el setge barceloní de 1713-1714 |
32-34 |
Expugnare Oppidum [tapes fins el núm. 6]:
|
Núm. |
Autor |
Títol |
Pàgs. |
|
0 |
Manel Güell |
El penyal de Gibraltar |
[39-40] |
|
1 |
Manel Güell |
La presa de Constantinobla |
[39-40] |
|
2 |
Manel Güell |
El setge de Condé (Lleida, 1647) |
[39-40] |
|
3 |
Manel Güell |
L’assalt a Alcover (1464) |
[39-40] |
|
4 |
Manel Güell |
València d’Àneu (1487) |
[39-40] |
|
5 |
Manel Güell |
Les Illes (1640) |
[39-40] |
|
6 |
Manel Güell |
Pensacola (1781) |
[39-40] |
|
7 |
Manel Güell |
Alguer, 1354 |
35-36 |
|
8 |
Manel Güell |
Els joanistes prenen Tarragona (1462) |
36-37 |
|
9 |
Manel Güell |
‘Voilà mes aigles’ Straslsund (Dinamarca), agost de 1807 |
38-39 |
Recensions i recull
bibliogràfic:
|
En el següent llistat apleguem totes les referències bibliogràfiques, recensionades o simplement citades, aparegudes en els números d’A Carn! del 0 fins al 6 (i el Ier. número extraordinari). Han estat disposades temàticament, a partir d’un senzill thesaurus d’Història de Catalunya. |
BUSCADOR: |
|
Sobre fons groc, estan escrites les referències que han estat objecte d’una recensió llarga; en vermell, les que ho han estat d’una recensió breu, i en negre, les simples referències sense recensionar. A les referències sobre fons groc i en vermell, hi hem adjuntat, al final, un número entre guions, en color blau, que és l’indicatiu del número d’A Carn! on apareix la recensió d’aquella referència. INE, és indicatiu del Ier. Número Extraordinari. |
|
|
Algunes de les referències compten amb un vincle que permet obrir un arxiu on consta íntegrament l’article en qüestió. Són aquells treballs que amics, col·laboradors i simpatitzants ens han passat a la nostra Biblioteca Digital, per tal de donar-li la màxima difusió possible. |
AA.DD. Aproximación a la historia
militar de España. III. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 1.258 p.
AA.DD.
Historia de la Guerra. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 256 p.
AA.DD.
Aproximación a la historia militar de España. Madrid: Ministerio de Defensa,
2007, 258 p.
“L’Archivo
Nacional, en estat ‘lamentable’”. Avui,
núm. 10.382 (diumenge, 13-08-2006) 39.
-4-
Batista González, Juan. España
estratégica. Guerra y diplomacia en la historia de España. Madrid: Sílex
Ediciones, 2007, 497 p.
Bernalte
Sánchez, Adolfo R. Estudio razonado de la colección de armas blancas del
duque del Infantado conservadas en el Mu-seo Naval de Madrid.Madrid:Mi-
nisteri de Defensa, 2007, 210 p.
Briggs, Jimmie. Niños soldados. Cuando los
niños van a la guerra. Barcelona: Editorial Océano S.L., 2007, 192 p.
L.Caeiro.
“Samuráis. Los guerreros del Japón” Historia. National Geographic, 51 (març
2008) 78-89.
Calpena i Ollé, Enric; Junqueras i Vies,
Oriol. Guerres dels catalans. Barcelona: Mina, 2005 (Focus, 7), 227 p.
Carrasco y Saiz, Adolfo.
Icono-biografía del generalato español. Pamplona: Analecta Editorial, 2007,
885 p.
Casanovas Camps, Miquel Àngel.
Història de Mallorca.
Mallorca: Moll, 2005, 548 p.
-INE-
Clark, John
O. (ed.). Joyas de la cartografía. Madrid: Almena, 2006, 256 p.
Coleman, Kim. History of Chemical
Warfare. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,224 p.
Day, D. Conquista. Una nueva historia
del mundo moderno. Barcelona: Crítica, 2006, 338 p.
Dueñas, Oriol. “L’Arxiu General Militar
de Guadalajara”. en: Sense memòria no hi ha futur. Actes de les III Jornades
de Joves Historiadors i Historiadores. Associació de Joves Historiadors i
Historiadores de la Universitat de Barcelona. [Catarroja]: Afers, [2004], 59-63
J.Eslava.
“La fuerza de la prensa”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig
2008) 54-60.
España. Brigada de Cazadores de
Montaña “Aragón” I. [Osca]: BRCEM, I [2005], 23 p.
Fernández-Cuadrench, Jordi.
“Les processons extraordinàries a la Barcelona baixmedieval (1339-1498). Assaig
tipològic”.
Acta Historica et Archaeologica
Mediaevalia,
26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 403-428.
-INE-
Garcés, Fernando. “Duelo. El combate
prohibido”. Clío, 68 (juny 2007) 40-48.
Gómez Barceló, José Luis. Tiempos de
guerra, imágenes de paz. Iconografía militar de Bartolomé Ros. Madrid:
Ministerio de Defensa, 2005, 377 p.
Gwynne,
Dyer. Guerra. Desde nuestro pasado prehistórico hasta el presente.
Barcelona: Belacqua, 2007, 426 p.
-5-
Hacker, Barton. “The Machines of War.
Western Military Technology, 1850-2000”. History and Technology, 21/3
(2005) 255-300.
Hernández, Jesús. Es la guerra. Las
mejores anécdotas de la historia militar. Barcelona: Inédita, 2005 (Historia
bélica, 72), 286 p.
Hobbes, Nicholas. Militarie. Hechos,
leyendas y curiosidades sobre la guerra y los ejércitos a través de la historia.
tr. de Patricia Anton. Barcelona: Destino, 2005, 237 p.
Lendon,
J.E. Soldados y fantasmas. Barcelona: Ariel, 2006, 561 p.
-5-
Martí Gómez, José (texto). “Arturo
Pérez-Reverte [Entrevista]”. magazine La Vanguardia (30 de abril del
2006) 34-40.
Martínez Montiel, Luís Francisco.
“Algunos apuntes sobre Cartografía militar” [En línia] juliol de 2006 [Consulta
de 12-07-2006]. Disponible a: <www.juntadeandalucia.es/cultura>.
-3-
Martos, José Ángel. “Pinturas de guerra.
El arte y la batalla, según Pérez-Reverte”. Clío, 54 (abril 2006) 48-56.
Nievas, David.
“Artes marciales occidentales en la Edad de la Pólvora”.
De la Guerra. Revista digital de
historia militar moderna y contemporánea
[En línia], Juliol 2006, núm. 1, p. 24-30; [Consulta, el 27-07-2006]. Disponible
a: <www.delaguerra.es/ejemplares/>
-INE-
Philpott, William J. Palgrave Advances
in Modern Military History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 256 p.
Pinto Crespo, Virgilio; Valentina
Fernández Vargas. El Madrid Militar. II. Madrid: Ministerio de Defensa,
2007, 987 p.
Puel de la Vila, Fernando. Historia
del ejército en España. Madrid: Alianza Editorial, 2005, 319 p.
Quesada, Fernando. “Recreación
histórica”. La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 86-89.
Quesada Sanz, Fernando. “De la lanza a la
pica”. La Aventura de la Historia, 95 (setembre 2006) 94-96.
F.Quesada.
“Espolear a sangre el caballo”. La Aventura de la Historia, núm.
111 (gener 2008) 110-111.
F.Quesada.
“Criptografía, instrumento de guerra”. La Aventura de la Historia, núm.
112 (febrer 2008) 106-107.
Ramon i Vidal, Jaume de. El Regiment
Pirinenc núm. 1 de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004 (Camí Ral, 24),
293 p.
Recull d’estudis del Grup d’Estudis
Coronel Guarner, en homenatge al coronel Vicenç Guarner. VII nucli d’història
militar de Catalunya, curs 2002-2003. Barcelona: Grup d’Estudis Coronel
Guarner, 2004, 168 p.
Roca, Carles. Sangre de valientes.
Barcelona: Inédita Editores, 2005, 324 p.
Romero Fernández, Antonio. “Bushido.
Código Samurai”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 8-31.
Transcultural Wars from de Middle Ages
to the 21st. Century. Ed. Hans Henning Kortum. Berlin: Akademie Verlag,
2006, 274 p.
Tzabar, Shimon. Cómo perder una guerra
(y por qué). La estrategia para la derrota. tr. de Paula Borrell Soldevila.
Madrid: Siglo XXI España, 2005, 181 p.
Tzu Sun. Los trece artículos sobre el
arte de la guerra. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 132 p.
Vaquero, Dimas. Crecer, obedecer,
combatir y morir. Saragossa: Institución “Fernando el Católico”, 2006, 324
p.
“La
violación como arma de guerra”. Tiempo de Paz, 84 (primavera 2007) 82 p.
Weir, William. 50 batallas que cambiaron el
mundo. Tr. Gabriela Ventureira. Barcelona: Inédita, 2007, 482 p.
Aviació
Barragán Fernández, Bruno; Carlos Sánchez
Martínez. Los campos de aviación de la Guerra Civil. La provincia de Ciudad
Real. Ciudad Real: Diputació, 2008, (Biblioteca de Autores Manchegos.
Colección general, 156) 218 p.
Bosque Coma, Alfredo. “Con la Cuarta
Escuadrilla Azul en Rusia”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 64-73.
Díaz Benítez, Juan José. “Voluntarios de
la zona aérea de Canarias y Africa occidental en la Wehrmacht”. Historia
Social, 53 (2005) 47-62.
Ejarque Montesano, Joaquim; Miquel
Rustullet Noguer. El Camp d’aviació de Martis. 1938-1960. Banyoles:
Consell Comarcal del Pla de l’Estany, 2004, 113 p.
Ejarque Montesano, Joaquím; Rustullet Noguer,
Miquel. El camp d’aviació de Martís,
1938-1960. Banyoles: Consell
Comaral del Pla de l’Estany, 2004, 115 p.
-4-
Fernández-Coppel, Jorge.
La Escuadrilla Azul. Los pilotos
españoles en la Lutwaffe.
Madrid: La Esfera de los libros, 2006 (Historia del siglo XX), 448 p.
-5-
García, Heribert,
L’aeròdrom de La Sénia. 1937-39.
La Sénia: Centre d’Estudis d’Investigació Històrica Baix Maestrat / Montsià,
2006, 189 p.
-5-
Iñíguez Gràcia, David.
“Aigua i Sang a Móra d’Ebre: La Batalla dels 115 dies”.
La Riuada. Revista d’Informació
Cultural,
Móra d’Ebre, 26 (Agost 2005) 29-35.
-6-
Marimón, Sílvia.
“Lleida, la Guernika catalana”.
Sapiens,
41 (març 06) 26-33.
-2-
Matricardi, Paolo. Gran libro de los
aviones de combate. Madrid: RBA, 2007, 432 p.
Musgrove, Frank. Dresde y los
bombardeos británicos sobre Alemania. tr. de Juan Carlos Salgado.
Valladolid: AF, 2005, 144 p.
Poblet i Feijoo, Francesc. Els
Bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil. Barcelona: Ajuntament.
Regidoria de Dona i Drets Civils, 2005 (Quaderns de Barcelona. Memòria històrica,
1), 59 p.
Pujadó i Puigdomènech, Judit.
Contra l’oblit. Els refugis antiaeris
poble a poble.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Biblioteca Serra d’Or),
394 p.
-3-
Saiz
Cidoncha, Carlos. Historia de las fuerzas aéreas de la república española.
III. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
Salas Larrazabal, Jesús Maria; Rafael de
Madariaga Fernández; José Luis González Serrano; José Warleta Carrillo; Cecilio
Yusta Viñas. Mirando al cielo. Crónica de un siglo de aviación militar en
España. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 394 p.
Valldeperes, Antonio.
«Una memoria histórica del Campo de Aviación de Sènia. Tarragona”.
Icaro. Boletín Informativo de la
Asociación de Aviadores de la República
[En línia] Juliol 2006, núm. 87 [Consulta: agost de 2006]. Disponible a:
www.adar.es/icaro-julio....
-2-
Vich Sáez, Sergio. “La legión Condor.
Voluntarios alemanes para el general Franco”. Historia y Vida, 456 (març
2006) 86-95.
Cultura militar
Calama Rosellón, Argimiro.
“Las Reales Academias Militares de Matemáticas de la Ilustración”.
Torre de los Lujanes,
Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 56 (Julio 2005) 137-173.
-1-
García Hernán, David. La Cultura de la
Guerra y el teatro del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006, 334 p.
Pozo
Ferrer, Montserrat del. “Temàtica militar a Besalú II. Acadèmies militars a
Catalunya”. Annals de l’Institut
d’Estudis Gironins, XLVII (2006)
215-232.
-4-
Puig i Tàrrech, Roser.
“Correspondència d’un cadet des de
l’Acadèmia Militar de Poblet durant la Guerra del Francès (1813-1814)”.
Aplec de Treballs,
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 24 (2006) 123-132.
-3-
Dones en guerra
Ares, María. “María Pita. Una gallega de
armas tomar”. Clío, 63 (gener, 2007) 60-65.
Blanco, Carlos. “Agustina de Aragón”.
Historia. National Geographic, 35 (novembre 2006) 19-24.
Corominas Bertran, Luís. Mujeres en la
historia de la aviación. Madrid: Cockpit, 2005, 257 p.
Fonseca, Carlos. Rosario, Dinamitera.
Una mujer en el frente. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 290 p.
Manzanera, Laura. “Elizabeth Thompson. La
primera pintora de batallas”. Clío, 68 (juny 2007) 50-59.
Moreno, Gustau.
“Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera”.
El Punt,
de 17-02-2006.
-1-
Olesti,
Isabel. Nou dones i una guerra. Dones del 36. Barcelona: Edicions 62,
2005.
-1-
Olmeda, Fernando. Gerda Taro.
Fotógrafa de guerra. Barcelona: Debate, 2007, 393 p.
Quincey, Thomas. La monja alferez.
S.l.: Pretextos, 2006, 150 p.
Valcárcel, Isabel. Mujeres de armas
tomar. Madrid: Algaba, 2005, 206 p.
Espionatge
Bertomeu Masiá, Mª José (ed.). Cartas
de un espía de Carlos V. La correspondencia de Jerónimo Bucchi con Antonio
Perrenot de Granvela. València: Universidad, 2006, 230 p.
Blanning, T.C.W. “Viena and Versailles.
The Courts of Europe’s Dynastic Rivals, 1550-1780”. German History, v.
23/2 (2005) 265-267.
Diego González, Álvaro de. “Un español en
Dunquerque”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006)
108-117.
Guixà Cerdà, Josep.
« El cas Sentís. Un espia a Londres”.
L’Avenç,
327 (Setembre 2007) 32-35.
-6-
Juárez Camacho, Javier. Garbo, l’espía
català que va derrotar Hitler. Barcelona: Columna, 2004 (Biografies, 6) 359
p.
Juárez Camacho, Javier. Juan Pujol, el
espía que derrotó a Hitler. Madrid: Temas de Hoy, 2004, 450 p.
Navarro Bonilla, Diego. Cartas
entre espías e inteligencias secretas en el siglo de los validos. Juan de Torres
– Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 268 p.
Peck, Yannick.
Les services secrets républicains
espagonols en France. Organitzation, réseaux, action.
[París] : Editions Loubatières, 2005, 239 p.
-2-
Rodríguez García, José Manuel. “Agentes secretos en la reconquista. Cómo se espiaban moros y cristianos”. Clío, 65 (març de 2007) 26-37.
Fortificacions
Adell, Joan-Albert;
Joan Menchón. “Les fortificacions de la
frontera meridional dels comtats catalans, o les fortificacions de la marca
superior d’Al-Andalus”. Lambard, XVII (2004-2005) 65-85.
Alomar i Canyelles, Antoni I.; Clop i Molins, Ramon. “Les fortificacions del castell de Bellver”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Revista d’Estudis Històrics, 859, LXI (2005 = In memoriam Álvaro Santamaría Arández) 391-426. -3-
Amat Cortés, Juan. ”Torres de vigía y
piratas del Mediterráneo español”. Los Castillos de España, 133 (abril
2004) 59-63.
Bayona, Lluís; Buscató, Lluís.
“El castell de Sant Miquel: actuació
restauradora sobre el conjunt”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins,
XLVI (2005) 183-200.
-INE-
Bernaus, Magda i Caballé, Gemma.
“De llotja de mercaders a caserna
militar: la Llotja de Barcelona a época moderna”.
Pedralbes,
23-I (2003 =
5è. Congrés d’Història Moderna de
Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes,
Representacions. Actes)
781-796.
-INE-
Cadiñanos Bardeci, Inocencio.
“Noticias de arquitectura fortificada en España (X)”.
Castillos de España,
142-143 (juliol-setembre 2006) 92-96.
-3-
Corominas i Julián, Jordi. “¡Abajo las murallas!”. La Aventura de la Historia, 82 (agost 2005) 84-87. -1-
Díaz Capmany, Carlos.
“Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos,
Figueres, 38 (2005) 279-302.
-1-
Escalona, Manuel. «El último bastión. La
defensa de San Juan de Ulúa”. La Aventura de la Historia, 99 (gener de
2007) 40-45.
Fuente, Pablo de la i Alfaro, Juan
Manuel.
“Una visión de la fortaleza de San
Fernando de Figueras a partir de la cuestión capuchina: Regalismo y poder
militar durante el reinado de Fernando VI”.
Pedralbes,
23-I (2003 =
5è. Congrés d’Història Moderna de
Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes,
Representacions. Actes)
215-224.
-2-
Fuente, Pablo de la.
“El capitán Fratín y la Real Casa de Munición de Guerra de Rosas: un ejemplo de
arquitectura militar”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos,
Figueres, 37 (2004) 97-109.
-0-
López Mullor, Albert; Estany Morros,
Imma; Lacuesta, Raquel
(coords.).
Castell de Castelldefelds.
Arqueologia, història, art.
Barcelona: Diputació, 2005 (Monografies, 7), 515 p.
-4-
Llinàs, Joan; Merino, Jordi. “Sant Iscle,
el castell de Vidreres”. Gavarres, Vidreres, 7 (primavera-estiu 2005)
102-103.
Martin i Roig, Gabriel de. Castells
del Baix Empordà. Lluites, història i patrimoni. Barcelona: Farell Editors,
2006, 160 p.
Martínez
Latorre, Damià. Giovanni Batista Calvi. Ingeniero de las fortificaciones de
Carlos I y Felipe II (1552-1565). Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, p.
622.
Menchón i Bes, Joan.
“El Castillo de la Zuda de Tortosa: fortificaciones del portal de la Bassa”.
Boletín de Arqueología Medieval,
Ciudad Real, 12 (2005) 51-79.
-4-
Meza, Martín.
“Asedios de Castillos Medievales”.
Ars Militaria. Revista Virtual de
Militaria.
Asociación Hispana DE RE MILITARI [En línia] última actualització, 28-07-2005,
núm. 25 [Consulta, 22-08-2006], Disponible a: <http://perso.wanadoo.es/remilitari/ars.htm>.
-INE-
Minella, Melo. Castelli. Palerm: l’Epos Società Editrice, 20005, 208 p.
Miret i Nin, M. Montserrat.
“Document inèdit sobre les muralles de Vilafranca del Penedès”.
Del Penedès. Publicació de l’Institut
d’Estudis Penedesencs,
13 (Hivern 2005-2006) 27-32.
-3-
Montañés i Príncep, Cinta.
“El procés de fortificació andalusina a les Terres de l’Ebre”.
Recerca,
AHCTE, 11 (2007) 11-42
[6/0/6
++]
-8-
Moret, Pierre; Chapa, Teresa (ed.).
Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en
Hispania (s. III aC. – s. I d. de C.). Jaen / Madrid: Universidad / Casa de
Velázquez. Centro Andaluz de Arqueología Ibérica, 2004, 220 p.
Muñoz
Corbalán, Juan Miguel (Coord.).
L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. El llegat dels enginyers militars.
Barcelona: Secretaría General Técnica del Ministerio de Defensa. Novatesa, S.L.,
2004, 541 p.
-0-
Nicolas, Nathalie. La guerre et les
fortifications du Haut-Dauphiné. Étude archéologique des travaux des châteaux et
des villes a la fin du Moyen Age. Aix-en-Provence: Publications de
l’Université de Provence, 2005, 377 p.
Paisaje y fortificación. III Congreso
Internacional sobre fortificaciones. Sevilla: Ayuntamiento de Alcalá de
Guadaira, 2006, 267 p.
Palmada, Guerau.
“La muralla republicana de Tarraco. Els
seus referents constructius d’època hel·lenística”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins,
XLIV (2003) 7-88.
-0-
Palmada, Guerau.
“La muralla de Banyoles, de l’oblit a un
monument recuperat”.
Revista de Girona,
240 (gener-febrer 2007) 48-53.
-5-
Palol, Pere. El castrum del Puig de
les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Girona: Museu d’Arqueologia
de Catalunya, 2005, 115 p.
Pou Vallés, Josep.
«El castillo de Calafell (Tarragona). Auge y declive de un castillo fronterizo
convertido en fortaleza señorial”.
Castillos de España,
142-143 (julio-septiembre 2006) 23-30.
-3-
Pozo Ferrer, Montserrat del. “La ciutadella de Roses i la ‘Guerra Gran’, 1793-1795”. Castillos de España, 145 (Marzo 2007) 11-16. -IINE-
Pujol Puigvehí, Anna.
“La torre de guaita del castell de Llançà. Alt Empordà (Girona)”.
Acta Historica et Archaeologica
Mediaevalia,
26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 53-67.
-INE-
Raventós, Joan. “Les torres de defensa de
Castelldefels. Una resposta a les razzies dels corsaris i dels bandolers”.
Sapiens, 33 (juliol 05) 56.
Risques
Corbella, Manuel; Martín Corbera Marín. Montjuïc: memòries en conflicte. El
castell, la muntanya i la ciutat. Barcelona: L’Esfera dels llibres, 2008,
285 p.
Roig Vidal, Joan; Forcadell Vericat,
Toni; Grau Verge, Ferran.
“L’Urbanisme i el sistema defensiu a la
Ulldecona del segle XVIII”.
Raïls. Revista del Centre d’Estudis
Ulldeconencs,
20 (2004) 45-62.
-0-
Ruíz Oliva, José Antonio. “Un modelo de
fortificación orográfica: la ciudadela del Monte Hacho de Ceuta”. Castillos
de España, 141 (abril 2006) 54-64.
Sáez
Rodríguez, Ángel José. Las defensas de Gibraltar (siglos XII-XVIII).
Màlaga: Sarria, 2008, 252 p.
Sanahuja Navarro, Jordi. “El castillo de
Castellón de Farfaña (Lleida)”. Los Castillos de España, 133 (abril 2004)
21-27.
Santa-Maria Batlló, Glòria.
Barcelona, 1843. Progresisme versus
muralles.
Barcelona: Institut Municipal d’Història, Ajuntament, 2005 (Quaderns del
Seminari d’Història de Barcelona), 90 p.
-4-
Sitges i Molins, Francesc Xavier.
Enginyeria militar vuitcentista al Bages. Manresa: Centre Excursionista de
la Comarca del Bages, 2007, 53 p.
Takayanagi, Shinichi. “Actividades de
Cristóbal de Rojas en la expedición de Bretaña (Francia). Fortificación durante
el periodo de la intervención militar de Felipe II en la guerra civil de
Francia: construcción del fuerte de Blavet y de León”. Castillos de España,
144 (desembre 2006) 31-43.
Torres, Núria.
“Castells islàmics?”.
Sapiens,
57 (Juliol 07) 40-43.
-IINE-
Valdeón, Julio. “Melilla medieval. Plaza
codiciada”. La Aventura de la Historia, 92 (juny 2006) 58-62.
Vega i Ferrer, Salvador.
“L’antic castell de Verges (segles XII-XIX)”. en:
Miscel·lània Lluís Esteva.
Sant Feliu de Guíxols, Institut d’Estudis del Baix Empordà, 2006, 31-60.
-7-
Vidal Franquet, Jacobo.
“Unes notes sobre arquitectura defensiva a la Tortosa medieval”.
Recerca,
AHCTE, 11 (2007) 43-112.
[148/3/98+1 +++]
-IINE-
Marina
Adkins, Roy. Trafalgar. Biografía de
una batalla. tr. Jorge Salvetti, Barcelona: Planeta, 2005, 413 p.
Albi, Julio. El día de Trafalgar.
Barcelona: Seix Barral, 2005, 397 p.
Alpert, Michael. “Desafío en el
Cantábrico. Londres protege sus barcos”. La Aventura de la Historia, 103
(maig de 2007) 30-35.
Alsina Torrente, Juan. Una guerra
romántica. 1778-1783. España, Francia e Inglaterra en el mar (trasfondo naval de
la independencia de los Estados Unidos). Madrid: Ministerio de Defensa,
2006, 495 p.
Anca Alamillo, Alejandro.
El historial de la corbeta Tornado
(1862-1940). Viaje a través de la política española del último tercio del siglo
XIX y Memorias del Asilo Naval Español.
Barcelona: Museu Marítim, 2005 (Estudis, 6), 117 p.
-2-
Anca Alamillo, Alejandro. Naufragios
de la Armada española y otros sucesos marítimos acaecidos durante el siglo XX.
Madrid: Real del Catorce Editores, 2006, 154 p.
Arias Ramos, Raúl. La Kriegsmarine en
la Guerra Civil española. colab. de Lucas Molina Franco. Valladolid: AF,
2005 (Militaria, 4; Guerras y Batallas, 2), 64 p.
Cabezuelo Pliego, José Vicente.
“Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieval. La liga véneto-aragonesa
contra Génova de 1351”.
Anuario de Estudios Medievales,
36 (gener-juny 2006) 253-294.
-4-
Cayuela Fernández, José G. y Pozuelo
Reina, Ángel. Trafalgar. Hombres y naves entre dos épocas. Barcelona: RBA
[2005], 704 p.
Cayuela Fernández, José Gregorio. “Villeneuve.
El réprobo condenado por todos”. La Aventura de la Historia, 91 (maig
2006) 50-56.
Cervera Pery, José. La historiografía
de la guerra española en el mar (1936-1939). Aproximación bibliográfica.
Reflexión histórica. Múrcia: Aglaya, 2008, 382 p.
Colomar Marí, Ana.
“La desfeta de Portuondo en aigües de
Formentera”.
Serra d’Or,
566 (febrer 2007) 30-33.
-6-
Cornwell, Bernard. Sharpe en Trafalgar.
tr. Montserrat Batista. Barcelona: Edhasa, 2005, 445 p.
“Les
Drassanes Reials de Barcelona”, dossier central de la revista Drassana,
11 (2003).
Estrada Rius, Albert.
La Drassana medieval de Barcelona.
Organització institucional i construcció naval a la Corona d’Aragó.
Barcelona: Museu Marítim, 2004 (Estudis, 4), 253 p.
-0-
Franco Castañón, Hermenegildo. La
razón de Trafalgar. La campaña naval de 1805. Un análisis crítico.
Valladolid: AF, [2005], 159 p.
Fuente, Pablo de la.
“El naufragio del HMS Hindostan (1804)”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos,
Figueres, 38 (2005) 139-157.
-1-
Fuente, Pablo de la.
El
Triunfante:
tecnología y ciencia en la España de la Ilustración. Historia de un navío
hundido en el Golfo de Rosas.
Barcelona: Museu Marítim, 2006.
-5-
Gay, J. Víctor.
“La Costa Brava, front de guerra (1936-1939). Quinze vaixells enfonsats en el
litoral gironí”.
Revista de Girona,
243 (Juliol – Agost 2007) 30-35.
-7-
González-Llanos Caruncho, José María.
El decenio. La construcción naval militar en la factoría de Ferrol, 1936-1946.
Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 206 p.
Grove, Eric J. (dir.). The Royal Navy
Since 1815. A New Short History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 312 p.
“Ictíneo
II”. Historia y Vida, 453 [2006] 14-15.
Lucena Salmoral, Manuel. Piratas,
corsarios, bucaneros y filibusteros. Madrid: Síntesis, 2006, 352 p.
Llobet, Joaquim. “La maqueta de la
fragata de guerra de l’antiga Escola de Nàutica de Mataró”. Fulls del Museu
Arxiu de Santa Maria, Mataró, 82 (abril 2005) 6-9.
Maeso Buenasmañanas, Juan Alfonso.
Expediciones navales españolas a la Patagonia argentina durante el siglo XVIII.
Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 832 p.
Mahan, Alfred T. Influencia del poder
naval en la historia. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 589 p.
Manzanera, Laura. “El Mediterráneo,
también un mar de piratas”. Clío, 56 (juny 06) 44-47.
Martínez,
Esther P. “La construcción naval a través de los tiempos”. Revista Española
de Defensa, 239 (març de 2008) 58-63.
Martínez García, Óscar. “Los pueblos del
mar. Piratas de la Edad de Bronce”. Historia. National Geographic, 32
[2006] 45-55.
Martínez Hoyos, Francisco. “Las otras
armadas [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006]
54-59.
Mateo, José. “Las Reales Ordenanzas de Marina y la regulación de la pesca en el Ampurdán durante el siglo XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 111-150.0 -0-
Mira Caballos, Esteban. Las armadas
imperiales. La guerra en el mar en tiempos de Carlos V y Felipe II. Madrid:
La Esfera de los Libros, 2005, 277 p.
Mira Caballos, Esteban. “Corsarios. Los
tábanos del Imperio”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 64-69.
Morro
Veny, Guillem. La marina catalana a mitjan segle XIV. Barcelona: Museu
Marítim, 2005 (Estudis, 8), 314 p.
-2-
Morro Veny, Guillem. La marina
catalana a mitjan segle XIV . Barcelona: Museu Marítim, 2005, 314 p.
Mortera Pérez, Artemio. La artillería
naval en la Guerra Civil Española. 1936-1939. Gijón: Fundación Alvargonzalez,
2006, 343 p.
Mutjé
i Vives, Josefina. “Contribució de València a la guerra catalanogenovesa de 1330
a 1335”, en: XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: La Mediterrània
de la Corona d’Aragó (s. XIII-XVI). VII Centenari de la Sentència arbitral de
Torrellas (1304-2004). València: Universitat, 2005, I, 309-326.
O’Donnell, Hugo. La campaña de
Trafalgar. Madrid: Esfera, 2005, 727 p.
Pérez-Reverte, Arturo. Cabo Trafalgar.
Madrid: Punto de Lectura, 2005, 298 p.
Pujals, Joaquím M. “El naufragi de la
‘Girona’. El tràgic destí de la Armada Invencible”. Sapiens, 51 (gen. 07)
28-31.
Pujol Hamelink, Marcel.
“Vaixells i navegació a l’Antiguitat”,
Citerior. Arqueologia i ciències de
l’antiguitat,
Tarragona, 4 (2008) 15-54.
[27/0/69
+++].
-9-
Ribelles de la Vega, Sílvia. “La Marina
Real Británica en las costas de Asturias durante la guerra civil (1936-1937): Su
olvidada labor humanitaria”. Cuadernos Republicanos, 61 (primavera-estiu
2006) 39-49.
Rodríguez,
José Manuel. El almirante Blas de Lezo. El vasco que salvó al Imperio Español.
Barcelona: Ediciones Altera, 2008, 270 p.
Rodríguez González, Agustín Ramón.
Trafalgar y el conflicto naval anglo-español. Madrid: Actas, 2005, 459 p.
Rodríguez
González, Agustin Ramon. Victorias por mar de los españoles. Madrid:
Grafite, 2006, 337 p.
Romeu de Armas, Antonio. “El frustrado
desembarco en Santa Cruz de Tenerife en 1797 de la Infantería de Marina inglesa
al mando del almirante Nelson. El muelle y el castillo de San Cristóbal,
objetivo único”. Anuario de Estudios Atlánticos, Las Palmas de Gran
Canaria, I, núm. 50 (2004) 309-318.
San Juan, Víctor.
La batalla naval de las Dunas. La
Holanda comercial contra la España del Siglo de Oro.
Barcelona: Sílex, 2006 232 p.
-5-
Santaella Pascual, Federico. La
artillería en la defensa de Cartagena y su base naval. Desde los orígenes al
Plan Vickers de 1926. Múrcia: Agraya, 2006, 399 p.
Trafalgar. 200 años después. León:
MIC, [2005], 51 p. [Exposició a la Universitat Rey Juan Carlos, de Móstoles]
Vázquez Lijó, José Manuel. La
matrícula de mar en la España del siglo XVIII. Registro, inspeción y evaluación
de las clases de marinería y maestranza. Madrid: Ministerio de Defensa,
2007, 616 p.
Vich Sáez, Sergi. “Hundir el Bismarck.
Persecución en alta mar”. Historia y Vida, 464 (novembre 2006) 84-92.
Tractats, cròniques, dietaris i
memòries
Aguadé i Sordé, Jaume. El Diari de
guerra de Lluís Randé i Inglés. Batalles del Segre i de l’Ebre i camps de
concentració (abril 1938 - juliol 1939). Valls: Cossetània, 2004, 135 p.
Aguilar Àvila, Josep Antoni.
“Les expedicions a l’Orient i la Crònica
de Muntaner”.
Boletín de la Real Academia de Buenas
Letras de Barcelona,
XLIX (2003-2004) 13-76.
-0-
Alarcón, Pedro Antonio. Diario de un
testigo de la guerra de África. Sevilla: Fundación José Manuel Lara, 2005.
Arte de la guerra de Sunzi. Versión restaurada
a partir del manuscrito de Yinqueshan.
ed., tr. i not. de Laureano Ramírez Bellerín. Madrid: La Esfera de los Libros,
2006, 384 p.
-INE-
Balbi de Correggio, Francisco.
Diario del gran asedio de Malta. 1565.
Madrid: Fernando Villaverde Ediciones, 2007, 234 p.
-6-
Belart i Benseny, Pere. Diari d’un
soldat, 1937-1939. Tremp: Garsineu, 2004, 142 p.
Borràs Llop, Juan. Perquè lluitavem?
Escrits i paraules des del front, la reraguarda i l’exili. 1936-1939. La
Canonja: Centre d’Estudis Canongins “Pons de Castellví”, 2007 (El Porxo; 24),
636 p.
Bosom, Sebastià i Astort, Josep. “Diari
de guerra de Salvador Astort Puig”. Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans,
4 (2005) 253-263.
Broggi, Moisés. “Un cirujano en las
Brigadas Internacionales”. Clío, 57 (juliol 2006) 18-19.
Broggi, Moisés. Memorias de un
cirujano. Madrid: Península, 2006, 348 p.
Bruno Fernández, Francisco. Tratado de
las epidemias malignas y enfermedades particulares de los exércitos. Mairena
de Aljarafe: Extramudos Edición S.L., 2007, 166 p.
Cartagena,
Alonso de. Tratados militares. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 490
p.
Clausewitz, Karl von. De la guerra.
Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 776 p.
Díaz de Gamez, Gutierre. The
unconquered Knight. A Chronicle of the Deeds of Don Pero Niño, Count of Buelna.
Tr. John Evans. Woodbridge: Boydell, 2004, 232 p.
Duran, Joaquim. Memòries de guerra i
postguerra d’un combatent republicà. Caldes de Montbui: l’autor, 2004, 45 p.
Fernández-Copel, Jorge. General
Gavilán. Memorias. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 408 p.
Frontino, Sexto Julio. Los cuatro
libros de los exemplos, consejos e avisos de la guerra (Strategematon). Ed.,
introd. i notes d’Àngel Gómez Moreno. Madrid: Ministerio de Defensa. Secretaría
General Técnica, [2005], 145 p.
Galí, Raimon. Memòries. Barcelona:
Proa, 2004, 259 p.
Gaulle, Charles de. Memorias de guerra.
Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 760 p.
Genís i Mas, Daniel (a c.d.). La
invasió francesa de l’Empordà el 1285. La Relación Histórica de Rafael Cervera.
Una traducció castellana de la Crònica de Bernat Desclot. Girona: Ajuntament
de Castelló d’Empúries, 2006, 165 p.
Goebbels, Joseph. Diario de 1945. Los
últimos escritos del jerarca nazi que permaneció junto a Hitler hasta el final.
Madrid: La Esfera de los libros, 2007, 472 p.
Guderian, Heinz. Recuerdos de un
soldado. Madrid: Inédita, 2007, 518 p.
Gutiérrez de la Vega, Luís. Nuevo
tratado y compendio de re militari. Ed., crítica e intr. de Míriam Galante
Becerril. [Madrid]: Ministerio de Defensa. Secretaría General Técnica, 2005, 109
p.
Henningsen, Charles Frederic. Campaña
de doce meses con Zumalacárregui. Pamplona: Sancho el Fuerte, 2005.
Iglesias, Carmen; Alejandro Diz.
Escritos de historia Militar. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 420 p.
Jansà i Jané, Joan. Diari d’un soldat.
[Santa Margarida i els Monjos]: Ajuntament, 2004, 87 p.
Jiménez Fraile, Ramón. «Henningsen. El
mercenario romántico”. Clío, 56 (juny 06) 48-52.
Larriba, Elisabet. De la Jancette à la
plume: Pedro Pablo Gatell y Carnicer, un cirurgien de la marine royale dans
l’Espagne des Lumières (1745-1792). Aix-En-Provence: Publications de
l’Université de Provence, 2005, 238 p.
Un liberal en terra de carlins.
Memòries de Joan Fornell.
Lleida: Arxiu Comarcal del Solsonès / Centre d’Estudis Lacetans, 2006, 77 p.
-3-
Mirambell, Enric
i
Vila, Pep
(a c.d.). “Notícies de casa Thió de Franciac en època de la Guerra Gran i durant
la Guerra del Francès (1791-1811)”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins,
XLVII (2006) 255-308.
-4-
Pamies, Teresa. Estem en guerra.
Escrits 1936-1939. Ed. intr. i entrev. a c.d. Xènia Guirao i David Jornet.
Valls: Cossetània, 2005, 208 p.
Perea Simon, Eugeni.
“Dietari i memòries de la Guerra Civil a l’Arxidiòcesi de Tarragona: l’obra de
Sebastià Porqueres, d’Alforja (1935)”.
Estudis de Constantí,
19 (2003) 53-63.
-0-
Perea Simón, Eugeni.
“La Guerra Civil Espanyola al Camp de Tarragona. Apunts a l‘estat de la
qüestió”.
Quaderns de Vilaniu,
Valls, 49 (2006) 141-159.
-2-
Procopio de Cesarea. Historia de las
Guerras. Libros VII – VIII (Guerra Gótica). Madrid: Gredos, 2007, 360 p.
Raoul de Caen. Gesta Tancredi. A
History of the Normans on the First Crusade. tr. et intr. de Bernard et
David S. Bachrach. Aldershot: Ashgate, 2005 (Crusade Text in Translation, 12),
196 p.
Reese, Wily Peter. Un extraño
para mi mismo. Diarios de un soldado alemán. 1941-1944. Barcelona: Debate,
2005, 256 p.
Roca Barea,
María-Elvira. “El ‘Libro de la Guerra’ y la traducción de Vegecio por Fray
Alonso de San Cristóbal”. Anuario de Estudios Medievales, v. 36/1 (gener-juny
2007) 267-304.
Rubió Tudurí, Nicolau M.
Llatins de servitud. París, 1940-1944.
tr. i pròleg de Josep M. Quintana. Palma : Lleonard Muntaner Editor, 2006, 199
p.
-4-
Salvador i Andrés, Lluís de.
Tarragona sota les bombes. Crònica d’una societat en guerra (1936-1939).
Edició, presentació i apunts biogràfics a c.d. M. Elena Virgili Bertran. Valls:
Cossetània Edicions, 2005 (Memòria del Segle XX, 5). 204 p.
-1-
Simon i Tarrés, Antoni (a c.d.), Muñoz i
Hernández, Pere (col.). Flix i la Catalunya del cinc-cents segons les
memòries de Perot de Vilanova. Flix: Ajuntament, 2006, 106 p.
Sunzi.
El arte de la guerra. tr. i not. Albert Galvany. Madrid: Trotta, 2005,
236 p.
-3-
Vegencio Renato, Flavio. [Epitoma rei
militaris] El arte de la guerra romana. tr. i notes d’A.R.Menéndez Argüín.
Madrid: Signifer, 2005, 157 p.
Villena, Leonardo.
“Libros ibéricos sobre arte militar (Siglos XVI-XVIII)”.
Castillos de España,
141 (abril 2006) 42-52.
-2-
A.Aguilera.
“Los galos. Guerreros indomables”, Historia. National Geographic, 53 (maig
2008) 52-62.
Barreiro Rubín, Víctor. La guerra en
el mundo antiguo. Madrid: Alianza, 2004, 394 p.
Holland,
Tom. Fuego persa. La historia de la guerra en que nació Occidente.
Barcelona: Planeta, 2007, 570 p.
Martínez
García, Óscar. “Hititas. El gran imperio del próximo oriente”. Historia.
National Geographic, 46 (Octubre 2007) 46-55.
Quesada, Fernando. Estandartes militares
en el mundo antiguo. Madrid: Signifer libros, 2007, 116 p.
Quesada Sanz, Fernando. “Jinetes
acorazados”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 95-97.
Sáez Abad, Rubén. “El ejército del
imperio neoasirio. Las primeras máquinas de asedio”. Espacio, Tiempo y Forma.
Serie II. Historia Antigua, 17-18 (2004-2005) 13-34.
Sáez Abad,
Rubén. “El ariete. La más antigua de las armas de asedio”. Akros. La revista
del Museo, Melilla, 4 (2005) 27-32.
Sáez Abad, Rubén. Artillería y
poliorcética en el mundo grecoromano. Madrid: Polifemo, 2006, 267 p.
Sandars, Nancy K. Los Pueblos del Mar.
Madrid: Oberon / Anaya, 2005 (Oberon Historia, 36), 248 p.
Cartago
Canales, Carlos. El ejército de
Aníbal. Cartago contra Roma. Madrid: Distriforma, 2005, 20 p.
Christ, Karl. Aníbal. Barcelona:
Empresa Editorial Herder, 2006, 262 p.
Cisa, Javier. “Aníbal. El cartaginés que
humilló a Roma”. Historia y Vida, 456 (març 2006) 60-67.
Diloli Fons, Jordi. «Cartago versus Roma. El curs inferior de l’Ebre durant la segona Guerra Púnica”. Miscel·lània CERE, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 213-231. -1-
Durham, David A. Aníbal. El orgullo de
Cartago. tr. Hernán Sabaté Vargas i Montserrat Gurgui Martínez de Huete.
Barcelona: Ediciones B S.A., 2005, 592 p.
Goldsworthy, Adrian. La caída de Cartago. Las guerras púnicas. Barcelona:
Ariel, 2008, 447 p.
Monge, José Antonio.
“La primera Guerra Púnica. Cartago desafía Roma”.
Historia. National Geographic,
40 [Abril 2007] 56-65.
Pitillas Salañer, Eduardo.
“El inicio de la Segunda Guerra Púnica (218 a.C.)”.
Historia 16,
357 (gener 2006) 38-47.
-2-
Sáez Abad, Rubén. Cartago contra Roma.
Madrid: Almena Ediciones SL., 2006.
Silio Italico, Cayo. La Guerra Púnica.
ed. de Joaquín Villalba Álvarez. Tres Cantos: Akal, [2005], 638 p.
Grècia
Bendrisss, Ernest. “El azote de Esparta”.
Historia y Vida, 473 (Agost 2007) 59-63.
Cartledge,
Paul. Termópilas. La batalla que cambió el mundo. Barcelona: Ariel, 2007,
346 p.
Elliot, Julián. “Espartanos, Nacidos para
luchar”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 56-63.
Espluga, Javier. “Termópilas. La batalla
de los 300 de Leónidas”. Clío, 66 (abril 2007) 20-27.
García Gual, Carlos. “Jenofonte: soldado,
político y cronista imparcial”. Historia. National Geographic, 36
(desembre 2006) 111-114.
García Gual, Carlos. “Alejandro en la India”.
Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 46-55.
Gómez
Espelosín, Francisco-Javier. La leyenda de Alejandro. Madrid: Universitat
d’Alcalà d’Henares, 2007, 424 p.
Herodoto i Diodoro de Sicilia. Las
Termópilas. Tr. de Carlos Schrades i Juan José Torres Esbarranch. Barcelona:
RBA, 2007, 174 p.
Ó.Martínez.
“Sicilia griega. La isla de los tiranos” Historia. National Geographic,
51 (març 2008) 40-51.
Moreu Aboal, Carlos J. La guerra de
Troya. Más allá de la leyenda. Madrid: Oberon, 2005, 216 p.
G.L.Popova.
“Los tracios. Guerreros del Danubio”, Historia. National Geographic, 49 (gener
2008) 40-51.
Quesada, Fernando. “Termópilas. Una
derrota convertida en victoria”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer
2007) 190-197.
Roldán, José Manuel. «Alejandro. El
imperio universal». La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 62-63.
Schrader, Carlos. “Platea: griegos contra
persas. La mayor victoria de Gracia”. Historia. National Geographic, 46
(Octubre 2007) 56-64.
Strauss, Barry. La batalla de Salamina.
El mayor combate naval de la antigüedad. Barcelona: Edhasa, 2007, 448 p.
Strauss,
Barry. La guerra de Troya. Barcelona: Edhasa, 2008, 382 p.
Hispania
Apiano. Guerras ibéricas. Aníbal.
Madrid: Alianza, 2006, 248 p.
Domínguez Monedero, Adolfo, J.
“Los mercenarios baleáricos”.
Treballs del Museu Arqueològic
d’Eivissa i Formentera,
56 (2005 = “Guerra y ejército en el mundo fenício-púnico”. XIX Jornadas de
Arqueología fenicio-púnica, Eivissa, 2004),
163-189.
-2-
Echevarría, Ana. “Numancia. La ciudad que
desafió a Roma”. Historia y Vida, 454 (gener 2006) 20-23.
Gracia
Alonso, Francisco. Roma, Cartago, íberos, celtíberos. Las grandes guerras de
la península ibérica. Barcelona: Ariel, 2006, 322 p.
-3-
Jimeno, Alfredo.; Torre, José Ignacio de
la. Numancia. Símbolo e historia. Madrid: Akal/Crítica, 2006, 270 p.
Lago, José
Ignacio. Numancia. Eterno monumento a la libertad. Madrid: Almena
Ediciones, SL., 2006.
Morillo,
Ángel (ed.). El ejército romano en Hispania. Guía arqueológica. León:
Universidad, 2007, 521 p.
Quesada, Fernando. “Indíbil y Mandonio.
Grito de libertad”. La Aventura de la Historia, 107 (Setembre 2007)
53-59.
Rodríguez González, Julio. Los
Escipiones en España. Madrid: Mahidisa Ediciones, 2006, 82 p.
Roma
Aguilera, Antonio. “Marco Antonio.
De soldado a triunviro”. Historia. National Geographic, 42 [Juny de 2007]
68-77.
Amela Valverde, Luís. “Efectivos del
Ejército Pompeyano de Hispania (49-44 A.C.)”. Revista de Historia Militar,
89 [2004].
Besga Marroquín, Armando. “La última
legión y la historia de Rómulo Augústulo”. Historia 16, 379 (Novembre
2007) 92-105.
Castillo, Elena. “La batalla de
Teutoburgo”. Historia. National Geographic, 41 (Maig 2007) 21-24.
Christ, Karl. Pompeyo. Barcelona:
Empresa Editorial Herder, 2006, 206 p.
Escolies, Joan. “Objectiu: aïllar els
bàrbars”. Sapiens, 49 (nov. 06) 32-35.
Fernández, Gonzalo. “Roma (235-284 d.C).
Anarquía militar y emperadores ilirios”. Historia 16, 378 (Octubre 2007)
78-97.
Gallo, Max. Los romanos. Espartaco. La
rebelión de los esclavos. Madrid: Alianza Literaria, 2007, 475 p.
García
Torres, José Manuel. ¡Devuélvame mis legiones!. Madrid: Almena Ediciones,
SL., 2006.
Goldsworthy, Adrian. Grandes generales
del ejército romano. Campañas, estrategias y tácticas. Barcelona: Ariel,
2005, 472 p.
Lago, J.I. Las campañas de César.
Madrid: Almena, 2004.
Lane Fox,
Robin. Alejandro Magno. Conquistador del mundo. Barcelona: El Acantilado,
2007, 960 p.
F.Lillo.
“Julio César. Soldado y estratega”, Historia. National Geographic, 49 (gener
2008) 64-75.
Losada, Juan Carlos. “La guerra entre
Octavio y Antonio. En armas por un imperio”. Historia y Vida, 463
(octubre 2006) 48-55.
Mackay, Christopher S. Anciant Rome. A
Military and Political History. Cambridge: Cambridge University Press, 2004,
395 p.
Man, John. Atila. El rey bárbaro que
desafió a Roma. Madrid: Oberon, 2006, 300 p.
Matyszak, Philip. The Enemies of Rome.
New York: Thomas & Hudson, 2004, 291 p. (Edició tr. al castellà per Javier
Alonso López. Madrid: Oberon, 2005).
Menéndez Argüín, Adolfo Raul.
Pretorianos. La Guardia Imperial de la antigua Roma. Madrid: Almena, 2007,
246 p.
Monge Morigorta, José Antonio. “El sitio
de Alesia. La rendición de las Galias”. Historia.National Geografic, 27
[2006] 70-79.
Napier,
William. Atila. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 488 p.
Pitillas
Salañer, Eduardo. “Los judíos frente a Roma (66-135 d.C)”. Historia 16,
379 (Novembre 2007) 8-31.
Pitillas Salañer, Eduardo.
“El ejército romano altoimperial. Jerarquía y mandos”.
Historia 16,
388 (Agost 2008) 60-81.
[/31
++].
-9-
E.Pitillas.
“Artilleria romana: la ‘quirobalística’ y el ‘Onager’”, Historia 16, 383
(març 2008) 72-99.
Pons, Luis.
“La intendencia, clave de las conquistas”. La Aventura de la Historia,
106 (agost 2007) 52-57.
Posteguillo,
Santiago. Africano. El hijo del cónsul. Madrid: Velecio Editores, 2006,
574 p.
Rigsby, Andrew M. Caesar in Gaul and
Rome. War in words. Austin: University of Texas Press, 2006, 271 p.
Rodríguez González, Julio. “Los britanos
contra Roma. La rebelión de los icenios en 61 d.C.”. Historia 16, 375
(Juliol 2007) 8-23.
Romero, Belén. “Britania. La isla que se
resistió a Roma”. Historia y Vida, 464 (novembre 2006) 58-66.
Rubiato Díaz, María Teresa. “Masada. El
último bastión frente a Roma”. Historia. National Geographic, 35 (novembre
2006) 73-83.
Albertini, Giorgio. “Dominando el
trueno”. La Aventura de la Historia, 101 (març 2007) 114-115.
Alonso García, David. “Turcos contra
cristianos: el gran sitio de Rodas”. Historia. National Geographic, 46
(Octubre 2007) 22-26.
Ayton, Andrew et Preston, Philip. The
Battle of Crécy, 1346. Woodbridge: Boydell, 2005, 392 p.
Bell, Adrian R. War and the soldier in
the Fourteenth Century. Woodbridge: Boydell, 2004, 248 p.
Benito i Monclús, Pere.
“La submissió del comte Hug IV d’Empúries i de la noblesa emporitana a
l’Església de Girona (1226-1229): una repercussió de la croada albigesa liderada
per Lluís VIII, rei de França, a Catalunya”. en:
Església, societat i poder a les
terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer
de 2004,
Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2004, 139-154.
-0-
Benito Monclús, Pere.
“De la guerra de l’Empordà (1128) a la mortaldat de 1131: gènesi, extensió i
extinció d’una fam. Per a una història de les crisis alimentàries a la Catalunya
medieval”.
Acta Historica et Archaeologica
Mediaevalia,
26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 169-184.
-2-
Blasi, Joan. “Aproximació a la data de la
primera ocupació de Barcelona pels musulmans i la descripció del Pirineu
Oriental pel gran geògraf Al – Idrisi”. Ceretania. Quaderns d’Estudis
Ceretans, 4 (2005) 55-63.
Bonet Donato, Maria.
“Las dependencias personales y las prestaciones económicas en la expansión
feudal en la Cataluña Nueva (Siglo XII)”.
Hispania. Revista Española de Historia,
v. LXVI, núm. 223 (maig-agost 2006) 425-482.
-4-
Bradbury, Jim. The Routledge companion
to medieval warfare. London / New York: Routledge, 2004.
Bringué, Josep M. “Entre la guerra i la
pau. Les transformacions polítiques i socials als territoris de l’antic comtat
de Pallars”. en: Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la
Catalunya comtal. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2005, 98-131.
Bronish,
Alexander Pierre. Reconquista y Guerra Santa: la concepción de la guerra en
la España cristiana desde los visigodos hasta comienzos del siglo XII.
València: Publicaciones de la Universidad / Granada: Universidad, 2006, 598 p.
Cabezuelo
Pliego, José Vicente. Alcaidías y fortalezas en la España medieval. Alcoi:
Editorial Márfil, S.A., 2007, 264 p.
Casanovas, Àngels; Rovira, Jordi.
L’Ordre del Temple. Entre la guerra i la pau. Barcelona: Rafael Dalmau
Editor, 2005, 158 p.
Castillo
Cáceres, Fernando. Estudios sobre cultura, guerra y política en la Corona de
Castilla (siglos XIV-XVII). Madrid: CSIC, 2007, 457 p.
S.Claramunt.
“El tratado de Corbeil. Fin del sueño occitano”. La Aventura de la Historia,
núm. 115 (maig 2008) 62-67.
Conejo Da pena, Antoni.
“Assistència hospitalària i defensa del
territori al Baix Ebre: la fortalesa-hospital de Sant Jordi d’Alfama i
l’hospital del Perelló”.
Recerca,
Tortosa, 8 (2005) 251-273.
-1-
Contamine, Philippe. Pages d’histoire
médiévale (XIVè-XVè siècles). París: Mémoires de l’Académie des Inscriptions
et Belles Lletres, XXXII. Diffusion de Boccard, 2005, 342 p.
Corral Lafuente, José Luis. “Templarios en Tierra
Santa. Los monjes de la guerra”. Historia. National Geographic, 42 [Juny
de 2007] 78-91.
Coulon, Damien. Barcelone et le grand
commerce d'Orient au Moyen Âge. Un siècle de relations avec l'Égypte et la
Syrie–Palestine (ca. 1330–ca. 1430). Madrid: Casa de Velázquez, 2004, p.
933.
Demorger,
Alain. Caballeros de Cristo: Templarios, Hospitalarios, Teutónicos y demás
órdenes militares en la Edad media (siglos XI a XVI). València: Publicacions
de la Universitat / Granada: Universitat, 2006, 422 p.
Erra, Miquel. “La conquesta de València”. Sapiens, 50 (des. 06) 32-39.
Fernández Llamazares, José. Historia
de las órdenes militares. Sevilla: Espuela de Plata, 2005, 422 p.
Franco Silva, Alfonso. “Las intrigas
políticas de Juan Pacheco, del combate de Olmedo a la muerte de Juan II
(1445-1454)”. Anuario de Estudios Medievales, 37-II (juliol-desembre
2007) 597-652.
J.Fuguet-C.Plaza.
“Templarios. Los soldados de Dios”, Historia. National Geographic, 52
(abril 2008) 76-87.
Furió, Antonio. El rey conquistador.
Jaime I: entre la historia y la leyenda. Alzira: Bromera, 2007, 127 p.
Gaier, Claude. “Bibliographie. Dire et
faire la guerre au Moyen Age”. Le Moyen Age, 3-4, CXII (2006) 643-655.
Giménez Chueca, Iván. “Templarios en la
reconquista”. Clío, 53 [marzo 2006] 18-29.
Giménez,
Ivan. “Saladí, heroi de l’Islam”. Sapiens, 53 (març 07) 36-43.
Giménez
Chueca, Iván. “Los monjes de la guerra”. Clío, 71 (setembre 2007) 20-29.
González
Arévalo, Raul. El cautiverio en Málaga a fines de la Edad Media. Màlaga:
CEDMA, 2006, 246 p.
González Jiménez, Manuel. Fernando III
el Santo. El rey que marcó el destino de España. Sevilla: Fundación José
Manuel Lara, 2006, 407 p.
Guerra y diplomacia en la Europa
occidental, 1280-1480. XXXI Semana de Estudios Medievales, Estella, 19-23 de
julio de 2004. [Pamplona]: Institución Principe de Viana, [2005], 467 p.
Història de Lleida. II. Lleida:
Pagès Editors, 2003-2004.
Keen,
Maurice (coord.). Historia de la Guerra en la Edad Media. Madrid: Antonio
Machado Libros, 2005, 439 p.
-3-
Jaspert, Nikolas. “Pequeñas órdenes de
caballería de Palestina y la orden de canónigos del Santo Sepulcro”. en: Las
Órdenes Militares en la Europa Medieval. Barcelona: Lumwerg, 2005, 77-90.
Kamen, Henry. “Queenship and Political
Power in Medieval and Early Modern Spain”. English Historical Review, v.
121, núm. 493 (2006) 1.174-1.175.
Kersazu,
Alain. Défendre la Bresse et le Bugey. Les châteaux savoyard dans la guerre
contre le Dauphiné (1282-1355). Lyon: Presses Universitaires Lyon, 2005, 434
p.
Losada,
Juan Carlos. “Dossier: El Cid Campeador”. Historia y Vida, 466 (gener
2007) 31-55.
Manzanera,
Laura. “La conquista de Inglaterra. Según el tapiz de Bayeux”. Clío, 71 (setembre
2007) 48-57.
Manzano Moreno, Eduardo. Conquistadores, Emires y Califas. Los Omeyas y la
formación de al-Andalus. Barcelona: Crítica, 2006, 620 p.
Marcos, Ernest.
“Jaime I el incansable conquistador”.
Clío,
75 (Gener de 2008) 76-84.
-8-
Martín, Jean Marie. Guerre, accords et
frontières en Italie méridionale pendant le haut Moyen Age. Pacte de Liburia.
Divisio principatus Beneventani et autres actes. Roma: École française,
2005 (Sources et documents d’histoire du Moyen Age, 7), 257 p.
Martínez Shaw, Carlos. “Napoleón, César y
Alejandro juntos”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 54-58.
Marvin, Lawrence W.
The Occitan War. A military and
political history of the Albigensian Crusade, 1209-1218.
Cambridge: Cambridge University Press, 2008, 328 p.
-IINE-
Meseguer, Enrique. “Carlomagno. El señor
de la guerra». Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006) 86-97.
Meseguer, Enrique. “El Príncipe Negro. El
gran héroe de la Guerra de los Cien Años”. Historia. National Geographic,
38 (Febrer 2007) 78-89.
Mingo, Juan Bautista.
“Crisis económica y conflictos sociales en Cataluña (1336-1472)”.
Historia 16,
377 (Setembre 2007) 96-108.
-7-
Mitre
Fernández, Emilio. La guerra de los cien años. Madrid: Alba, 2006.
Mora-Figueroa, Luis de. Glosario de arquitectura defensiva medieval.
Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 340 p.
Morales
Romero, Eduardo. “Año 885: el asedio de París por los vikingos”.
Historia. National Geographic, 45 (Setembre 2007) 18-22.
Novoa Portela, Feliciano y Ayala
Martínez, Carlos (ed.). Las órdenes militares en la Europa medieval.
Madrid: Lunwerg, 2005, 300 p.
Palumbo, Giovanni. “David Aubert
historien? Le rêcit de la bataille de Roncevaux dans les croniques et conquestes
de Charlemaine”. Le Moyen Age, 3-4, CXII (2006) 585-601.
Pépin,
Guilhem. “Les crits de guerre ‘Guyenne’ et ‘Saint Georges’. L’expression d’une
identité polítique du duché d’Aquitaine anglogascón ». Le Moyen Age,
Lieja, CXII-2 (2006) 263-281.
F.Quesada.
“La Alabarda”. La Aventura de la Historia, núm. 113 (març 2008) 106-107.
Sabaté i Curull, Flocel.
El sometent a la Catalunya medieval.
Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2007 (Bofarull, 12), 172 p.
-7-
Sáez Abad, Rubén.
Artillería y poliorcética en la Edad Media.
Madrid: Almena, 2007, 234 p.
-8-
Sagredo, Iñaki. Los castillos de Sancho III el
mayor en Alto Aragón, Sobrarbe y Ribagorza. Pamplona: Pamiela, 2007, 194 p.
Saíz Serrano, Jorge.
Caballeros del rey. Nobleza y guerra
en el reinado de Alfonso el Magnánimo.
València: Universitat, 2008, 409 p.
-8-
Sire, Henry. “El gran maestre Juan de
Homedes (1536-1553)”. en: Actas del primer Simposio Histórico de la Orden de
San Juan en España, Toledo, 2003, 527-530.
Soler i Amigó, Joan. Llegendes de la
història de Catalunya. II. El rei Jaume I el Conqueridor. Sant Vicenç
de Castellet: Farell, 2007, 136 p.
Valdaliso, Covadonga. “La conquista de Mallorca”.
Historia. National Geographic, 42 [Juny de 2007] 23-26.
Valdeón Baruque, Julio. La
Reconquista. El concepto de España, unidad y diversidad. Madrid: Espasa
Calpe, 2006, 213 p.
Valdeón, Julio. Reconquista. Madrid:
Espasa, 2006, 256 p.
Villena, Leonardo. “Glosario de términos
castellológicos medievales, en lenguas europeas”. Castillos de España,
145 (Març 2007) 3-10.
Viñas, Agnès; Viñas, Robert. La
conquesta de Mallorca. Textos i Documents. Palma: Moll, 2007, 310 p.
Croades
Dalmau,
Antoni (text). “La batalla de Muret. El triunfo de las cruzadas”. Historia
National Geographic, 33 [2006].
-3-
Forcano, Manuel. A fil d’espasa. Les
croades vistes pels jueus. Barcelona : La Magrana, 2007, 267 p.
García Fitz, Francisco. Las Navas de
Tolosa. Barcelona: Ariel, 205, 588 p.
Lago, José
Ignacio. Navas de Tolosa. 1212. La verdadera cruzada. Madrid: Almena
Ediciones SL., 2006.
Marcos
Hierro, Ernest. La croada catalana (l’exèrcit
de Jaume I a Terra Santa).
Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 2006, 253 p.
-6-
Marcos,
Ernest. “El sueño de Jaime I. Conquistar Tierra Santa”. Clío, 70 (agost
2007) 72-79.
-6-
Quesada, Fernando. “Ocaso en Hattin.
Saladino aplasta a los cruzados”. La Aventura de la Historia, 92 (juny
2006) 84-91.
Tyerman, Christopher. Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas.
Barcelona: Crítica, 2007, 1.344 p.
Expansió mediterrània
Ayensa, Eusebi.
“Retorn a Vatopedi, els catalans a l’Athos”.
Revista de Girona,
238 (setembre-octubre 2006) 98-106.
-4-
Bassegoda Pineda, Enric.
“Els senyors del castell de Sant Mori al
segle XV”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos,
Figueres, 38 (2005) 139-157.
-1-
S.Claramunt.
“Jaime I el Conquistador, creador de reinos. Arquitecto de la Corona de Aragón”.
La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 76-85
Cònsul,
Arnau.
“Pere III. El forjador de l’Estat català”.
Sapiens,
65 (Març 08) 18-25.
-IINE-
Ferrer i Mallol, Maria Teresa (coord.).
Els catalans a la Mediterrània Oriental: Jornades científiques de l’Institut
d’Estudis Catalans, secció Històrico-Arqueològica. Barcelona Institut
d’Estudis Catalans, 2003, 387 p.
M.T.Ferrer.
“Mallorca, Valencia y Murcia. Expansión a costa de los moros”. La Aventura de
la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 86-91.
Hinojosa, J. Jaime II y el esplendor
de la Corona de Aragón. San Sebastián: Nerea, 2006, 372 p.
J.Mata.
“Roger de Flor: ‘Els almogàvers són els millors guerrers d’aquests temps’”.
Sapiens, núm. 66 (abril 08) 14.
Morales, Joan. “Perquè l’Alguer parla
català?”. Sapiens, 28 (Febrer 05) 30-33.
Sánchez
Martínez, Manuel. “El realengo catalán en la financiación de la campaña a
Cerdeña de 1356”. Acta Historica et Achaeologica Mediaevalia, 26 (2005 =
Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 493-513. p.
-2-
Sucarrats, Josep. “La renúncia al somni d’Occitània. Jaume I enceta l’expansió
catalana per la Mediterrània”. Sapiens, 50 (des. 06) 26-29
Vila, Enric.
“Les dones dels almogàvers van salvar l’estratègica Gal·lípoli d’un atac genovès”.
Sapiens,
53 (març 07) 11.
-6-
Yañez,
Agustín. «Furia almogávar». La Aventura de la Historia, 99 (gener de
2007) 40-45.
Guerra dels Dos Peres
Buchanan, Tom. “Wales and the Spanish
Civil War. The Dragon’s Dearest Cause?”. English Historical Review, v.
121, núm. 493 (2006) 1.146-1.147.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa.
“Les Corts de Catalunya i la creació de la Diputació del General o Generalitat
en el marc de la guerra contra Castella (1359-1369)”.
Anuario de Estudios Medievales,
CSIC, 34 /2 (2004) 875-938.
-0-
Ferrer i Mallol, Maria Teresa. “La guerra amb Castella, de
1296-1304”. El Temps, València, 21 (2004) 21-24.
Ferrer Mallol, Maria Teresa. Entre la
por y la guerra. La Corona Catalano-aragonesa y castilla en la baja edad media.
Barcelona: CSIC, institució Milà i Fontanals, 2005, 662 p.
Kagay, Donald J.
“The Defense of the Crown of Aragon during the War of que Two Pedros
(1356-1366)”.
The Journal of Military History,
71/1 (2007) 11-34.
-9-
AA.DD.
Guerra marítima, corso y piratería. San Sebas-tián: Museu, 2007, 782 p.
DD.AA.
Técnicas bélicas del munco moderno.
1500-1763. Equipamiento, técnicas y tácticas de combate.
Alcobendas: Libsa, 2007, 256 p.
[/36
++]
-8-
Adamson, John (Ed.). Rebellion and
Revolution in the Kingdoms of Charles I. Hampshire: Pal-grave Macmillan,
2006, 256 p.
Aguirre Durán, Marcelo E. “Devoción en la
independencia americana”. Historia 16, 378 (Octubre 2007) 28-44.
D.Alonso.
«El saco de Roma de 1527: Carlos V contra el Papa»,
Historia. National
Geographic, 50 (febrer 2008) 22-26.
Arisa, Mireia. “Castella en peu de
guerra”. Sapiens, 42 (abril 2006) 33-37.
Arnall i Joan, M. Josepa; Gironella i
Delgà, Anna
(a c.d.).
Lletres reials a la ciutat de Girona
(1517-1713).
III i IV. Barcelona: Fundació Noguera, 2005, 2.092 p.
-1-
Ausidio, Gabriel (dir.) Prendre une
ville au XVIè siècle. Aix-En-Provence: Publications de l’Université de
Provence, 2004, 260 p.
Baeza Martín, Ascensión. «Las argucias de la
guerra. El gobernador Cagigal y el asedio inglés desde Guantánamo en 1741».
Temas America-nistas, 19 (2006) 37-51.
Bennassar, Bartolomé. “El caso Hernán
Cortés. Un misterio por resolver”. Clío, 53 (marzo 2006) 76-87.
G.Brandariz.
“Morgan. El pirata del Caribe”, Clío, 80 (juny 2008)
68-75.
Bravo, Concha. El desafío holandés al
dominio ibérico en Brasil en el siglo XVII. Salamanca: Universidad, 2005,
290 p.
Cabañas Agrela, Miguel. “El duque de Alba
y los Países Bajos”. Historia 16, 378 (Octubre 2007) 102-119.
Canal, Adrià. “Ressenya biogràfica de Don
Carles de Sucre y d’Yve. Capdavanter en la defensa de Puigcerdà els mesos
d’abril-maig de 1678 contra les tropes franceses del Duc de Noailles”.
Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 251-252.
Candela Marco, Maria Vicenta. De
labradores a soldados. Un estudio social de las quintas del siglo XVIII en
Castellón de la Plana. Castelló: Universitat Jaume I, 2006, 237 p.
Carrió Arumí, Joan
“Ascens social i carrera militar a la Catalunya de l’Edat Moderna”.
Pedralbes,
23-I (2003 =
5è. Congrés d’Història Moderna de
Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes,
Representacions. Actes)
167-186.
-2-
Casals, Àngel.
“Frontera, guerra, jurisdicció i plet: la
Capitania General durant la primera meitat del segle XVI”.
Manuscrits,
UAB, 24 (2006) 153-165.
-5-
Catálogo de expediciones a Índias,
años 1710 a 1783. Secretaría de Marina. Archivo General de Simancas. Madrid:
Ministerio de Cultura / Fundación Mapfre Tavera, 2005.
Cavalier, Jean. Mémoires sur la guerre
des Camisards. Tr. i not. Franck Puaux. Hendaye: Association Édipro, 2007,
253 p.
Coarasa, Ricardo. Hernán Cortés. Los
pasos borrados. Madrid: Espejo de Tinta, 2007, 221 p.
Chávez, Thomas, E. España y la
independencia de los Estados Unidos. Madrid: Taurus, 2006, 432 p.
Díaz Gavier,
Mario. Rocroi 1643. El ocaso de los tercios. Madrid: Almena Ediciones,
SL., 2006.
Díaz Medina, Ana. “Los Comuneros. Héroes
de Castilla”. Historia. National Geografic, 27 [2006] 92-103.
Edoward, Sylvéne. L’Empire imaginaire
de Philippe II: Pouvoir des images et discours du pourvoir sous les Habsbourg
d’Espagne au XVIè siècle. París : Honoré Champion, 2005 (Bibliothèque
d’histoire moderne et contemporaine, 17) 416 p.
Elliott, John H. Imperios del Mundo
Atlántico. España y Gran Bretaña en América (1492-1830). Madrid: Taurus,
2006, 864 p.
Esarte
Muniain, Pedro. Asedio a Fuenterrabía y avasallamiento de Guipuzcoa
(1635-1644). Pamplona: Pamiela. Universidad del País Vasco, 2005, 347 p.
Espino López, Antonio.
“La historiografía hispana sobre la guerra en la época de los Austrias. Un
balance, 1991-2000”.
Manuscrits,
UAB, 21 (2003) 161-191.
-0-
Espino López, Antonio.
“La renovación de la historia de las batallas”.
Revista de Historia Militar,
91 (2004), 159-174.
-0-
Espino López, Antonio.
Guerra, fisco y fueros. La defensa de
la Corona de Aragón en tiempos de Carlos II. 1665-1700.
València: Publicacions de la Universitat, 2007, 328 p.
-5-
Espinosa, Aurelio. “The Grand Estrategy
of Charles V (1500-1558): Castile, War and Dynastic Priority in the
Mediterranean”. Journal of Early Modern History, 9/3-4 (2005) 239-283.
Fernández Álvarez, Manuel. El Duque de
Hierro Fernando Álvarez de Toledo. III Duque de Alba. Madrid: Espasa-Calpe,
2007, 320 p.
Fernández Luzón, Antonio. “Mohâcs: Hungría cae ante Solimán”.
Historia. National Geographic, 39 (Març 2007) 23-26.
Fernández de Luzón, Antonio. «El Gran Capitán»,
Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 19-22.
M.J.Fuente.
“El marqués de Santillana, capitán y poeta”. La Aventura de la Historia,
núm. 113 (març 2008) 54-60.
Galende Díaz, Juan Carlos. “Juan van
Halen. El español errante”. Clío, 67 (maig 2007) 68-75.
Garcés, Fernando. “Una pica en Flandes.
200 años de presencia española en los Países Bajos”. Clío, 59 (setembre
2006) 30-39.
García
Hernán, David. “Tercios de Flandes. El ejército de élite del siglo XVII”.
Historia. National Geographic, 39 (Març 2007) 92-103.
García
Hernán, Enrique; Óscar Recio Morales. Extranjeros en el ejército. Militares
irlandeses en la sociedad española (1580-1818). Madrid: Ministerio de
Defensa, 2007, 440 p.
García Sánchez, Laura. “La Guerra de la
Vendée”. Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006) 25-30.
Garrido, David. “El Oranesado. La
herencia africana de Cisneros”. Clío, 58 (agost 2006) 58-64.
Giménez Chueca, Iván. “1779. Cuando
España luchó per la independencia norteamericana”. Clío, 64 (febrer 2007)
36-43.
Gironés, José Manuel. “La espada del Gran
Maestre”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 198-203.
Gómez
Molinet, Diego. El ejército de la monarquía hispánica a través de la
tratadística militar. 1648-1700. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 248 p.
González
Cruz, David (coord.). Propaganda y mentalidad bélica en España y América
durante el siglo XVIII. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 296 p.
Güell, Manel.
“’Capellans trabucaires’ o militars eclesiàstics? La dinàmica bèl·lica d’alguns
eclesiàstics al segle XVII”. en:
Església, societat i poder a les
terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer
de 2004,
Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2004, 473-490.
-0-
Hernández, Bernat. «La auténtica historia
de d’Artagnan». Clío, 57 (juliol 2006) 20-31.
Herrera,
Anabel. “Barbarroja. El azote de la Cristiandad”. Historia y Vida, 466
(Gener 2007) 64-70.
G.Hoffmann.
“España y Tirol, aliados sin saberlo”, Historia 16, 383 (març 2008)
118-121.
A.Janer.
«Quan Menorca era britànica”. Sapiens, núm. 65 (març 08) 44-47.
Jiménez Estrella, Antonio. Poder,
ejército y gobierno en el siglo XVI. La Capitanía General del Reino de Granada y
sus agentes. Granada: Universidad, 2004, 514 p.
Junqueras, Oriol. Guerra, economia i política a la Catalunya de l’alta Edat
Moderna. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2005, 173 p.
-4-
Kamen, Henry. Del imperio a la
decadencia. Los mitos que forjaron la España moderna. Madrid: Temas de Hoy
S.A., 2006, 336 p.
Ladero Galán, Aurora.
“Artilleros y artillería de los reyes Católicos (1495-1510)”. en:
García Hernán, Enrique – Davide Maffi
(eds.).
Guerra y Sociedad en la Monarquía
Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700).
II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I,
805-830.
-7-
Lago, José
Antonio. Hernán Cortés. La conquista de México. 1519-1521. Madrid: Almena
Ediciones, SL., 2006.
León-Portillo, Miguel. Hernán Cortés y
la mar del Sur. Madrid: Algaba Ediciones, 2005, 228 p.
Livi Bacci, M. Los estragos de la
conquista. Barcelona: Crítica, 2006, 320 p.
Losada, Juan Carlos. San Quintín.
Madrid: Santillana Ediciones Generales, 2005, 319 p.
Losada, Juan Carlos. “La invasión fallida
[Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006] 46-53.
Losada, Juan Carlos. “Julián Romero. Una
leyenda”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 82-87.
Losada, Juan Carlos. “Se armó la de San
Quintín. Trascendencia de una gran batalla entre España y Francia”. Clío,
51 (enero 2006) 16-17.
Losada, Juan Carlos. “La rendición de
Breda. Una victoria en una guerra perdida”. Historia y Vida, 461 [2006]
56-63.
Losada, Juan Carlos. “Amberes se rinde a
los pies de Farnesio”. La Aventura de la Historia, 103 (maig de 2007)
50-57.
Losada, Juan Carlos. “Ambrosio de
Spínola. Un general genovés al socorro de España”. Clío, 67 (maig 2007)
76-88.
Losada,
Juan Carlos. “La batalla de San Quintín. Una contundente victoria para Felipe
II”. Historia y Vida, 469 (abril 2007) 72-80.
Losada, Juan Carlos. Los generales de
Flandes. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 391 p.
J.C.Losada.
“El Duque de Alba. El terror de Flandes”, Historia. National Geographic,
49 (gener 2008) 90-101.
J.C.Losada.
“Breda: la última victoria española del siglo XVII”, Historia. National
Geographic, 51 (març 2008) 18-22.
Lynch, John. Simón Bolívar.
Barcelona: Crítica, 2006, 474 p.
McCullouch, David. 1776. Narración
épica y riguroso testimonio de un acontecimiento que cambiaría la historia.
td. Cecilia Belza. Barcelona: Belacqua de Ediciones y Publicaciones, 2006, 503
p.
Maltby,
William. El Gran Duque de Alba. Vilaür: Edito-rial Atalanta, 2007, 492 p.
Martín
Gómez, Pablo. El ejército español en la guerra de los 30 años. Madrid:
Almena Ediciones, SL., 2006.
F.Martínez. “El Camino español. Una proeza logística”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008) 62-68.
Martínez
Arce, Mª Dolores. Vida y muerte de Don Juan de Austria. Siete cartas
apócrifas entre la historia y la leyenda. Pamplona: Ediciones Fecit, 2007,
155 p.
Martínez García, Óscar. «La captura de la Flota de
la Plata», Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 25-28.
Martínez Laínez, Fernando; Sánchez de
Toca, José María. Tercios de España. La infantería legendaria. Madrid:
Editorial EDAF, 2006, 278 p.
Martínez Ruíz, Enrique. “La vida de un soldado en tiempos de Cervantes”. Torre de los Lujanes, Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 56 (Julio 2005) 31-43. -1-
Martínez-Ruíz, José-Ignacio. “De Tanger a
Gibraltar: el estrecho en la praxis comercial e imperial británica (1661-1776)”.
Hispania, 221, LXV/3 (sept.-dic. 2005) 1.043-1.062.
Menchón Bes, Joan.
“’Ab
exercitu navali navigantium sarracenorum’:
la defensa de la costa a l’edat mitjana i època moderna”,
Citerior. Arqueologia i ciències de
l’antiguitat,
Tarragona, 4 (2008) 15-54.
[/69
++].
-9-
Merry del Val y Medina, Diego.
“José de Ribas. Un genio militar al servicio de la zarina”.
Clío,
78 (Abril de 2008) 74-79.
-8-
Mingo Serrano, Juan Bautista. “La
secesión portuguesa de la monarquía hispánica, 1640-1668”. Historia 16,
34 (agost 2006) 56-65.
J.B.Mingo.
“Auge y ocaso de los tercios españoles (1534-1700)”, Historia 16, 382
(febrer 2008) 92-99.
Muto, Giovanni.
“La ‘disciplina dell’arme’. Testi cinquecenteschi napoletani sull’educazione
militare e sull’arte della guerra”. en:
Anatra, Bruno
e
Francesco Manconi
(a c.d.).
Sardegna, Spagna e Stati italiani
nell’età di Carlo V.
Roma : Carocci editore, 2005, 117-130.
-1-
Naulet,
Frédéric. La ferme des poudres et sulpêtres. Création et approvisionne-ment
en poudre en France (1664-1765). [En línia] Paris: Institut de Stratégie
comparée / Commission Française d’Histoire Militaire / Institut d’Histoire des
Conflits Contemporains. Disponible a: <www.stratisc.org/his-mil.index.htm>.
Navarro
Loidi, Juan Mi-guel. Las ciencias matemáticas y las enseñanzas militares
durante el reinado de Carlos II. II. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006,
1.254 p.
Navarro
Bonilla, Diego. Cartas entre espías e inteligencias secretas en el siglo de
los validos. Juan de Torres – Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Minis-terio
de Defensa, 2007, 268 p.
O’Siuchrú,
Micheál. “Atrocity, Codes of Conduct and the Irish in the British Civil Wars.
1641-1653”. Past and Present, 195 (maig 2007) 55-86.
Otero Lana, Enrique. La Guerra de la
Oreja de Jenkins y el corso español. 1739-1748. Madrid: Instituto de
Historia y Cultura naval, 2004, 171 p.
Pardo Molero, Juan Francisco.
“El reino de Valencia y la defensa de la Monarquía en el siglo XVI”. en:
García Hernán, Enrique – Davide Maffi
(eds.).
Guerra y Sociedad en la Monarquía
Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700).
II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I,
611-650.
-7-
Pereyra,
Daniel. Mercenarios. Guerreros del Imperio. Madrid: El Viejo Topo, 2008,
296 p.
Prescott, William H. Historia de la conquista
de Perú. Madrid: Antonio Machado Libros, 2006, 428 p.
Puente,
Pedro de la. Los soldados en la guardia. Madrid: Ministerio de Defensa,
2006, 250 p.
Quesada, Fernando. “Fulgor y ocaso de los
tercios. Los mitos de Rocroi”. La Aventura de la Historia, 97 (novembre
2006) 60-70.
Recio
Morales, Óscar. La presencia irlandesa en los ejércitos de la monarquía
hispánica. 1580-1818. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, en cd.
D.Revelles.
“Ulster 1607. La odisea de unos irlandess fieles a España”, Clío, 77 (març
2008) 72-79.
Reyes, Luis. “Entrada triunfal. El
Cardenal Infante, vencedor en Nordlingen”. La Aventura de la Historia,
100 (febrer 2007) 150-158.
Reyes Blanc, Luis. El camino español.
Sevilla: RD Editores, 2007, 182 p.
Ribot, Luis. El arte de gobernar.
Madrid: Alianza, 2006, 312 p.
Rivelles, David. “Culloden, 1746. La
última carga de los ‘Highlanders’”. Clío, 62 (desembre 2006) 48-57.
Rodríguez
Hernández, Antonio José. España, Flandes y la Guerra de Devolución
(1667-1668). Guerra, reclutamiento y movilización para el mante-nimiento de los
Paises Bajos españoles. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 340 p.
Rovira i Gómez, Salvador-J.
Els nobles de Tortosa
(segle XIX). Valls:
Cossetània Edicions, 2008 (Col·lecció Fundació Privada Duran-Martí, 5), 206 p.
[848/11/47
+++]
-8-
Ruíz-Doménec, José Enrique. «El Gran
Capitan. El brazo armado de los Reyes Católicos”. Clío, 51 (enero 2006)
78-89.
Signorotto, Gianvittorio. Milán
español. Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 440 p.
Simon Ruíz, Inmaculada; Emilio Calle.
«Inés Suárez. La conquistadora del reino de Chile». Clío, 71 (setembre
2007) 76-81.
Sobrequés, Jaume. “Catalans a la
conquesta de Califòrnia”. Sapiens, 44 (juny 06) 36-43.
Tercio Idiáquez. “Los tercios españoles. La
batalla de Pavía”, en: Foro Militar General [En línia] <www.militar.org.ue/militar...>
Terol Miller, Luis. “Insbruck, 1552:
Jaque al Emperador”. Castillos de España. 144 (desembre 2007) 53-61.
Tomas Cabot, Josep. “Una rivalidad
ascendente [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006]
36-45.
Tore, Gianfranco.
“’Entre
‘el rigor i la blanesa’.
El regne de Sardenya, Olivares i la Unió d’Armes”.
Afers. Fulls de recerca i pensament,
Cata-roja, 59 (2008 = El regne de Sardenya a l’època moderna) 53-65.
[/3/11
+++].
-9-
Vela
Santiago, Francisco; Luis Grávalos González. Los regimientos provinciales
(1734-1876). Madrid: Acción Press, S.A., 2007, 256 p.
Vicente Maroto, Maria Isabel; Esteban
Piñeiro, M. Aspectos de la ciencia aplicada en la España del Siglo de Oro.
Valladolid: Junta de Castilla y León, 2006, 505 p.
Voltes, Pedro. Federico “el Grande” de
Prusia. Madrid: Palabra, 2006, 218 p.
Wilson, Peter H. “New Perspectives on the
Thirty Years War”. German History, v.23/2 (2005) 237-261.
L’època de transició: la Revolució
Militar
Bassegoda Pineda, Enric.
“Pere de Rocabertí, més enllà del capità de la Força de Girona”.
Revista de Girona,
244 (Setembre-Octubre 2007) 38-42.
-6-
Boffa, Sergio. “Art de la guerre et
stratégie dans le duché de Brabant pendant la seconde moitié du XIVè siècle».
Revue belge de Philologie et d’Histoire, 82 (2004) 855-888.
Boffa, Sergio. Warfare in Medieval
Brabant, 1356-1406. Woodbridge: Boydell, 2004, 290 p.
Fernández, Jaume. “L’art de la guerra
durant el segle XV. De l’host medieval a l’exèrcit modern”. en: Muntanyes en
rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu
d’Història de Catalunya, 2005, 64-75.
Fernández, Jaume. “La guerra del Pallars
(1484-1487): l’art de la guerra en l’ocàs del món medieval”. en: Muntanyes en
rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu
d’Història de Catalunya, 2005, 76-97.
García Pulido, Luis José
y
Orihuela Uzal, Antonio.
“Nuevas aportaciones sobre las murallas y el sistema defensivo de Santa Fé
(Granada)”.
Archivo Español de Arte,
Madrid, t. LXXVIII, núm. 309 (gener-març 2005) 23-43.
-2-
Harari,
Yuval Noha. Renaissance military memoirs. War, history and identity,
1430-1600. Woodbridge: Boydell, 2004, 228 p.
Smith, Robert Douglas et De Vries, Kelly.
The Artillery of the Dukes of Burgundy, 1363-1477. Woodbridge: Boydell,
2005, 377 p.
Guerra civil contra Joan II
Indiano, Jordi.
“Introducció a la presència portuguesa en terres gironines durant la Guerra
Civil Catalana del segle XV (1462-1472)”.
Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins,
XLVI (2005) 83-97.
-1-
Bolos, Jordi.
“Hug Roger, comte de Pallars: un guerrer
a la Catalunya del segle XV”.
Papers del Museu d’Història de
Catalunya,
13 (maig del 2005) [l’Avenç,
302 (Maig 2005)] 12-18.
-1-
Guerra contra els infidels
Aguilera, Gemma.
“Moros a la costa! Incursions pirates a l’Empordà del s. XVI ».
Sapiens,
43 (maig 2006) 32-35.
-INE-
Alonso Acero,Beatriz. Cisneros y la
conquista española del norte de África. Cruzada, política y arte de la Guerra.
Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 301 p.
Balleto, Laura. “I genovesi e la
conquista turca di Constantinopoli (1453). Note su Tomaso Spinola e la sua
famiglia”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005 =
Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 795-833.
Bicheno, H. La batalla de Lepanto.
Barcelona: Ariel, 2005, 354 p.
Blondo,
Antonino; Rita Loredano Foti. “Guerra di corsa e trattative diplomatiche per il
riscatto del Principe de Paternò». Quaderni Storici, 123/3 (2007)
841-875.
Bouza, Fernando. “Técnica y furor. Diario
del gran asedio de Malta”. La Aventura de la Historia, 108 (octubre 2007)
48-53.
Fernández Luzón, Antonio. “Mohâcs: Hungría cae ante Solimán”.
Historia. National Geographic, 39 (Març 2007) 23-26.
Gutiérrez Carretero, Javier. “Oruch
Barbarroja, mucho más que un corsario berberisco”. Historia 16, 364 (agost
2006) 118-122.
Herrera,
Anabel. “Barbarroja. El azote de la Cristiandad”. Historia y Vida, 466
(gener 2007) 64-70.
Hervás Jávega, Isabel. “Solimán el
magnífico. El rival de Carlos V en Oriente”. Historia y Vida, 457 (abril
2006) 68-77.
Losada,
Juan Carlos. “La caída de Constantinopla. Fin del dominio cristiano en Bizancio”.
Historia y Vida, 467 (febrer 2007) 60-67.
Önalp,
Ertugrul. “Cervantes, Berbería y sus corsarios”. Historia 16, 375 (Juliol
2007) 80-95.
Ponce del Rio, Ramiro. Lepanto. La
batalla incacabada. Barcelona: Egaterra, 2006, 317 p.
Rossella, Cancila (a c.d.).
Mediterraneo in armi (secc. XV-XVIII). Palermo: Mediterranea, 2007 (Quaderni
Mediterranea. Ricerche storiche, 4.2), 332 p.
Sanet i Jové, Josep Maria.
“Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII”.
Tag,
Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, 35 (setembre 2004) 16-19 ; i
« Noves aportacions sobre captius a terres africanes al segle XVIII »,
Tag.,
36 (Desembre 2004) 12-15.
-0-
Turtas, Raimondo.
“10-14 giugno 1535: Carlo V visita Cagliari al comando del ‘mayor exérçito que
nunca se vido por la mar’”. en:
Anatra, Bruno
e
Francesco Manconi
(a c.d.).
Sardegna, Spagna e Stati italiani
nell’età di Carlo V.
Roma : Carocci editore, 2005, 335-352.
-1-
Veiga,
Francisco. El turco. Diez siglos a las puertas de Europa. Barcelona:
Debate, 2006, 672 p.
Villanueva López, Jesús. “El sitio de
Viena. La última invasión otomana”. Historia. National Georafic, 30
[2006] 94-105.
Bandolerisme
Camprubí, Xevi.
“Rocaguinarda, enemic públic número u”.
Sapiens,
48 (oct. 06) 34-37.
-4-
Galera i Pedrosa, Andreu.
“La Unió d’Armes del ducat de Cardona contra lladres, malfactors i bandolers (any
1566).
Oppidum. Revista Cultural del Solsonès,
Solsona, 4 (2005) 59-79.
-2-
Gual Vilà, Valentí.
“El bandolerisme a l’época moderna”. en:
Valls i la seva història.
IV.
Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i
desenvolupament.
Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 51-55.
-2-
Roviró i Alemany, Xavier. Perot
Rocaguinarda, cap de bandolers. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors,
2006, 144, p.
Torres i Sans, Xavier. Cavallers i bandolers. Nyerros i cadells a la ciutat i vegueria de Vic (1580-1615). Sant Vicenç dels Horts: Farell, 2007 (Nostra Història, 9), 166 p. [255/13/54 +++] -8-
Bluche,
François. Richelieu: el guardián del poder real. Buenos Aires: El Ateneo,
2005, 367 p.
Calvo Rodríguez, Manuel.
“Las atarazanas de Barcelona. Proyecto para una ciudadela militar”.
Historia 16,
308 (Agost 2008) 50-59.
[17/2/24
+].
-9-
Camarero Pascual, Raquel.
“La Guerra de Recuperación de Cataluña y la necesidad de establecer prioridades
en la Monarquía Hispánica (1640-1643)”. en:
García Hernán, Enrique – Davide Maffi
(eds.).
Guerra y Sociedad en la Monarquía
Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700).
II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I,
323-357.
-7-
Elliott, John H. La revolta catalana,
1598-1640. Un estudi sobre la decadència d’Espanya. 3ª. ed. València:
Universitat, 2006, 636 p.
Espino López, Antonio. “El coste de la
guerra para la población civil. La experiencia catalana 1653-1714”. Millars.
Espai i Història, Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, XXVI (2003)
155-184.
Espino López, Antonio.
“Ejército y sociedad en un enclave del Mediterráneo: la guarnición de Ibiza y
sus relaciones con la sociedad civil pitiusa durante el reinado de Felipe IV
(1621-1665)”.
Studia Historica. Historia Moderna.
Universidad de Salamanca, 28 (2006) 301-336.
-5-
Florensa i Soler, Núria; Güell, Manel. “Pro deo, pro regi, et pro patria”.
La revolució catalana i la campanya
militar de 1640 a les terres de Tarragona.
Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana/ Òmnium, 2005, 329 p.
-0-
Florensa i Soler, Núria.
“La república catalana de 1641: un foc d’encenalls”.
Butlletí de la Societat Catalana
d’Estudis Històrics,
IEC, XV (2004) 75-88.
-0-
Florensa i Soler, Núria. “La República Catalana de 1641: un proyecto colectivo revolucionario”, en: La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII. Actas de la VIIª Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 99-113. -0-
García i Quera, Oriol. Corpus 1640: La
revolta dels segadors. Barcelona: Casals, 2004, 59 p. [còmic]
González Calleja, Eduardo. “’Bon cop de falç!’ Mitos e imaginarios bélicos en la
cultura del catalanismo”. Historia y
Política. Ideas, procesos y movimientos sociales,
14 (2005/2 = El Nacionalismo
catalán: mitos y lugares de memoria)
119-163.
-2-
González Cruz, David.
“La mentalidad religiosa hispana ante los conflictos bélicos de Portugal y
Cataluña (1640-1668)”,
en:
La declinación de la Monarquía
Hispánica en el siglo XVII. Actas de la VIIª Reunión Científica de la Fundación
Española de Historia Moderna.
Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 85-98.
-0-
Gort
Juanpere, Ezequiel; Iglésies Solé, Mercè. El Pla de Santa Maria a mitjan
segle XVII i la guerra de Separació. Valls: Ajuntament del Pla de Santa
Maria, 2005 (Villalba, 4), 63 p.
-1-
Güell, Manel.
“Els Judice de Rapallo, armadors, oficials reials, militars i castlans de
Tamarit”.
Estudis Altafullencs,
29 (2005) 31-48.
-1-
Güell i Junkert, Manel.
“Valls [i el seu hinterland] durant la Guerra dels Segadors”.
en:
Valls i la seva història.
IV.
Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i
desenvolupament.
Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 56-66.
-2-
Güell, Manel.
“Pantoja, el governador de Tarragona a inicis de la segona meitat del segle
XVII”. en:
Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez
(Ed.).
L’Home i l’historiador. Homenatge a
Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics.
Tarragona: Port, 2007, 187-199.
-7-
Güell,
Manel. Camí a la revolta (1625-1640). Lleida: Universitat, 2008 (Josep
Lladonosa, 9), 209 p. [588/17/200
+++]
-8-
Güell Junkert, Manuel.
“La ‘falta de cabezas’ o ‘esterilidad de sujetos’, como causa del declive
militar hispánico en el siglo XVII”.
Revista de Historia Militar,
103 (2008) 41-66.
[54/2/64
+++].
-9-
Jané Checa, Óscar.
Catalunya i França al segle XVII.
Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna (1640-1700).
Catarroja: Afers, 2006, 459 p.
-4-
Julià, Benet.
“Notes sobre la Guerra de Separació a Sant Feliu de Guíxols”.
Estudis del Baix Empordà,
Sant Feliu de Guíxols, 24 (2005) 69-84.
-1-
Lucas Val, Núria de.
“Literatura i història. Identitats col·lectives i visions de l’”altre” al segle
XVII”.
Manuscrits,
UAB, 26 (2006) 167-192.
-5-
Morales, Jordi. “Imatges amb història.
‘Ara és l’hora, segadors !’”. Sapiens, 28 (Febrer 05) 17.
Muñoz i
Sebastià, Joan-Hilari. Les
parròquies de la Terra Alta a mitjans segle XVII. La visita pastoral de l’any
1638 i l’impacte de la Guerra dels Segadors.
Batea: Secció d’Arqueologia del Patronat Pro Batea i Centre d’Estudis de la
Terra Alta, 2004 (Dossiers d’Història Terraltenca, 8), 59 p.
-1-
Peña, Manuel. ”1640, el año fatídico”.
La Aventura de la Historia, 78 (abril 2005) 52-57.
Peytaví Deixona, Joan.
“Francisco Vilar, un notari de Ceret al cor de la Guerra dels Segadors”.
Afers,
Catarroja, 58 (2007 = Notaris, homes i papers. El Nord català als segles
XIII-XVIII) 611-654.
[168/1/37
++].
-8-
Pujol, Clàudia.
“D’Artagnan a la Catalunya del Nord. El mític mosqueter, aliat dels catalans a
la guerra dels Segadors”.
Sapiens,
54 (abril 07) 35-39.
-6-
Querol
Coll, Enric; Muñoz i Sebastià, Joan-Hilari.
La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651).
Valls: Cossetània Edicions, 2004 (Fundació privada Duran-Martí, 2), 340 p.
-0-
Querol
Col, Enric. Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels
Segadors. Tortosa: Ajuntament, 2006, 98 p.
-4-
Rovira i Gómez, Salvador-J.
“El comportamiento de los nobles de Tarragona y Tortosa durante la Guerra de
Separación de Cataluña”, en:
La declinación de la Monarquía
Hispánica en el siglo XVII. Actas de la VIIª Reunión Científica de la Fundación
Española de Historia Moderna.
Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 617-630.
-0-
Sanz Camañes, Porfirio. “El peso de la
milicia. ‘Alojamiento foral’ y conflicto de jurisdicciones en la frontera
catalano-aragonesa durante la guerra de Cataluña (1640-1652)”. Revista de
Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, Alacant:
Universitat, núm. 22 (2004) 173-208.
Sanz Camañes, Porfirio.
“Aragón y la defensa del Principado Catalán durante el reinado de Carlos II”.
en:
García Hernán, Enrique – Davide Maffi
(eds.).
Guerra y Sociedad en la Monarquía
Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700).
II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, II,
331-374.
-7-
Séré, Daniel. La paix des Pyrénées.
Vingt-quatre ans de négociations entre la France et l’Espagne (1635-1659).
Paris: Éditions Nota bene, 2007, 607 p.
Solà Colomer, Xavier.
“Guerres, destrucció i saqueig del patrimoni eclesiàstic a l’època moderna: el
Bisbat de Girona (segles XVI-XVII)”. comunicació presentada a les
Jornades d’Història de l’Art a
Catalunya. L’Època del Barroc i els Bonifàs,
Valls, 1-3 de juny de 2006.
-INE-
Torres, Xavier. “Un patriotisme sense
nació. Què va ser l’anomenada Guerra dels Segadors (1640-1652/1659)?”, en:
Fradera, Josep M. i Enric Ucelay
(eds.). Notícia nova de Catalunya. Barcelona: Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, 2005, 61-96.
Torres
Sans, Xavier. La Guerra dels Segadors. Lleida: Eumo Editorial i Pagès
Editors, 2007, 304 p.
-5-
Torroella i Prats, Josep.
“Josep Sanabra i la Guerra dels Segadors”.
Serra d’Or,
569 (maig 2007) 26-28.
-6-
Valladares, Rafael. “1640. El año en que
Portugal se separó de España”. Clío, 72 (octubre 2007) 56-64.
Valsalobre, Pep.
“Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de 1653”.
Revista de Girona,
226 (Setembre-Octubre 2004) 63-70.
-0-
Valsalobre, Pep
i
Sansano, Gabriel.
Francesc Fontanella. Una obra, una
vida, un temps.
Bellcaire d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006, 353 p.
-5-
Guerra dels Nou Anys
Dietaris de la Generalitat de
Catalunya, IX (1689-1701).
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria
General, 2006.
-3-
Espino López, Antonio. “El esfuerzo de guerra de la Corona de Aragón durante el reinado de Carlos II. 1665-1700. Los servicios de tropas”. Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 22 (2004) 209-250. -0-
Espino López, Antonio. “La situación
militar en el Reino de Valencia durante la Segunda Germanía (1693)”.
Pedralbes, 24 (2004) 233-284.
Grau Pujol, Josep M. i Roser Puig i Tàrrech. “Repercusions de la Guerra dels Nou Anys al Camp de Tarragona (1689-1697)”. en: Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 225-251. -7-
DD.AA.
Almansa, 25 de abril, 1707. Un dia en la historia de Europa.Donòstia: Erein,
2007.
AA.DD., Mossos d’esquadra. Història i
present. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005, 278 p.
Alabrús, Rosa María. “Guerra civil e
internacional”. La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 44-51.
Alabrús, Rosa M. Escrits polítics del
segle XVIII. Cròniques de la Guerra de Successió. IV. Vic: Eumo, 2006, 199
p.
Alabrús Iglésies, Rosa Maria.
“Viena 1714. El primer gran exilio español”.
Clío,
59 (setembre 2006) 48-55.
-INE-
Alabrús, Rosa María. “Almansa. Tercer
aniversario. Adiós a los fueros”. La Aventura de la Historia, 102 (abril
de 2007) 22-31.
Alabrús, Rosa Maria.
“El baile de los austriacistas. Vencidos por los Borbones”.
La Aventura de la Historia,
116 (Juny 2008) 64-69.
-9-
Alabrús, Rosa Mª. “El pensamiento
político, social y económico del austriacismo”. Historia Social, 59
(2007) 3-20.
R.M.Alabrús.
“El baile de los austriacistas. Vencidos por los Borbones”. La Aventura de la
Historia, núm. 116 (juny 2008) 64-69.
Albareda Salvadó, Joaquim. El “Cas dels Catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742). Barcelona: Fundació Noguera, 2005 (Estudis, 32), 437 p. -2-
Albareda i Salvadó, Joaquim; García
Espuche, Albert. 11 de setembre de 1714. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Presidència, 2005, 171 p.
Alcoberro, Agustí (dir.). Catalunya
durant la Guerra de Successió. III. Barcelona: Ara Llibres, 2006.
Alcoberro i Pericay, Agustí.
“Plet dinàstic i actituds polítiques a la Guerra de Successió».
Font. Publicació d’investigació i
estudis vila-realencs,
8 (2006) 17-23.
-2-
[Alcoberro,
Agustí; Josep M.T. Grau i Pujol]. La
Guerra de Successió a la Conca de Barberà. Conferències que van tenir lloc a
Montblanc els dies 24 i 27 d’octubre de 2006 amb motiu dels 300 anys de l’inici
de la Guerra de Successió.
Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 2007, 38 p.
-7-
Alcoberro, Agustí.
“Presència i ecos de l’exili austriacista hispànic a la Tercera Guerra Turca. La
epopeia panegírica de Vicente Díaz de Sarralde (Nàpols, 1718)”.
Revista d’Història Moderna i
Contemporània,
UAB, V (2007) 5-24.
-7-
A.Alcoberro.
“La Nova Barcelona. La ciutat dels exiliats del 1714”. Sapiens, núm. 67 (maig
08) 44-49.
Álvarez Fernández, Andrés.
“Guerra de Sucesión y la batalla de Barcelona”.
Herencia Española
(Blogspot) [Disponible a:
herenciaespañola.blogspot.com/2007/09/guerra-de-sucesin-y-la-batalla-de.html.
-6-
Álvarez-Ossorio, Antonio (ed.). La
pérdida de Europa. La Guerra de Sucesión por la monarquía de España. Madrid:
Fundación Carlos de Amberes, 2007, 910 p.
Ballbé i Sans, Neus.
«L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714).
Un document fins ara desconegut sobre els precedents de la Guerra de Successió».
Manuscrits,
UAB, 24 (2006) 193-212.
-INE-
Barniol Boixador, Florenci; Jordi Vilamala
Salvans. Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda (1658-1713). Les Masies de
Roda: Ajuntament, 2007, 235 p.
-IINE-
Bonet Correa, Antonio; Maria Carme Montaner
García; Émilie d’Orgeix. La Guerra de Successió. El setge de Cardona. 1711.
Sant Vicenç de Castellet: Ajuntament de Cardona / Generalitat de Catalunya /
Farell Editors, 2007, 132 p. [40/7/23
+++]
-IINE
i 8-
Catalunya i la Guerra de Successió.
[Catàleg exposició del Museu d’Història de Catalunya. Del 17 d’octubre de 2007
al 20 de gener de 2008]. Text d’Agustí Alcoberro, doc. Conchita Mollfulleda.
Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de
Catalunya, 2007, 242 p.
[/307
++]
-8-
Cervera Torrejón, J.L.
“Dénia assetjada durant la Guerra de
Successió”.
Aguaits. Revista d’Investigació i
Assaig,
Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, Pedreguer, 22 (2005) 33-47.
-INE-
Espino López, Antonio.
“La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió”.
Manuscrits,
UAB, 24 (2006) 125-150.
-5-
García
Espuche, Albert. Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana
(1652-1714). Vic: Eumo, 2006.
Garrido i Valls, Josep-David. La batalla
d’Almansa. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008 (Episodis de la Història,
350), 109 p. -7-
Gea Bullich, Miquel.
“El portal de Sant Daniel. La redescoberta d’un tram de muralla de Barcelona”.
L’Avenç,
322 (març 2007) 48-51.
-5-
Gil Vicent, Vicent.
“Confiscació de documents i crema d’arxius a la guerra de Successió: el cas de
Vila-real (1706)”.
Font. Publicació d’investigació i
estudis vila-realencs,
8 (2006) 25-35.
-INE-
Giménez López, Enrique. “Marte y Astrea
en la Corona de Aragón. La preeminencia de los capitanes generales sobre los
togados en los primeros años de la nueva planta”. Revista de Historia
Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, Alacant: Universitat, núm. 22
(2004) 251-270.
Giménez López, Enrique.
“Conflicto armado con Francia y guerrilla austriacista en Cataluña (1719-1720)”.
Hispania,
220, LXV/2 (Mayo-Agosto 2005) 543-600.
-1-
Guillamón Álvarez, Francisco Javier – Muñoz Rodríguez, Julio D. “La lealtad
castellana en la Guerra de Sucesión. Movilización social y representación
del poder en una sociedad en guerra”. Revista de Historia Moderna, 24
(2006) 513-536.
-INE-
Hernàndez, F. Xavier; Riart, Francesc.
Els exèrcits de Catalunya (1713-1714).
Uniformes, equipaments, organització.
Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007, 349 p.
-6-
Jiménez López, Enrique. “Difícil
posguerra”, La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 66-71.
Laorden Ramos, Carlos.
“Campañas y fortificaciones en Cataluña (Tortosa). S. XVIII”.
Revista de Historia Militar,
103 (2008) 67-125.
[16/3/0
++].
-9-
Martí, Eduard.
“La Guerra de Successió. La Conferència dels Tres Comuns sota el govern de
l’arxiduc Carles III (1705-1713) ».
Papers del Museu d’Història de
Catalunya,
14 (setembre de 2005) [l’Avenç,
305], 3-12.
-1-
E.C.Martínez-Radío.
“Levas y reclutas en la Asturias de la Guerra de Sucesión: el caso del Tercio
del Principado”. Revista de Historia Militar, núm. 103 (2008) 127-166.
Mata, Jordi.
“’Quan el mal ve d’Almansa...’”.
Serra d’Or,
568 (abril 2007) 20-21.
-6-
Mira, Joan
F. Almansa 1707. Después de la batalla. València: Bromera, 2007, 132 p.
Morales, Joan. “Imatges amb història. La
batalla d’Almansa”. Sapiens, 33 (juliol 05) 17.
Muñoz González, Antoni
i
Josep Catà i Tur.
“Lluita d’imperis i dissort del poble català (1709-1710)”.
Revista d’Història Moderna i
Contemporània,
UAB, V (2007) 25-66.
-7-
Papell Tardiu, Joan.
“La guerra de Successió: origen dels Mossos d’Esquadra”. en:
Valls i la seva història.
IV.
Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i
desenvolupament.
Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 72-82.
-2-
Pérez Latre, Miquel.
« Els ‘Papeles de Don Joseph y Don Miguel Mas y de Regàs, padre e hijo,
coroneles ambos de infantería española por su magestad’ (1684-1711), testimoni
valuós de la Guerra de Successió”.
ANC. Butlletí de l’Arxiu Nacional de
Catalunya,
18 (Novembre 2007) 12-13.
-7-
Pladevall i Font, Antoni.
El general Josep Moragues, heroi i
màrtir de Catalunya.
Girona: Diputació / Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, 2007, 104 p.
-7-
Roig Vidal, Joan.
“La guerra de Successió a la nostra vila”.
Raïls. Revista del Centre d’Estudis
Ulldeconencs,
20 (2004) 65-69.
-0-
Santonja, Josep Lluis. El memorial de
greuges d’Alcoi a Felip V. Alcoi: Centre Alcoià d’Estudis Històrics i
Arqueològics, 2007, 21 p.
Segura García, Germán.
“Almansa (1707): La nueva infantería española en acción”.
Revista de Història Militar,
102 (2007) 245-285.
-9-
Tarés i Lagunas, Manel.
“Cambrils i la Guerra de Successió: 300 anys de l’esclat del conflicte”.
L’Arxiu t’informa.Butlletí de l’Arxiu
Municipal de Cambrils,
7 (desembre 2005) 2-4.
-1-
Tarter, Ramon.
“Rafael Casanova, heroi i mite”.
Papers del Museu d’Història de
Catalunya,
16 (maig de 2006) 11-15 [L’Avenç,
313 (maig de 2006)].
-2-
Tey i Freixa, Roser. Danys humans a la
Guerra de Successió. El testimoni dels expedients matrimonials de Barcelona,
1714-1715. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat, 2005 (Quaderns del
Seminari d’Història de Barcelona, 17), 79 p.
Tey i Freixa, Roser.
Danys humans a la Guerra de Successió.
El testimoni dels expedients matrimonials de Barcelona. 1714-1715.
Barcelona: Institut de Cultura, Arxiu Històric de la Ciutat, 2005 (Quaderns del
Seminari d’Història de Barcelona, 17), 77 p.
-2-
Torras i Ribé, Josep M. “1706: la primera
ofensiva borbónica contra Catalunya”. en: Fontana, Josep. Historia i projecte
social. Barcelona: Crítica, 2004, 502-515.
Torras i Ribé, Josep M. “Cataluña, 1713.
Asediados por Felipe V, abanderados por el Archiduque”, en: Felipe V y su
tiempo. Congreso Internacional. Zaragoza: Institución “Fernando el
Católico”, CSIC, 2004, 211-233.
Torres i Ribé, Josep M. Felip V contra
Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica, 1713-1715. Barcelona:
Rafael Dalmau, 2005 (Bofarull, 8), 406 p. -2-
Uceda, Òscar.
Lleida 1707. La ciutat massacrada.
Lleida : Edicions de la Clamor (Institut d’Estudis Ilerdencs / Diari Segre
S.L.), 2007, 115 p.
-7-
Vila, Enric. “Manuel Desvalls, l’últim cap resistent del 1714, va arribar als cent anys”. Sapiens, 54 (abril 07) 13. -6-
Alfaro Gil, Juan Manuel; Pablo de la
Fuente. La Reial plaça de guerra de Sant Ferran de Figueres. Trad. del
castellà de Ferran Campistol. [Figueres]: Les Fortaleses Catalanes, 2004, 135 p.
Coll, Ana Maria.
“El Tresorer de l’Exèrcit i Regne de Mallorca, D. Antoni Escofet Aloy: de
Figueres a Mallorca. Extensió familiar i de poder en el segle XVIII”.
Pedralbes,
23-I (2003 =
5è. Congrés d’Història Moderna de
Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes,
Representacions. Actes)
591-604.
-2-
Hurtado, Andrés.
“Menorca. Una isla muy británica”.
Clío,
72 (octubre 2007) 66-73.
-6-
Martínez
Hoyos, Francisco. “Trece colonias. La independencia de Norteamérica”.
Historia y Vida, 470 (maig 2007) 68-77.
Masanés, Cristina.
“El diari inèdit de la batalla d’Alger. La contracrònica del desastre naval de
l’Espanya Borbònica”.
Sapiens,
55 (maig 97) 46-49.
-6-
Roura i Aulinas, Lluís.
Subjecció i revolta en el segle de la
Nova Planta.
Vic: Eumo Editorial, 2006, 291 p.
-4-
Rovira i Gómez, Salvador-J.
Els nobles del Baix Camp (segle XVIII).
Reus: Associació d’Estudis Reusencs, 2006, 203 p.
-INE-
Schama, Simon. Auge y caída del
Imperio Británico (1776-2000). Barcelona: Crítica, 2004, 550 p.
Guerra Gran
Fàbregas Roig, Josep.
“En el context de la Guerra Gran”. en:
Valls i la seva història.
IV.
Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i
desenvolupament.
Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 347-361.
-2-
Jiménez
Sureda, Montserrat. Girona, 1793-1795. Guerra Gran i organització
política a la monarquia dels Borbons. Girona: Ajuntament, 2006, 638 p.
-6-
Puig Tàrrech, Roser.
“Antroponímia del Milà segons la lleva
dels Miquelets (1795)”.
Butlletí. Centre d’Estudis Alcoverencs,
106 (abril-juny 2004 [novembre 2006]) 4-6.
-3-
Puig Tàrrech, Roser.
“Vilafortuny en la lleva militar dels miquelets (1795)”.
Anjub,
Cambrils, 7 (2006) 18.
-2-
Vázquez Hernández, Vicente. “Refugiados franceses en Sax. La Guerra de Convención Franco-española (1793-1795)”. Historia 16, 377 (Setembre 2007) 50-71.
AA.DD. Poder terrestre y poder naval
en la época de la batalla de Trafalgar (Actas del XXXI Congreso Internacional de
Historia Militar). Madrid: Ministerio de defensa, 2006, 703 p.
AA.DD.
La Guerra de la Independencia (1808-1814). Madrid: Ministerio de Defensa,
2008, 466 p.
Alavedra Bosch, Josep.
“La Catalunya napoleònica (1808-1814)”.
Papers del Museu d’Història de
Catalunya,
14 (setembre 2005) [l’Avenç,
305], 13-17.
-1-
Alcaide Yebra, José Antonio. Bailén.
La batalla que cambió el rumbo a Napoleón. Leganés: La Espada y la Pluma,
[2005], 63 p.
Alpert, Michael. “Las invasiones inglesas
de Buenos Aires, 1806 y 1807”. Historia 16, 363 (juliol 2006) 44-53.
Artola,
Miguel. La Guerra de la Independencia. Madrid: Espasa-Calpe, 2007, 246 p.
Atienza Peñarrocha, Antonio. “1806,
ingleses en Buenos Aires. Derrotados”. La Aventura de la Historia, 92 (juny
2006) 44-50.
A.Atienza.
“Los franceses se rinden”. La Aventura de la Historia, núm. 116 (juny
2008) 82-87.
X.R.Barreiro.
“La Guerra de la Independencia en Galicia”. Revista de Historia Militar,
número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”)
115-140.
C.Blanco.
“Dos de Mayo. Madrid contra Napoleón”, Historia. National Geographic, 50
(febrer 2008) 88-103.
Branda, Pierre. Le prix de la gloire.
Napoleón et l’argent. Paris: Fayard, 2007, 634 p.
J.Canal.
“El Dos de Mayo en primera persona”. La Aventura de la Historia, núm. 115
(maig 2008) 26-35.
Canales Torres, Carlos. Breve historia
de la Guerra de la Independencia. Madrid: Nowtilus, 2006, 303 p.
Cannadine, David (ed.). Admiral Lord
Nelson. His Context and Legacy. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 216 p.
A.Cassinello.
“Los ingleses en nuestra Guerra de Independencia”. Revista de Historia
Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de
Independencia”) 257-287.
G.Cayuela.
“Leones heridos. Los soldados en el conflicto”. La Aventura de la Historia,
núm. 112 (febrer 2008) 62-69.
Chandler, David G. Las campañas de
Napoleón. Un emperador en el campo de batalla. De Tolón a Waterloo (1796-1815).
tr. de Carlos Fernández-Vitorio i Francisco Fernández-Vitorio. Madrid: La Esfera
de los Libros, 2005, 1.246 p.
Chust, Manuel. “Alianza envenenada. 1807,
tratado de Fontainebleau”. La Aventura de la Historia, 108 (octubre 2007)
43-47.
Colson, Bruno; Coutau-Bégarie, Hervé (a
c.d.). Armeés et marines au temps d’Austerlitz et de Trafalgar. La
Roche-Sur-Yon : ICES. Paris : Institut de stratégie comparée, 2007 (Hautes
études Militaires, 31), 269 p.
Cuenca Toribio, José Manuel. La Guerra
de la Independencia. Un conflicto decisivo (1808-1814). Madrid: Encuentro,
2008, 416 p.
Diego, Emilio de. España. El infierno
de Napoleón. 1808-1814. Una historia de la Guerra de la Independencia.
Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 591 p.
E.Diego.
“Panorámica general”. Revista de Historia Militar, número extraordinari
(2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 15-25.
Dios Hernández, Juan Francisco de.
“Cantos de Independencia”. Historia 16, 373 (maig 2007) 110-117.
Dufour, Gérard. “Mamelucos. Los sicarios
de Napoleón”, La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 36-40.
G.Dufour.
“La visión de España en Francia”. Revista de Historia Militar, número
extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”)
239-255.
Esdaile, Charles J. Fighting Napoleón:
Guerrillas, bandits and adventurers in Spain, 1808-1814. New Haven: Yale
University Press, 2004.
Esdaile, Charles J. España contra
Napoleón. Guerrillas, bandoleros y el mito del pueblo en armas (1808-1814).
Madrid: Edhasa, 2006, 448 p.
España,
1808-1814. La nación en armas. Madrid: Sociedad Estatal de Conmemoración
Cultural, 2008, 452 p. [Catàleg exposició].
Fée, Antoine Laurent Apollinaire.
Recuerdos de la Guerra de españa, llamada de la Independencia. 1809-1813.
Tr. Jesús Navarro Villalba. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 278 p.
Finestres, Jordi.
“Timbals de guerra al Bruc”,
Sapiens,
68 (Juny 08) 32-39.
-9-
J.Finestres.
“Timbals de guerra al Bruc”. Sapiens, núm. 68 (juny 08) 32-39.
Fletcher, Ian. En el infierno antes
del amanecer. Asedio y asalto a la fortaleza de Badajoz, 16 de marzo a 6 de
abril de 1812. tr. Carlos Sán-chez Rubio. Badajoz: 4 Gatos Badajoz, SL,
2007, 138 p.
Florentin, Manuel. “Napoleón en Egipto.
La campaña que le catapultó al poder”. Historia y Vida, 456 [març 2006]
76-85.
Florentín, Manuel. “Alejandro I. El zar
que derro-tó a Napoleón”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 78-85.
Font, Marga.
“Cabrera, la presó dels francesos. L’infern dels soldats de Napoleó”.
Sapiens,
61 (Nov. 07) 46-49.
-IINE-
Fraser, Ronald. “La maldita guerra de la
Independencia”. Clío, 64 (febrero 2007) 12-13.
Fremont-Barnes, Gregory. Trafalgar, 1805. Nelson crowning victory. Oxford:
Ospray Publishing, 2005 (Campaign, 157), 96 p.
García Cárcel, Ricardo. El sueño de la
nación indomable. Los mitos de la guerra de la Independencia. Madrid: Temas
de Hoy, 2007, 415 p.
García Fuentes, Arsenio. Dos de mayo
de 1808. El grito de una nación. Barcelona: Inédita Ediciones, 2007,695 p.
Giménez Chueca, Juan. “Wellington. El
general que venció a Napoleón”, Clío, 56 (juny 06) 70-75.
Gómez de Arteche y Mo-ro, José. Guerra
de la Independencia. Historia militar de España de 1808 a 1814. I. València:
José Luís Arcón Domínguez, 2006, 450 p.
J.Guadalajara.
“El Anticristo. Imagen de Napoleón entre los españoles”. La Aventura de la
Historia, núm. 113 (març 2008) 84-91.
Guillón, Édouard. Les Guerres
d’Espagne sous Napoleon Ier. II. Pau: Ed. PyreMonde, 2005, 300 p.
Hantraye, Jacques. Les cosaques aux
Champs Elysées. L’occupation de la France aprés de la chute de Napoleón.
París: Berlín, 2005 (Histoire et société), 304 p.
Herrero Pérez, José Vicente.
“La guerra de fortalezas en el periodo napoleónico (1796-1815)”.
Revista de Historia Militar,
91 (2004). [www.ejercito.mde.es/ihycm/revista]
-0-
Hoffmann, Gerhard. “Napoleón en Madrid,
Napoleón en Viena”. Historia 16, 374 (juny 2007) 26-37.
Holmes, Richard. El Duque de Hierro. Barcelona:
Edhasa, 2006, 280 p.
Kuethe, Allan J.; José Manuel
Serrano. “El astillero de la
Habana y Trafalgar”.
Revista de Indias, CSIC,
241 (2007) 763-776.
H.Lafoz.
“La Junta Superior de Aragón y parte de Castilla y los asuntos militares
(1809-1812)”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 =
“La complejidad de la guerra de Independencia”) 141-183.
Lorblanchés, Jean-Claude. Les soldats
de Napoleon en Espagne et au Portugal. 1807-1814. Paris : L’Harmatton, 2007,
534 p.
Losada, Juan Carlos.
“Waterloo. El final de un sueño”.
Historia y Vida,
474 (Setembre 2007 = Dossier: “Waterloo. Del destierro de Elba al exilio
definitivo”) 48-55.
Martín Mas, M.A. La Grande Armée.
Introducción al ejército de Napoleón. Alpedrete (Madrid): Andrea Press,
[2005], 123 p.
Martín Mas, Miguel Ángel. Cazadores a
caballo de la guardia de Napoleón. Alpedrete: Andrea Press, 2007, 72 p.
Martín,
Miguel Ángel. La Grande Armée. Madrid: Andrea Press, 2007, 128 p.
Martínez
Laínez, Fernando. Como lobos hambrientos. Los guerrilleros en la Guerra de la
Independencia (1808-1814). Madrid: Algaba Ediciones, 2007, 590 p.
Martínez
Ruíz, Enrique. La Guerra de la Independencia (1808-1814). Claves
españolas en una crisis europea. Madrid: Sílex Ediciones, 2007, 293 p.
E.Martínez
Ruíz. “La España interior”. Revista de Historia Militar, número
extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”)
185-208.
F.Martínez.
“Los guerrilleros. Un puñal en la espalda de Napoleón”. La Aventura de la
Historia, núm. 114 (abril 2008) 84-93.
Michonneau, Stéphane. “Gerona, baluarte de España. La conmemoración de los
sitios de Gerona en los siglos XIX y XX”.
Historia y Política. Ideas, procesos y
movimientos sociales, 14 (2005/2 =
El Nacionalismo catalán: mitos y
lugares de memoria) 191-218.
-3-
F.Miranda.
“Cornisa Cantábrica y Navarra durante la Guerra de la Independencia”. Revista
de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la
guerra de Independencia”) 208-238.
Moliner Prada, Antonio.
“Popular resistence in Catalonia. Sometenes y migueletes in the french war”.
Revista d’Història Moderna i
Contemporània,
UAB [En línia], 2003, p. 35-55 [Consulta agost 2006]. Disponible a:
seneca.uab.es/hmic/2003/...
-2-
Moliner Prada, Antonio.
“La imagen de los soldados italianos en Cataluña en la guerra del francés”.
Revista d’Història Moderna i
Contemporània,
UAB [En línia], 2005, p. 225-248 [Consulta agost 2006]. Disponible a:
seneca.uab.es/hmic/2005/...
-2-
Moliner
Prada, Antonio. Catalunya contra
Napoleó. La Guerra del Francès. 1808-1814.
2ª. ed. Lleida: Pagès editors, 2008 (2007), 248 p.
[/8/180
+]
-9-
Moliner Prada, Antonio (ed.). La guerra de
la Independencia en España (1808-1814). Alella (Barcelona): Nabla, 2007, 639
p. [590/2/325
+++]
-9-
A.Moliner.
“La España Josefina: los afrancesados”. Revista de Historia Militar,
número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”)
27-64.
Morales, Francesc Xavier.
«Boquica,
un bandoler al servei de França».
Revista de Girona,
248 (Maig-juny 2008) 30-33.
[15/2/8
++].
-9-
M.Moreno.
“Andalucía en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar,
número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”)
91-113.
Priego
López, Juan. Cómo fue la Guerra de la Independencia. 1808-1814. Madrid:
Editorial San Martín, 2008, 207 p.
Puig i Oliver, Lluís M. de.
Girona, guerra i absolutisme:
Resistència al francès i defensa de l’antic règim (1793-1833).
Girona: Diputació / Ajuntament, 2007 (Quaderns d’Història de Girona), 104 p.
-7-
F.Quesada.
“La lanza napoleónica”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008)
100-103.
Ramisa Verdaguer, Maties.
«Erasme de Gonima i la Guerra del Francès”.
L’Avenç,
319 (desembre 2006) 28-32.
-4-
Ramisa Verdaguer, Matias.
“Cataluña en la Guerra de la Independencia”.
Revista de Historia Militar,
núm. extraordinario (2008) 65-89.
[10/3/9
++]
-9-
M.Ramisa.
“Cataluña en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar,
número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”)
65-89.
Reyes, Luis.
“Engañados por Napoleón. 1807: soldados españoles en el Báltico. La expedición
del marqués de la Romana”.
La Aventura de la Historia,
106 (agost 2007) 58-68.
-6-
Roberts,
Andrew. Napoleón y Wellington. Tr. de Fernando Miranda. Granada: Almed,
2008, 420 p.
Santacana, Carlos. (ed.). La guerra de
Independencia vista por los británicos. 1808-1814. Madrid: Antonio Machado
Libros, 2005, 820 p.
Sigisberto Hugo, Joseph Leopold.
Memorias del general Hugo. Sevilla: Editorial Renacimiento S.A., 2007, 318
p.
Stendhal. Napoleón. Barce-lona:
Belacqva, 2006, 244 p.
Stoker, Donald J. (ed.) Conscription
in napoleonic Europe, 1798-1815. A revolution in military affairs. Londres:
Routledge, 2006.
Summerville,Christopher. La marcha de
la muerte. La retirada a La Corunya de Sir John Moore, 1808-1809. tr. Pedro
Donoso. Barceona: Inédita Editores, 2006, 236 p.
Torres,
Rafael. 1808-1814. España contra España. Claves y horrores de la primera
guerra civil. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 263 p.
Turet Claparols, Josep.
“L’altra cara dels setges: entre l’obcecació i el fanatisme”.
Revista de Girona,
247 (març-abril 2008) 28-30.
[/
+]
-9-
Vidal,
César. España contra el invasor francés. 1808. Barcelona: Península, 2008
(Atalaya), 250 p.
Vilallonga, Borja.
“Carles Rahola i el mite dels setges de Girona”.
L’Avenç,
327 (Setembre 2007) 36-39.
-6-
Zamoyski, Adam. 1812. La trágica
marcha de Napoleón sobre Moscú. Madrid: Debate, 2005, 688 p.
DD.AA. Las guerras civiles en la
España Contemporánea. Madrid: Asociación de Historia Contemporánea / Marcial
Pons, 2005, 297 p.
Bayona, Lluís; Lluís Buscata
i
Gemma Vieyra.
“La Torre de l’Àngel: telegrafia òptica a l’Empordà”.
Revista de Girona,
247 (Març-abril 2008) 46-51.
[7/2/7
+++].
-9-
Bouzas, Pemón. El informe Manila.
Madrid: Martínez Roca, 2005, 332 p.
Brighton, Terry. El valle de la
muerte. Balaclava y la carga de la brigada ligera. Barcelona: Edhasa, 2008,
496 p.
Cardona, Gabriel.
Los Milans del Bosch. Una familia de
armas tomar.
Barcelona: Edhasa, 2005, 437 p.
-1-
Cardona, Gabriel. A golpes de sable.
Los grandes militares que han marcado la historia de España. Barcelona:
Ariel, 2008, 460 p.
Chang, Iris. Le viol de Nankin, 1937:
un des plus grands massacres du XXè siècle. Paris: Payot, 2007, 383 p.
Contijoch i Casanovas, Josep M.
“El sometent de Montblanc a l’inici de la
II República”.
Aplec de Treballs,
Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 24 (2006) 197-207.
-3-
Coria, Javier. “Garibaldi. El héroe de
dos mundos”. Clío, 71 (setembre 2007) 82-89.
Domínguez, M.Ch. Vida de Fray Servando.
Mèxic: Ediciones Era, Conaculta INAM, 2004.
Estivill, Josep.
Els anys de la II República a
Constantí (1931-1936).
Tarragona: Ajuntament de Constantí, 2007.
-4-
García García, Ángel. “La prensa y los
conflictos bélicos: la guerra hispanonorteamericana a través de un diario de
provincias”. Anales de Historia Contemporánea, 21 (2005) 427-444.
Gómez Ruiz, Manuel. El ejército de los
Borbones. T.VII: Gobierno provisional, Amadeo I, Alfonso XII, la
Regencia: 1868-1902. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 642 p.
González Martín, Francisco Javier. “La
Guerra de Crimea y la Paz de París (1852-1856)”. Historia 16, 373 (maig
2007) 78-97.
Halen y
Sartí, Juan van. Memorias. Madrid: Ediciones Polifemo, 2008, 410 p.
Jiménez Guerrero, José. “La emigración
clandestina durante el proceso de reclutamiento militar: el caso de Málaga en el
segundo tercio del siglo XIX”. Anales de Historia Contemporánea, 21
(2005) 359-382.
López Corral, Miguel. La Guardia Civil
en la Restauración (1875-1905). Madrid: Actas, 2004, 646 p.
Losada, Juan Carlos. “Crimea. Un
conflicto antiguo en un mundo moderno”. Historia y Vida, 462 (setembre
2006) 60-69.
Márquez Quevedo, Javier. Canarias y la
crisis finisecular española (1890-1907). Del desastre ultrama-rino a la garantía
de segu-ridad interior. Madrid: Minis-terio de Defensa, 2007, 700 p.
Miñano, Santiago. “Carolinas y Palaos. El
otro caso perejil”. Historia 16, 367 (novembre 2006) 8-16.
Novials, Alex. “La gran victòria de Toro
Assegut. Així va caure el seté de cavalleria davant els guerrers indis”.
Sapiens, 55 (maig 07) 32-39.
J.J.Oña
y F.Jiménez.
“Tensión en capitanía: los sucesos de Valencia de 1929”. Revista de Historia
Militar, núm. 103 (2008) 167-205.
Ortuño, Manuel. «Las aventuras de fray
Servando de Mier. El Insurrecto”. La Aventura de la Historia, 89 (marzo
2006) 60-63.
Quintana, Josep M. Els Nikolaidis.
Madrid: Proa, 2006.
Sánchiz Álvarez de Toledo, Hipólito. “Aproximación
a la historia de las Órdenes Militares españolas durante la edad contemporánea y
su situación en la actualidad”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea,
62 (3/2006) 143-161.
Solar, David. “Israel, Inglaterra y
Francia, a la guerra por el Canal”. La Aventura de la Historia (novembre
2006) 38-46.
Terrón Ponce, José Luis. El cementerio
anglo-americano en el puerto de Mahon. Menorca: Museu Militar, 2007, 112 p.
A.Tortajada.
“Los enemigos de Israel”, Clío, 80 (juny 2008)
40-47.
Vargas González, Alejandro. “La Unión en
la Guerra de Secesión (1861-1865)”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 74-85.
Whyte, George. The Dreyfus Affair. A
Chronological History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 560 p.
Trienni Liberal
Arnabat, Ramon.
Visca el rei i la religió. La primera
guerra civil de la Catalunya contemporània (1820-1823).
Lleida: Pagès editors, 2006, 535 p.
-4-
Blanchon, Jean-Louis.
«El combat del bosc de Palau (14 de juny
de 1823)».
Revista de Girona,
236 (maig-juny 2006) 50-55.
-3-
Casals, Xavier. “Los cien mil hijos de
San Luis. Los franceses invaden de nuevo España”. Clío, 65 (març 2007)
47-53.
La ciutat i les revolucions, 1808-1868.
I, Les lluites del liberalisme. coord. Ramon Grau. Barcelona: Institut de
Cultura, 2004 (Barcelona Quaderns d’Història, 10).
Ortuño
Martínez, Manuel. Vida de Mina. Guerrillero, liberal, insurgente. Madrid:
Trama Editorial, 2008, 436 p.
Sánchez i Carcelén, Antoni. “La Milícia Nacional de Lleida al Trienni Liberal”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB, V (2007) 195-220. -7-
Anguera, Pere.
“Jaume Llort Argilaga, un revolucionari arrauxat”.
en:
Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez
(Ed.).
L’Home i l’historiador. Homenatge a
Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics.
Tarragona: Port, 2007, 293-306.
-7-
Arenal, Concepción. Cuadros de la
guerra carlista [Segòvia]: Editorial Renacimiento, 2005, 157 p.
Beltran Reverter, Joan B.; Meseguer Folch,
Vicent.
L’atac carlista a Alcanar (18
d’octubre de 1835).
Sant Carles de la Ràpita: Associació d’Amics i Amigues de la Lectura, 2005, 181
p.-1-
A.Besga.
“El convenio de Vergara”, Historia 16, 384 (abril 2008) 42-65.
Carlos Clemente, Josep. Diccionario
histórico del Carlismo. Pamplona: Pamiela, 2006, 594 p.
Carranza, Andreu.
L’hivern del Tigre.
Barcelona: Planeta, 2004.
-0-
Cervera Sanfelipe, Fernando.
“Últimas acciones de Cabrera en Cataluña. Batallas de Las Planes y el Pasteral,
1849”.
Historia 16,
364 (agost 2006) 76-83.
-INE-
S.Cubero.
“La defensa militar de Calatayud durante las guerras carlistas”. Revista de
Historia Militar, núm. 103 (2008) 11-40.
Grau Verge, Ferran.
“Alguns aspectes sobre la Tercera Guerra Carlista a Ulldecona i les terres a
banda i banda del riu de la Sènia”.
Raïls. Revista del Centre d’Estudis
Ulldeconencs,
20 (2004) 135-203.
-0-
Grau, Jaume.
Carlinades. El “Far-West” a la
catalana.
Valls: Cossetània, 2007.
-5-
3ª Guerra Carlista. Alpens (1873),
Somorrostro y San Pedro de Abante (1874). Madrid: Almena Ediciones, 2007, 86
p.
Esdaile, Charles J. “The British
Auxiliary Legion in the First Carlist War”. English Historical Review, v.
121, núm. 492 (2006) 951-952.
Mancebo, Sílvia.
“De Llorens Savalls a Francesc Savalls. Una aproximació a l’entorn familiar del
general carlí”.
Els Apunts de l’Arxiu Històric de
Girona,
4 (IX – 2007) 3.
-7-
Montesino-Espartero Julià, Luis.
“Breve reseña sobre la batalla de Berga, último reducto de la primera guerra
carlista y la recuperación de sus defensas”.
Castillos de España,
142-143 (juliol-setembre 2006) 118-119.
-3-
Muñoz Hernández, Pere.
“La premsa i la Tercera Guerra Carlina a la Ribera d’Ebre”.
Miscel·lània del CERE,
Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 243-263.
-1-
Navascués, Enrique.
«El Batallón Gandesa».
Antzina
[en línea], juny de 2006, núm. 1 [Consulta de 14-06-2006]. Disponible a: <www.Antzinako.org/Revista/Antzinako_1.pdf>,21-29.
-INE-
Pardo San Gil, Juan.
“Los ejércitos carlistas en 1872-76”.
Aportes,
58 (2/2005) 50-101.
-2-
Pardo, Juan y Juantxo Egaña. Historia
fotográfica de la última guerra carlista (1872-1876). Andoain: Txertoa,
2007, 162 p.
Pirala y Criado, Antonio. Vindicación
del general Maroto y manifiesto razonado de las causas del Convenio de Vergara.
Ed. de Pedro Rújula. Pamplona: Urgoiti Editores, 2005, 322 p.
Ragoer, Hilari. “Cruzada. El aval a los
sublevados”. La Aventura de la Historia, 98 (desembre, 2006) 62-67.
Rodríguez, Conxa.
“La metamorfosi del Tigre del Maestrat”.
L’Avenç,
319 (desembre 2006) 24-27.
-4-
Rodríguez, Conxa.
“El Tigre. Cabrera, conde de Morella”.
La Aventura de la Historia,
98 (desembre, 2006) 32-37.
-4-
Rújula, Pedro.
“El mito. Violencia, miedo y poder”.
La Aventura de la Historia,
98 (desembre, 2006) 38-43.
-4-
Salvadó Poy, Roc.
“La Tercera Guerra Carlista i la guerra naval a l’Ebre”.
Recerca,
Tortosa, 10 (2006) 237-260.
-5-
Sauch Cruz, Núria. Guerrillers i
bàndols civils entre l’Ebre i el Maestrat. La formació d’un País Carlista
(1808-1844). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004
(Biblioteca Abat Oliba, 260).
Sauch Cruz,
Núria. “La Guerra dels set anys a Ulldecona (1833-1840)”. Raïls,
Ulldecona, 21 (2005) 134-158.
-2-
Sauch Cruz, Núria.
“El control del territori en temps de guerra (1a. Meitat del s. XIX): els
sistemes defensius i les fortificacions al sud de l’Ebre i el Maestrat”.
Recerca,
AHCTE, 11 (2007) 113-136.
[52/7/5+8
+++].
-8-
Simó i Serres, Josep. Crònica de Porrera,
1865. Porrera: Ajuntament i Arxiu Comarcal del Priorat, 2008, 339 p.
[/4/16
++]
-9-
Toledano González, Lluís Ferran.
La Muntanya insurgent. La tercera
guerra carlina a Catalunya, 1872-1875.
Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2004 (Quaderns del Cercle, 20) 545
p.
-0-
Urcelay Alonso, Javier. Cabrera. El
tigre del Maestrazgo. El Carlismo entre el Antiguo Régimen y la Restauración.
Barcelona: Ariel, 2006, 542 p.
Vallverdú i Martí, Robert.
“Fons del Carlisme”.
en:
Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez
(Ed.).
L’Home i l’historiador. Homenatge a
Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics.
Tarragona: Port, 2007, 307-315.
-7-
Vallverdú i Martí, Robert. El Carlisme
català durant la Segona República Espanyola (1931-1936). Anàlisi d’una política
estructural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008 (Abat
Oliba, 280), 367 p.
[483/16/179+36
+++]
-9-
Vinaixa Miró, Joan R.
“La navegació pel riu Ebre a la Primera Guerra Carlista (1833-1840)”.
Recerca,
Tortosa, 10 (2006) 201-236.
-5-
África
Anguera, Pere. “El general Prim. Historia
de un conspirador”.Clío, 52 (Hivern 2006) 84-95.
Carrasco García, Antonio. Imágenes del
desastre. Annual 1921. Madrid: Almena Ediciones SL., 2005.
Dalmases, Pablo de. Los últimos de
África. Crónica de la presencia española en el continente africano. Córdoba:
Almuzara Ediciones, 2007, 172 p.
Jiménez
Domínguez, José Maria. Fuerzas regulares indígenas. De Melilla a Tetuán,
1911-1914. tiempos de ilusión y de gloria. Madrid: Almena Ediciones, SL.,
2006.
Madariaga, Maria Rosa. En el barranco
del Lobo.Las guerras de Marruecos. Madrid: Alianza, 2005.
Redondo
Penas, Alfredo. Guerra d’Àfrica (1859-1860). Els 466 del general Prim.
Valls: Cossetània Edicions, 2008 (El Tinter, 80), 214 p.
-7-
Santolaria, Francesc. El Banquet de la
Victòria i els Fets de “¡Cu-Cut!”. Cent anys de l’esclat catalanista de 1905.
Barcelona: Meteora, 2005 (Cronos, 4), 234 p.
Sequera
Martínez, Luis de. Poto Poto. Las tropas de guarnición en los territorios
españoles de Guinea. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 348 p.
Torrecillas Velasco, Antonio. Dos
civilizaciones en conflicto. España en el África musulmana. Historia de una
guerra de 400 años (1497-1927). Valladolid: Quirón Ediciones, 2006, 732 p.
Cuba i Filipines
Cifuentes Perea, José Luis. “Constantí
1895-1898. Cuatro años de quintas”. Estudis de Constantí, 24 (2008)
21-65. [32/3/7+5
++]
-9-
Escalona Jiménez, Manuel. Cuba, el
gran cuartel: 1810-1840. Madrid: Ministerio de Defensa, 2004, 526 p.
Escobar Golderos, Mario. Conspiración
Maine. Madrid: Nowtilus, 2006, 424 p.
Escobar Golderos, Mario. “La conspiración
del Maine”. Historia 16, 361 (maig 2006) 76-89.
Gregorio Hernández, Carlos. “Las
repercusiones del 98 en Canarias”. Aportes. Revista de Historia
Contemporá-nea, 62 (3/2006) 18-25.
Lawrence
Tone, John.Guerra y genocidio en Cuba (1895-1898). Madrid: Turner, 2008,
424 p.
Martín
Gómez, Antonio L. Filipinas 1847-1851. Las campañas del Caraballo,
Balanguingui y Joló. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
Puell de la Villa, Fernando. El desastre de Cuba, 1898. Las Guásimas. El Caney, las Lomas de San Juan. Madrid: Almena, 2005 (Guerreros y batallas, 18), 85 p.
IGM
Alpert,
Michael. “Bombardeos sobre Inglaterra”. Historia 16, 375 (Juliol 2007)
36-47.
Beaupré, Nicolás. Écrire en guerre,
écrire la guerre. France, Allemagne. 1914-1920. Paris: CNRS Éditions, 2006,
292 p.
Bengoechea, Soledad.
“Organització obrera i patronal a Igualada en la Primera Guerra Mundial”.
Plecs d’Història Local,
115, de l’Avenç,
229 (Febrer 2005) 3-5.
-1-
Broadberry, Stephen et Harrison, Mark
(ed.). The economics of World War I. Cambridge: CUP, 2005, 345 p.
Caranci, Carlo. “La guerra del amo
blanco. Epopeya alemana en Camerún”. La Aventura de la Historia, 99
(gener de 2007) 34-38.
S.Casas.
“El primer genocidi del segle XX. L’extermini del poble armeni durant la primera
guerra mundial”. Sapiens, núm. 66 (abril 08) 18-25.
Castellví, Josep M.; Guarro, Josep. La guerra secreta del Mediterrani.
Submarins alemanys i vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918).
Lleida: Pagès Editor, 2005, 306 p.
-1-
Chavarria, Adrià.
“’Es giebt Krieg!’ Hi ha guerra”.
Serra d’Or,
557 (maig 2006) 29-32.
-3-
Claisse, Stéphane et Lemoine, Thierry (est.) [coord.]. Comment (se) sortir de
la Grande Guerre ? Regards sur quelques pays ‘vainqueurs’ : la Belgique, la
France et la Grande Bretagne. Paris: L’Harmatton, 2005 (Estructures et
Pouvoirs des imaginaires), 159 p.
Dawnbarn de Acosta, Susana Lila. La Primera Guerra Mundial. Madrid:
Dastin, 2006, 174 p.
Díez-Zubieta, José. “1916. Sublevación
irlandesa. Pascua sangrienta”. La Aventura de la Historia, 90 (abril
2006) 20-29.
Finestres, Jordi.
“Catalans a la Gran Guerra”.
Sapiens,
48 (set. 2006) 20-27.
-3-
Florentin, Manuel. «Sarajevo 1914. El magnicidio que precipitó la tragedia”.
Historia y Vida, 460 [2006] 86-93.
Florentín, Manuel. “Batalla de verdún ¡Al
matadero!”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 28-35.
Fusell, Paul. La Gran Guerra y la
memoria moderna. Madrid: Turner, 2006, 482 p.
Gay, J.Víctor.
“Els gironins de la Gran Guerra (1914-1918)”.
Revista de Girona,
222 (Gener-Febrer 2004) 28-35.
-0-
Goebel, Stefan. The Grat War and
medieval memory. War, remembrance and medievalism in Britain and Germany,
1914-1940. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, 357.
Grogelueschen, Mark Ethan. The AEF way
of war. The American army and combat in World War I. Cambridge: Cambridge
University Press, 2007, 387 p.
Gomà, Daniel. “Lucha inútil. Las últimas horas de
la Primera Guerra Mundial”. Historia y Vida, 471 (Juny de 2007) 56-61.
Hoffman, Gerhard. “La tragedia del
Isonzo”. Historia 16, 357 (gener 2006) 58-67.
MacMillan, Margaret. París, 1919. Seis
meses que cambiaron el mundo. Barcelona: Tusquets, 2005, 696 p.
Mirás, J.A. “El impacto de la Primera Guerra
Mundial en la industria de A Coruña”. Revista de Historia Industrial, 29
(2005) 143-161.
Mitchinson, K.W. Defending Albion.
Britain’s Home Army 1908-1919. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 296 p.
Neiberg, Michael, S. La Gran Guerra.
Una historia global (1914-1918). Barcelona: Paidós, 2006, 368 p.
Padró, Carlos. “La batalla de Verdún.
Atrincherados en el infierno”. Historia y Vida, 465 (desembre 2006)
90-98.
Padró,
Carles. “El Barón Rojo. El cazador alado”. Historia y Vida, 468 (març
2007) 66-73.
Prost, Antonie. La Grande Guerre
expliquée à mon petit-fils. París: Editions Sevil, 2005, 90 p.
F.Quesada.
“El Barón Rojo”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008)
100-103.
Suttie, Andrew. Rewriting the First
World War. Lloyd George, Politics and Strategy 1914-1918. Hampshire:
Palgrave Macmillan, 2005, 296 p.
Torroella Prats, Josep. “Escritores en la
Gran Guerra”. His-toria 16, 363 [juliol 2006] 54-63.
Vianello, Mario; Giovanni Cenacchi.
Teatri de guerra sulla Dolomiti. 1915-1917. Guide ai campi di battaglia.
Milà: Óscar Mondadori, 2006 (Óscar Storia, 416), 262 p.
Wheeler-Bennet, Sir John. The Nemesis of Power. The German Army in Politics 1918-1945. 2a. ed. Hampshire: Pal-grave Macmillan, 2005, 912 p.
AA.DD. La Guerra Civil a Catalunya.
IV. Barcelona: Edicions 62, 2005.
AA.DD. Guerra Civil. Mito y memoria.
Madrid: Marcial Pons, 2006, 406 p.
AA.DD. “El impacto de la Guerra Civil en
Portugal. El conflicto español en las letras y el arte portugueses” . [Dossier]
Historia 16, 370 (febrer 2007) 50-61.
AA.DD. La Guerra Civil en Castilla-La
Mancha 70 años después. Conca: Universitat de Cas-tella-La Manxa, 2008,
1.760 p.
Aixalà i Mateu, Emma. La Quinta del
biberó: els anys perduts. Barcelona: Proa, 2004, 170 p.
Albertí, Jordi. El silenci de les
campanes. De l’anticlericalisme del segle XIX a la persecució religiosa durant
la guerra civil a Catalunya. Barcelona: Proa, 2007, 423 p.
Alcaraz Cánovas, Ignacio. Marruecos en
la guerra civil española. Los siete primeros dias de la sublevación y sus
consecuencias. Madrid: Catriel, 2006, 316 p.
Alcoverro i Pedrola, Adrià. “La Guerra
Civil en una família de Gandesa (Terra Alta)”, en: Escola catalana,
publicació de la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural, núm. 413
(octubre 2004) 45-48.
Alemany, Sílvia – Jiménez, Àngel. “Taller
d’història: Memòria de la postguerra (1940-1960)”. L’Arjau, Sant
Feliu de Guíxols, 52 (novembre 2005) 18-23.
Alonso Císter, David. Verano del 36.
La fosa común de la Guerra Civil de los Llanos de Caudé (Teruel). Saragossa:
Mira Editores, 2008, 158 p.
Alpert, Michael. A New International
History of the Spanish Civil War. 2ª. ed. Hampshire: Palgrave Macmillan,
2004, 256 p.
Alpert, Michael. El ejército popular
de la República. 1936-1939. Madrid: Alianza, 2007.
-5-
Álvaro, Francesc-Marc.
“la Guerra Civil i els ministeris de la memòria”.
Serra d’Or,
559-560 (juliol-agost 2006) 61-63.
-3-
Amorós, Xavier.
“Ningú no va anar amb entusiasme a la guerra”.
El Punt,
de 16/12/2005.
-1-
Andrés Rojo, José. «Los otros militares
de julio de 1936». Cuadernos Republicanos, 62 (2006) 197-202.
Angoso, Ricardo.
“Los paisajes del horror. Ciudades después de la guerra”,
Historia 16,
364 (agost 2006) 66-75.
-3-
Angosto Vélez, Pedro L. Alfonso XIII:
un enemigo del pueblo. Raíces de la guerra civil (una mirada a través de El
Socialista, 1917-1923). Valencia de la Concepción (Sevilla):
Renacimiento, 2005, 272 p.
Arasa, Daniel. Entre la cruz y la
República. Vida y muerte del general Escobar. Barcelona: Styria de Ediciones
y Publicaciones, 2008, 527 p.
Balent, Andreu.
“Del Ripollès a la Cerdanya, guerres i revolució: Josep Mas i Tió (1897-1946),
militant i guerriller”.
Annals 2003-2004,
Centre d’Estudis del Ripollès, 2005, 81-98.
-0-
Ballester, Oriol (text);
Llabrés, Roger (fotografies).
“Guerra i pau a la Terra Alta”.
Sortim
(setmanari de l’Avui), 69 (19-25 de gener 2007) 6-9.
-4-
Ballester Salas, Bartomeu. “La Guerra
Civil als pobles de Mallorca”. Plecs d’Història Local, 125, l’Avenç,
323 (Abril de 2007) 5-7.
Barbería Ochoa, Jesus. Anecdotario de
la Guerra Civil española. Miscelánea de la Guerra Civil española revelada por el
marista Jesus Barbería Ochoa, testigo presencial de la misma. Lleida:
AMPA-Maristas Montserrat, 2005, 115 p.
Barruso Barés, Pedro. “Los procesos
represivos del primer franquismo en una sociedad conservadora. El caso de
Guipúzcoa (1936-1945)”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006)
93-119.
Beiso, Denis D. “El impacto de la guerra
civil española en Gibraltar”. Cuadernos Republicanos, 62 (2006) 99-162.
Belaústegui Fernández, Alejandro. José
Salvany y otros médicos militares ejemplares. Inicio de una lucha contra el
olvido. Madrid: Minis-terio de Defensa, 2006, 151 p.
Benet, Josep Maria. El president
Companys, afusellat. Barcelona: Edicions 62, 2005, 512 p.
Bennassar, Bartolomé. El infierno
fuímos nosotros. La Guerra Civil Española (1936-1942...). Madrid: Taurus,
2005, 538 p.
Berlín, Fernando. Héroes de los dos
bandos. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 260 p.
Bertomeu
i Camós, Lluís. El Perelló – l’Ampolla –1930 – 1940-. [Tortosa]: Consell
Comarcal del Baix Ebre, [2006], 110 p.
-INE-
Les Biblioteques populars. En la pau i
en la guerra. Guió i documentació, Jordi Cànovas; comissària i documentació,
Núria Ventura; documentació, Beatriu Morell. [Barcelona: Diputació. Àrea de
Cultura. Servei de Biblioteques], 2004, 15 p. [Catàleg d’exposició]
Blázquez Miguel, Juan. Historia
militar de la Guerra Civil española. III. Madrid, 2005, 394 p.
Bové Montcusí, Montserrat.
“La Segona república: El Pla de Santa Maria entre 1931 i 1936 (Aproximació per a
un estudi)”.
Quaderns de Vilaniu,
Valls, 52 (novembre 2007) 27-62.
[116/3/19+13
++]
-IINE-
Brisset, Demetrio E.
«La muerte del miliciano. La fotografía más famosa de la Guerra Civil”.
La Aventura de la Historia,
95 (setembre 2006) 31-33.
-3-
Cabra Loredo, Dolores.
“Projecte, Archivo Guerra y Exilio (AGE): La recuperació dels documents
personals de la Guerra Civil i de l’Exili”.
ANC. Butlletí de l’arxiu Nacional de
Catalunya,
18 (Novembre 2007) 14-18.
-IINE-
Calle, Redero de la. Guerra Civil.
Documentos y memoria. Salamanca: Universidad, 2007, 239 p.
Calonge, Noemí.
«La delicada situació del patrimoni artístic i museístic a Barcelona de 1936 a
1940”.
Serra d’Or,
570 (Juny 2007) 39-42.
-6-
Campo, Ramon J. La estación espía.
Barcelona: Ediciones Península S.A., 2006, 176 p.
Campsolinas, Cosme. Un hombre por un
costal de trigo. Memorias de un soldado republicano. Barcelona: El Viejo
Topo, 2007, 237 p.
Camps, Judit i Olcina,
Emili. Les milícies catalanes al front d’Aragó (1936-1937). Barcelona:
Laertes, 2006, 440 p.
-INE-
Cancio Fernández, Raul C. Guerra Civil
y tribunales. De los jurados populares a la justicia franquista (1936-1939).
Cáceres: Universidad de Extremadura, 2007, 275 p.
Cándano, Xuan. El Pacto de Santoña
(1937). Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 340 p.
Cardona, Gabriel. “Militares, entre dos
banderas”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 49-51.
Cardona, Joan. Un fusell i un biberó.
A la guerra amb 17 anys. Valls: Cossetània, 2004, 141 p.
Cardona, Gabriel. Crònica
dels militars catalans. Barcelona: La Esfera de los Libros, S.L., 2006, 304
p.
-3-
Cardona,
Gabriel.
Historia militar de una guerra civil. Estrategias y
tácticas de la guerra de España.
Barcelona: Flor del Viento, 2006, 362 p.
-3-
G.Cardona.
“La República partida en dos”. La Aventura de la Historia, núm. 114
(abril 2008) 36-42.
Carroll, Peter N. La odisea de la
Brigada Abraham Lincoln. Sevilla: Ediciones Espuela de Plata, 2006, 570 p.
Cartells de la col·lecció Fornàs.
Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil. Barcelona:
Parlament de Catalunya, Departament d’Edi-cions / Lunwerg DL, 2006, 303 p.
Casals, Xavier. “La otra historia de los
moros de la Guerra Civil”. Clío, 66 (abril 2007) 42-49.
Catalunya en guerra i en postguerra.
Fotografies de Josep Maria Pérez Molinos, textos de Josep Maria Huertas
Claveria, selecció fotogràfica a cura d’Ignasi R. Renom. Barcelona: Viena, 2005,
165 p.
Celada, Antonio R. Las Brigadas
internacionales. 70 años de memoria histórica. Salamanca: Amaru ediciones,
2007, 513 p.
Centre d’Estudis Rodencs.
«Les veus del silenci: II República, Guerra Civil, Revolució i Postguerra a Roda
de Berà”.
Boi,
Roda de Barà, 12 (primavers 2004) 7-16.
-0-
Cervelló Salvadó, Àlex.
“El cost humà de la Guerra Civil (1936-1939) a Constantí”.
Estudis de Constantí,
22 (2006) 93-112.
-6-
Civit Esmatges, Joan.
«Linyola. Episodis de la Guerra Civil espanyola (1936-39). Vivència i testimonis
personals”.
Urtx. Revista Cultural de l’Urgell,
19 (2006) 319-341.
-4-
Clara, Josep.
Esclaus i peons de la Nueva España.
Els batallons de treballadors a Catalunya (1939-1942).
Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2007 (Històries del Cercle, 23),
203 p.
-IINE-
Clúa Méndez, José Manuel. Cuando Franco
fortificó los Pirineos. La línea P en Aragón: Ribagorza y Sobrarbe.
Saragossa: Editorial Katca, 2007, 184 p.
Colomer, Margarida.
La guerra civil a Mataró. 1936-1939.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Biblioteca Abat Oliba),
360 p.
-3-
“Les
conseqüències de la Guerra Civil a Breda”. La Veu de Breda, 5 (maig 2005)
12-13.
Corral, Pedro. “Desalmado. Siqueiros en
la Guerra Civil española”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006)
22-27.
Corral, Pedro. Desertores. La Guerra
Civil que nadie quiere contar. Madrid: Debate, 2006, 624 p.
Corral, Pedro.
Desertores.
Barcelona: Debate, 2006, 624 p.
-3-
Crosas Casadesús, Jaume.
Guerra i repressió al Collsacabra,
Osona: 1936-1939. Pruit, Rupit, Tavertet.
Santa Coloma de Gramanet: Grup d’Història José Berruezo, 2004, 256 p.
-0-
Crusells, Magí. Cine y Guerra civil
española. Imágenes para la memoria. Madrid: Ediciones JC Clementine, 2006,
334 p.
Cruz, Rafael. En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936. Madrid: Siglo XXI, 2006, 416 p.
Díaz Viana, Luis. Cancionero popular
de la guerra civil española. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 302 p.
Díez,
Julián (comp.). Franco, una historia alternativa. Barcelona:
Minotauro, 2006, 358 p.
Díez, Luis. Bayo. El general que adiestró a
la guerrilla de Castro y el Che. Barcelona: Debate, 2007, 288 p.
-IINE-
Domingo, Carmen.
Nosotras también hicimos la guerra.
Defensoras y sublevadas.
Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2006, 269 p.
-4-
Á.Duarte.
“El vendaval del siglo XX. Guerra civil y diáspora”. La Aventura de la
Historia, núm. 116 (juny 2008) 76-80.
Espinosa, Francisco. Contra el
olvido.Historia y memoria de la Guerra Civil. Barcelona: Crítica, 2006, 350
p.
Fàbrega Enfedaque, Albert. Mort a les
cunetes, 1939. Barcelona : Angle, 2005 (El Fil d’Ariadna, 14), 173 p.
Fem memòria per al futur. La indústria
de guerra i les col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939). II Jornades
Memorial Democràtic de la UPC, 23 de febrer de 2005. [Barcelona: Universitat
Politècnica de Catalunya, 2005], 23 p.
Fernández José, Xavier; Virgili i Pons,
Isidre.
Paraules de guerra. Tarragona als
Papers de Salamanca.
Tarragona: Arola Editors, 2006, 182 p.
-INE-
Figueras, Josep M. Entrevista a la guerra. 100 converses. De Lluís Companys a
Pau Casals (1936-1939). Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 2007, 360 p.
-6-
Foguet i Boreu, Francesc.
Teatre, guerra i revolució. Barcelona,
1936-1939.
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005 Textos i Estudis de
Cultura Catalana, 103).
-INE-
Fontanals Torroja, Marta / Vergès Bosch, Josep M. “Serralencs a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)”. 3r. Recull de Treballs El Baluard, Sarral, octubre 2004, 53-91. -0-
Fraser, Ronald. La maldita guerra de
España. Barcelona: Editorial Crítica, 2006, 932 p.
Galitó, Pol - Gimeno, Manuel
– Pita, Rodrigo – Tarragona, Josep. Les batalles del Segre i la Noguera
Pallaresa. L’atac final contra Catalunya (abril-desembre del 1938). Lleida:
Pagès Editors, S.L., 2006, 308 p.
-3-
Galofré, Jordi.
“1936-1939: fer la guerra mal vestit i mal calçat”.
Revista de Girona,
237 (juliol-agost 2006) 24-27.
-4-
Gárate Córdoba, José María. Mil dias
de fuego. Memorias documentadas de la Guerra del 36. Valladolid: La Unión
Libros, 2007, 486 p.
García Candau, Julián. El deporte en la Guerra
Civil. Madrid: Espasa Calpe, 2007, 500 p.
García Ramírez, José M. La batalla del
Jarama. Madrid: Almena, 2008, 329 p.
Garriga, Ramon i Daban, Joaquim. “Lluís
Capallera Doltra, de la lleva del biberó de Vidreres”. El Rec Clar, 28
(gener 2005) 8-11.
Gavaldà,
Antoni. Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressió franquista a Valls.
Tarragona: El Mèdol, 2005, 173 p.
-INE-
Gay, J. Víctor.
“Els gironins del terç de Requetés de Montserrat ».
Revista de Girona,
240 (gener-febrer 2007) 34-41.
-6-
Gay, J. Víctor.
“La Guerra Civil a Girona vista des de la Catalunya Nord”.
Revista de Girona,
246 (gener-febrer 2008) 40-45.
[11/1/7+1 +]
-IINE-
Gil Andrés, Carlos. Lejos del frente.
La guerra civil en la Rioja Alta. Barcelona: Crítica, 2006, 560 p.
Godicheau, François. La guerra
d’Espagne: République et révolution en Catalogne, 1936-1939. París : Odile
Jacob, 2004, 459 p.
González de Miguel, Jesus. “Los
brigadistas de la batalla del Jarama”. Historia 16, 358 (febrer 2006)
72-81.
González de Miguel, Jesus. “La colina del
suicidio”. Historia 16, 372 (abril 2007 = Dossier: “Memoria del 37”)
61-79.
Graham, Helen. Breve historia de la
Guerra Civil. tr. Carmen Martínez Gimeno. Madrid: Espasa Calpe, 2006, 204 p.
Graham, Helen. La República española
en guerra (1936-1939). Barcelona: Debate, 2006, 614 p.
La Guerra civil a Catalunya
(1936-1939). Director científic, Josep Maria Solé i Sabaté; adjunt, Joan
Villarroya; director de l’obra, Eduard Voltas. IV vols. Barcelona: Edicions 62,
2004-2005.
Guillamet i Jou, Martí. Els Soldats
besaluencs de la guerra civil. Assaig-aproximació a la història de la guerra
civil espanyola tal com la varen viure els nostres pares i avis. Girona:
Papers en Demand, 2004, 144 p.
Helberg, Morten i Mogens Pelt. Los
negocios de la guerra. Armas nazis para la República española. tr. David
León Gómez. Barcelona: Crítica, 2005, 258 p.
Hervás i Puyal, Carles. Sanitat a
Catalunya durant la República i la Guerra Civil. Política i organització
sanitària; l’impacte del conflicte bèl·lic. Tesi doctoral dirigida per Josep
Termes i Ardèvol. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari
d’Història Jaume Vicens Vives, 2004.
Hoffmann, Gerhard. “Las cuentas de Berlín
y Roma con Franco. El precio de la guerra española”. Historia 16, 371
(març 2007) 84-91.
Horta, Joaquím.
“Entre el record i la memòria [i II]”,
l’Avenç,
321 (febrer 2007) 14-19.
-5-
Jackson, Ángela. Més enllà del camp de
batalla; testimoni, memòria i record d’una cova hospital en la Guerra Civil
Espanyola. Valls: Cossetània, 2004 (El Tinter, 56), 95 p.
Lefebvre, Michael. Kessel-Moral. Dos
reporteros en la Guerra Civil española. Madrid: Inédita, 2007, 191 p.
Madariaga Fernández, Francisco Javier de.
Las industrias de guerra de Cataluña durante la Guerra Civil. Tesi
doctoral dirigida per Josep Sánchez Cervelló. Tarragona, Universitat Rovira i
Virgili, 2005 [En línea:
www.tdx.cesca.es/TDX-0622105-131906]
Madariaga, Javier de. Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña
(1936-1939). Pròleg de Josep Sánchez Cervelló. Lleida: Milenio, 2008, 185 p.
[45/2/83+1
+++]
-8-
Madurell i Muntané, Pere. Una visió de
la guerra civil des de Molins de rei (1936-1939). s.l.: l’autor, 2005, 113
p.
Magriñà, Ester. Supervivència de postguerra. El cas de Tarragona. Tarragona: Arola Editors, 2004 (Els llibres del Consell), 413 p. -0-
Maldonado Moya, José María. El frente de
Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936-1939). Zaragoza: Mira Editores,
2007, 538 p.
Manent,
Albert. La Guerra civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de
Tarragona. Valls: Cossetània, 2006, 255 p.
-2-
Marco, Ventura. Lleida, abans i
després de 1936. Lleida: Pagès Editors, 2006, 161 p.
Marimon, Sílvia.
“Els espíes catalans de Franco”.
Sapiens,
61 (Nov. 07) 20-29, i II part, 62 (Des. 07) 28-31.
-8-
Martín Aceña, Pablo / Elena Martínez Ruíz
(eds.). La economía de la guerra civil. Madrid: Marcial Pons, 2006, 519
p.
Martínez de Baños Carrillo, Fernando.
El maquis. Una cultura del exilio español. Saragossa: Delson Libros, 2007,
407 p.
Martínez Reverte, Jorge. La caída de
Cataluña. Barcelona: Crítica, 2006, 544 p.
-4-
Martorell, Miquel.
“Els guerrillers antifranquistes a les Muntanyes de Prades i Montsant”.
Informatiu d’ERC,
7 Cornudella de Montsant (novembre 2002), 4 p. [Disponible a:
www.cornudellaweb.com/documents/mmartorell/maquis/maquis2002.html].
-4-
Masalles, Esteve.
“Una bibliografia sobre la Segona República al Camp de Tarragona i comarques”.
en:
Sánchez Cervelló, Josep; Piqué Padró,
Jordi
(coords.).
La II República al Camp de Tarragona.
Tarragona: Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver
del Camp de Tarragona, 2006, 261-286.
-2-
Massó Carballido, Jaume.
“El salvament del patrimoni artístic religiós a la Poble de Mafumet”.
Estudis de Constantí,
19 (2003) 41-48.
-0-
Massó i Carballido, jaume.
“El salvament del patrimoni artístic religiós: Vinyols i els Arcs (Baix Camp),
1936-1939”. en:
Església, societat i poder a les
terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer
de 2004,
Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, 2004, 801-812.
-0-
Maymí Rich, Josep; Ros Nicolau, Josep;
Turró Ventura, Xavier. Els refugiats de la guerra civil a les comarques del
Gironès i al Pla de l’Estany (1936-1939). Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 2006, (Biblioteca Serra d’Or), 256 p.
Mercadé, Albert.
“Artistes catalans en el salvament del patrimoni artístic de l’Aragó durant la
guerra civil”.
Serra d’Or,
569 (maig 2007) 38-40.
-6-
Merino Sánchez, Jacint.
“Manuel Goded Llopis. La fi d’un general colpista”.
L’Avenç,
321 (febrer 2007) 34-38.
-5-
Mir,
Gregori. Aturar la guerra. Les
gestions secretes de Lluis Companys davant el Govern Britànic.
Barcelona: Proa, 2006, 432 p.
-3-
Molina Franco, Lucas; José M. Manrique García.
Antiaéreos improvisados en la guerra civil española. Valladolid: Galland
Boocks, S.L.N.E., 2007, 64 p.
Molina Franco, Lucas; José M. Manrique García. Blindados soviéticos en el ejército de Franco. Valladolid: Galland Books, S.L.N.E., 2007, 48 p.
Moradiellos García, Enrique. “La evitable
Guerra Civil española de 1936”. Cuadernos Republicanos, 62 (2006)
183-186.
Mortera Pérez, Artemio. Las tres batallas de
Guadalajara. Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 88 p.
Muñoz Ferreiro, Mª del Puerto; Óscar
Heredia Canals. La II República i la guerra civil a Montcada i Reixach,
1931-1943. Col. Ricard Ramos Jiménez. [Montcada i Reixac]: Ajuntament, 2005,
191 p.
Nosaltres, catalans, acusem a la
Generalitat de Catalunya de genocidi, 1936-1939. [Barcelona]: Catalunya
Màrtir, [2004], 18 p.
Novarino, Marco. “’¡Más hombre!’ El papel
de la guerra civil española en la toma de conciencia antifascista de Elio
Vitorini y de los jóvenes intelectuales italianos”. Cuadernos Republicanos,
61 (primavera-estiu 2006) 13-18.
Ortiz Villalba, Juan. Del golpe
militar a la guerra civil. Sevilla, 1936. Sevilla: RD Editors, 2006, 487 p.
Pagès, Pelai. Cataluña en guerra y
revolución. Sevilla: Renacimiento, 2007, 405 p.
Payne, Stanley G. El colapso de la
República. Los orígenes de la Guerra Civil (1933-1936). Madrid: La Esfera de
los libros, 2005, 664 p.
Payne, Stanley G. «¿Pudo evitarse la
Guerra Civil?». Clío, 57 (juliol 2006) 14-15.
Payne, Stanley G. 40 preguntas
fundamentales sobre la Guerra Civil. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006,
550 p.
Pérez Gómez, Javier. La brigada de los
toreros. Historia de la 96 Brigada Mixta del Ejército Popular. Madrid:
Almeda, 2005, 192 p.
Perinat, Santiago.
“El deute de Robert Capa amb Federico Borrell, milicià”. L’Avenç,
303 (Juny 2005) 48-52.
-1-
Piqué Padró, Jordi.
“Els documents de Tarragona i de la comarca del Tarragonès que encara resten a
l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca”. en:
Sánchez Cervelló, Josep; Piqué Padró,
Jordi
(coords.).
La II República al Camp de Tarragona.
Tarragona: Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver
del Camp de Tarragona, 2006, 287-304.
-2-
Planelles, Marta.
“El vaixell que es va endur els estrangers de Tossa el juliol del 36. La recerca
històrica a través de les fonts orals”.
Els Apunts de l’Arxiu Històric de
Girona,
5 – III (2008) 6.
[1/0/1
+].
-8-
Pons Prades, Eduardo. Realidades de la
guerra civil. Mitos no ¡hechos!. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 804
p.
Preston, Paul. La Guerra civil. Fotos
que hicieron historia. Madrid: La Esfera de los Libros, 2005, 216 p.
Preston, Paul. Idealistas bajo las
balas. Corresponsales extranjeros en la guerra de España. Madrid: Debate,
2007, 540 p.
Preston, Paul. Idealistes sota les
bales. Històries de la Guerra Civil. Barcelona: Proa, 2007, 531 p.
Puig Rovira, Francesc Xavier.
Vilanova i la Geltrú. 1936-1939.
Guerra civil, revolució i ordre social.
Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005 (Abat Oliba), 496 p.
-6-
F.Ramos.
“La Batalla de Monte Curriechos”. Revista de Historia Militar, núm. 103
(2008) 207-229.
Ramos, Carlos
(ed.).
Lleida en guerra. La col·lecció Ramon
Rius.
Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 2007, 283 p.
-IINE-
Ranzato, Gabriele. L’eclissi della
democrazia. La guerra civile spagnola e le sue origini, 1931-1939. Torí:
Bollati Boringhieri, 2004, 692 p.
Recasens Llort, Josep. La repressió franquista a la Terra Alta (1938-1945). [Horta de Sant Joan]: Centre de Documentació. Ecomuseu dels Ports, 2005 (Bernat d’Alguaire, 2), 364 p. -INE-
La reconstrucción de Teruel. 1939-1957.
Teruel: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y Deporte, 2005,
125 p.
Reig Tapia, Alberto. La cruzada de
1936. Mito y memoria. Madrid: Alianza Editorial, 2006, 427 p.
Reverte, Jorge M. “La batalla de Madrid.
Crónica de la resistencia de una ciudad”. Historia y Vida, 462 (setembre
2006) 86-93.
Reverte, Jorge M. “El vuelo del Dragón
Rapide. Así empezó la Guerra Civil”. Historia y Vida, 454 [gener 2006]
86-93.
Reverté Vidal, Maria Pilar. Solidaris
en defensa de la llibertat. Refugiats de guerra a Catalunya (1936-1939).
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005 (Les Claus de
la Història, 2).
Riera Prenafeta, Francesc. “Les esquadres
de Catalunya a Esplugues de Llobregat i Sant Just Desven, 1922-1939”.
Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, 12 (2004) 11-69.
Robinson, R.A.H. “The Splintering of
Spain. Cultural History and the Spanish Civil War, 1936-1939”. English
Historical Review, v. 121, núm. 492 (2006) 883-885.
Robledo, Ricardo (ed.). Esa salvaje
pesadilla. Salamanca en la Guerra Civil española. Barcelona: Crítica, 2007,
368 p.
Roca Mohedano,Manuel. General Juan
Hernández Saravia. El ayudante militar de Azaña. Madrid: Oberon, 2005, 396
p.
Rodrigo, Javier.
Cautivos. Campos de concentración en
la España franquista, 1936-1947.
Barcelona: Crítica, 2005, 407 p.
-2-
M.Rodríguez.
“Marcelo Usabiaga. Los combates de 1938”, Historia 16, 383 (març 2008)
62-71.
Rodríguez, Esther. Els maquis.
Valls: Cossetània, 2005.
Rodríguez Álvarez, Mikel. “Marcelo
Usabiaga: la campaña del norte”, i “El hundimiento del ‘España’”. Historia 16,
372 (abril 2007 = Dossier: “Memoria del 37”) 42-57 i 58-60.
Roglan, Joaquim. 14 d’abril, la
Catalunya republicana (1931-1939). Valls: Cossetània, 2006, 125 p.
Roglan, Joaquim. Oriol Solé. El Ché
català. Barcelona: Edicions 62, 2006, 244 p.
Rojas, Carlos. Por qué perdimos la
guerra. Barcelona: Planeta, 2006, 420 p.
Rojo, José Andrés. «Rojo. El estratega de
la República”. La Aventura de la Historia, 94 (Agost 2006) 34-40.
Romero Salvadó, Francisco J. The
Spanish Civil War. Origins, Course and Outcomes. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 296 p.
Saborido, Jorge. La Guerra Civil
Española. Madrid: Dastin, 2006, 174 p.
Salas Larrazabal, Ramón. Historia del
Ejército Popular de la República. Madrid: la Esfera de los libros, 2006, V
v., 3.572 p.
Sánchez, Antonio; Miguel y del Ángel,
Jesús de. Batallas de la guerra civil. Alcobendas, LIBSA, 2005, 192 p.
Sánchez Agustí, Ferran. El maquis
anarquista. De Toulouse a Barcelona por los Pirineos. Lleida: Ediorial
Milenio, Artes Gráficas Bobalà, 2006, 286 p.
Sánchez Biosca, Vicente.
Cine y guerra civil española. Del mito
a la memoria.
Madrid: Alianza Editorial, 2006, 354 p.
-4-
Sans, Guillem. “España, en la diana de
Stalin”. La Aventura de la Historia, 89 (marzo 2006) 26-33.
Serrallonga i Urquidi, Joan. Refugiats
i desplaçats dins la Catalunya en guerra, 1936-1939. Barcelona : Base, 2004
(Base històrica, 7) 285 p.
Serrallonga Urquiri, Joan. “El cuento de
la regularización sanitaria y asistencial en el régimen franquista. Una primera
etapa convulsa. 1936-1944”. Historia Social, 59 (2007) 77-98.
Skoutelsky, Rémi.
Novedad en el frente. Las brigadas
internacionales en la guerra civil.
Madrid: Temas de Hoy, 2006, 496 p.
-3-
Solanilla de Mestre, Laura.
“Digitalització del record. La memòria de la Guerra Civil Espanyola a Internet”.
L’Avenç, 314 (juny 06) 36-40.
Solar, David. “El peso de la victoria.
Franco se apodera del norte”. La Aventura de la Historia, 107 (Setembre
2007) 36-45.
Soldevila, Ferran. Els dietaris
retrobats (1939-1943). Ed. a c.d’Enric Pujol. València: Tres i Quatre, 2007,
624 p.
Solé, Queralt.
Catalunya 1939. L’última derrota.
Barcelona: Ara, 2006, 256 p.
-INE-
Solé i Sabaté, Josep M.,
et alii.
Breu història de la Guerra Civil a
Catalunya.
Barcelona: Edicions 62, 2005 (Península).
-INE-
Solé, Josep M. y Finestres, Jordi. El
Barça en guerra (1936-1939). Barcelona: Angle, 2006, 205 p.
Solé i Sabaté, Josep M.; Villarroya, Joan
(textos). Guerra i propaganda. Fotografíes del comissariat de Propaganda de
la Generalitat de Catalunya. Barcelona: ANC-Viena Edicions, 2006, 268 p.
[Ferran, Jaume. “Fotografíes de la guerra”. L’Avenç, 312 (abril 2006)
49-51].
Stone, Glyn A. Spain, Portugal and the
Great Powers, 1931-1941. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 304 p.
Sureda Canals, Pere Joan.
“La destrucció d’esglésies gironines, una història gràfica pendent”.
Revista de Girona,
245 (Novembre – Desembre 2007) 30-35.
-7-
Tarradellas, Josep. La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939). L’obra de
la Comissió, creada per la Generalitat, i el seu report d’actuació. Lleida:
Pagès editors, 2007 (Guimet, 101), 202 p.
[/
++]
-8-
Thomàs,
Joan Maria. Roosevelt y Franco. De la Guerra Civil Española a Perl Harbor.
Barcelona: Edhasa, 2007, 659 p.
Togores, Luis Eugenio. Muñoz Grandes.
Héroe de Marruecos, general de la División Azul. Madrid: La Esfera de los
Libros, 2007, 624 p.
Tugores, Antoni. “La repressió de 1936 a
Mallorca. El cas de Manacor”. L’Avenç, 314 (juny 06) 14-20.
Vallverdú, Josep.
“la caiguda de Lleida el 1938”.
Revista de Catalunya,
240 (Juny de 2008) 43-48.
[/6
++]
-9-
Varela i Serra, Josep.
“Memòria de la caiguda de Lleida”,
Revista de Catalunya,
240 (Juny de 2008) 49-54.
-9-
Tusell, Javier; García Queipo de Llano,
Genoveva. Franco y Mussolini. La política española durante la Segunda Guerra
Mundial. Barcelona: Ediciones Península, 2006, 541 p.
[Víctor Arroyo, José]. La economía de
guerra y su reajuste en España, 1936-1941, desde una perpsectiva microeconómica.
1. Galicia y el corredor del Duero hasta Aragón. Bilbao: BBVA, Archivo
Histórico (Inmuebles y Servicios), 2005, 151 p.
Vidal, César. Las brigadas
internacionales. 3ª. ed. Madrid: Espasa, 2006, 670 p.
Vidal, César. La guerra que ganó
Franco. Barcelona: Planeta, 2006, 608 p.
Villarroya, Joan
(dir.) ;
Oliveira i Codina, Susanna
(rec. i coord.).
Imatges, 1936-1939: la Guerra Civil al
Maresme.
Girona: El Punt, 2007, 191 p.
-8-
Viñas, Angel. El Escudo de la
República. El oro de España, la apuesta soviética, y los hechos de mayo de 1937.
Barcelona: Crítica, 2007, 688 p.
Yaniz Ruíz, Juan Pedro. “¿Quienes fueron
las primeras víctimas de la Guerra Civil?”. Clío, 57 (juliol 2006) 32-37.
Zavala, José María. Los gangsters de
la guerra civil. Barcelona: Plaza & Janés, 2006, 575 p.
Zepeda Iturrieta, Juan Roberto
i
Jordi Pérez Molina.
“L’Hospital de Sang de Valls (1937-1939)”.
Quaderns de Vilaniu,
Valls, 51 (Maig 2007) 3-79.
-6-
Batalla de l’Ebre
Cardona, Gabriel. “El Ebro, paisaje
después de la batalla”. La Aventura de la Historia, 81 (juliol 2005)
116-119.
Exiliats i refugiats
Campillo, Maria; Vilanova, Francesc;
Capdevila, Mireia; Pigenet, Phryné; García i Raffi, Josep-Vicent.
“Els camps de refugiats. França, 1939”. [Dossier], l’Avenç,
322 (març 2007) 17-41.
-4-
Canal, Jordi ; Charcon, Anne i Pigenet,
Phryné
(dir.).
Les exils catalans en France.
Paris: PUPS, 2005.
-2-
Cervera Gil, Javier. La guerra no ha
terminado. El exilio español en Francia. 1944-1953. Madrid: Taurus, 2007,
700 p.
Martorell Garau, Miquel.
Els refugiats de les zones de Guerra
al Priorat (1936-1939).
Barcelona: Arxiu Comarcal del Priorat / Centre Cultural i Recreatiu La
Unió, de Torroja del Priorat, 2006, 185 p.
[747/51/35+7
++]
-8-
Mateos, Abdon. De la guerra civil al
exilio. Los republicanos españoles y México. Indalecio Prieto y Lázaro Cárdenas.
Madrid: Biblioteca Nueva, 2005, 272 p.
Pí-Sunyer, Núria.
L’exili manllevat.
Barcelona: Proa, 2006 (Perfils, 68), 360p.
-INE-
Repressió
Carreras, Josep M.; Silvestre Palà i
Lluís Solà.
El meu nom, que és el vostre. Lluís
Solà Padró. Cartes de la presó i procés sumaríssim.
Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra, 2007 (La Garbera,
9), 239 p.
[288/2/14+1
++].
-8-
S.Marimón. “Els morts oblidats. Rastregem totes les fosses comunes localitzades a Catalunya”. Sapiens, núm. 67 (maig 08) 20-27.
Alpert, Michael. “Espías de verbena.
Españoles al servicio de Berlín”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer
2007) 128-133.
Antier, Jean Jacques. La batalla de
Leyte. Barcelona: Inédita, 2008, 378 p.
Armengou, Montse y Belis, Ricard.
El convoy de los 927. Barcelona: Plaza & Janés, 2005, 306 p.
Artola, Ricardo. La Segunda Guerra
Mundial. Madrid: Alianza Editorial, 2007, 304 p.
Atkinson, Rick. El dia de la batalla.
La guerra en Sicilia y en Italia. 1943-1944. Barcelona: Crítica, 2007, 960
p.
Bassa, David.
“Dos mil per dos mil”.
Sapiens,
34 (agost 05) 34-39.
-1-
Bascompte, Ernest. “Los tesoros del
Tercer reich”. Clío, 55 (mayo 06) 47-51.
Belis, Ricard. “Esclavos de Hitler.
Españoles en Mathausen”. Clío, 52 (Febrero 2006) 14-15.
Belot, Robert. La Résistence sans de
Gaulle. Politique et gaullisme de guerre. Paris : Fayard, 2006, 668 p.
Bermejo, Benito; Checa, Sandra.
“Fotografías del Kommando Poschacher (1944). Un grupo de jóvenes prisioneros en
el campo nazi de Mathausen”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006)
51-71.
Berthon, Simon; Potts, Joana. Amos de
la Guerra. Tr. Víctor Aldea Lorente. Barcelona: Ediciones Destino, S.A.,
2007, 488 p.
Blanchon, Jean-Louis. «1944-1947,
action des Républicains sur les Pyrénées. Contre l’Etat espagol et reponses de
ce dernier». Ceretania. Quaderns
d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 211-248.
Boot, Owen; Walton, John. Historia
ilustrada de la II Guerra Mundial. Alcobendas: MIBSA / México DF: Diana
[2004], 256 p.
Buckruker, Christian. La Segunda
Guerra Mundial. Madrid: Dastin, 2006, 174 p.
Calvet i Bellera, Josep.
“Des de l’Alt Empordà a la llibertat. El pas de refugiats estrangers durant els
anys de la segons guerra mundial ».
Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos,
Figueres, 37 (2004) 151-185.
-0-
Carcedo,
Diego. “Iwo Jima. La imagen de la Guerra”. Historia y Vida, 467 (febrer
2007) 90-97.
Carell,
Paul. África Korps. Barcelona: Inédita, 2007, 596 p.
Carell, Paul. Tierra calcinada: la
guerra en el frente ruso. 1943-1944. Barcelona: Inédita, 2007, 650 p.
X.Casals.
“Hitler y Franco. Dos jugadores desconfiados”, Clío, 77 (març 2008)
32-41.
X.Casals.
“Wilhelm Canaris. El gran espía del Tercer Reich”, Clío, 78 (abril 2008)
80-87.
Casaregola, Vincent. Theaters of War.
America’s perceptions of World War II. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006,
304 p.
Cresti, Federico. “La prima occupazione
inglese della Cirenaica e i coloni italiani in un documento dell’epoca”.
Studi Storici, Anno 48, 1 (gener-març 2007) 241-266.
Davies, Norman. Varsovia 1944.
Barcelona: Planeta, 2005, 888 p.
Deletant, Dennis. Hitler’s Gorgotten
Ally: Ion Antonescu and His Regime, Romania, 1940-45. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2006, 256 p.
A.de
Diego.
“Testigo del horror. Malaparte en el frente ruso”. La Aventura de la Historia,
núm. 111 (gener 2008) 36-41.
Diego González, Álvaro. “Un español en Dunkerque”.
Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 108-117.
Dönitz, Karl. Diez años y veinte dias.
Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 556 p.
Egido Leon, Ángeles. Españoles en la
Segunda Guerra Mundial. Madrid: Pablo Iglesias, 2006, 168 p.
Ferguson, Niall. La Guerra del Mundo.
Los conflictos del XX y el declive de Occidente (1904-1953). Madrid:
Editorial Debate, 2007, 890 p.
Fest, Joachim. Hitler.
Barcelona: Planeta, 2005.
Fonzi, Paolo. “La politica petrolifera
del Terzo Reich durante la Seconda Guerre Mondiale”. Studi Storici, Anno
48, 1 (gener-març 2007) 267-275.
Fowler, Will. El Frente del Este.
Fotografías inéditas de 1941-1945. Madrid: Libsa, 2003, 224 p.
Gilbert, Martín. La segunda guerra
mundial (1943-1945). II. Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 688 p.
González Álvarez, Manuel. Operación
“Fuego Mágico”. Valladolid: AF Editores de Historia Militae, 2005, 56 p.
Gooch, John. Mussolini and his
generals. The aroned forces and fascist foreign policy, 1922-1940.
Cambridge: Cambridge University Press, 2007, 651 p.
Gragera Díaz, Francisco; Daniel Infantes.
Rumbo a Rusia. Los voluntarios extremeños de la División Azul. Madrid:
Ediciones Raíces, 2007, 318 p.
Güell, Carme. La última de Filipinas.
Barcelona: Belac-qua de Ediciones y Publica-ciones S.L., 2005, 192 p.
Hauner, Milan. Hitler. A Chronology of
his Life and Time. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 248 p.
Heiberg, Morten y Ros, Manuel. La
trama oculta de la Guerra Civil. tr. Teófilo de Loroya. Barcelona: Crítica,
2006, 368 p.
Hernández, Jesús. Historias asombrosas
de la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Ediciones Nawtilus, S.L., 2007, 72 p.
Herubel, Michel. La batalla de las
Ardenas. Barcelona. Inédita, 2006, 287 p.
Hoffmann,Gerhard. “Hijos de la guerra”.
Historia 16, 278 (Octubre 2007) 120-123.
Janer, Antoni.
“Joan March. Història d’un suborn”.
Sapiens,
68 (Juny 08) 40-45.
-9-
Kallis, Aristotle A. Nazi Propaganda
and the Second World War. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 304 p.
Kurzman, Dan. El asedio de Madrid.
Barcelona: Planeta, 2005, 592 p.
Lanchester, John. “Bon dia, camarada
Shtrum”. L’Avenç, 331 (gener 2008) 24-30.
León Aguinaga, Pablo. “El comercio
cinematográfico como instrumento de la acción norteamericana en España durante
la Segunda guerra mundial”. Cuadernos de Historia Contemporánea, 2006,
302-322.
Litell,
Jonathan. Les benignes. Tr. Pau Joan Hernández. Barcelona: Quaderns
Crema, 2007, 202 p.
Loringhoven, Freitag von. En el
bunquer con Hitler. Barcelona: Crítica, 2009, 175 p.
Lozano, Álvaro. Operación Barbarroja.
La invasión alemana de Rusia. 1941. Barcelona: Inédita, 2006, 492 p.
Lozano, Álvaro. Kursk, 1943.La batalla
decisiva. Bar-celona: Folio SA., 2007, 584 p.
Luck, Hans von. Panzer commander.
Barcelona: Tempus, 2008, 480 p.
Manstein, Erich von. Victorias
frustradas. Barcelona: Inédita Editores, 2006, 784 p.
Martínez Fiol, David. “Los africanos de
De Gaulle. Los héroes olvidados de la liberación”. Clío, 62 (desembre
2006) 58-65.
Merridale,
Catherine. La guerra de los ivanes (El Ejército Rojo. 1939-1945).
Barcelona: Debate, 2007, 569 p.
Molina Franco, Lucas. El legado de
Sigfrido. La ayuda militar alemana al ejército y la marina nacional en la Guerra
Civil Española (1936-1939). Valladolid: AF Editores de Historia
Militae, 2005, 386 p.
Moncayo,
Javier. “Nuremberg. El ajuste de cuentas”. Historia y Vida, 470 (maig
2007) 50-61.
Moradiellos, Enrique. Franco
frente a Churchill. Barcelona: Península, 2005, 482 p.
Moreno Cantano, Antonio César. “Primer franquismo
y prensa internacional (1939-1941)”. Aportes. Revista de Historia
Contemporánea, 62 (3/2006) 94-107.
Moreno Julià, Xavier. La División
Azul. Sangre española en Rusia, 1941-1945. Barcelona: Editorial Crítica,
2005, 553 p.
Newcourt-Nowodworski. Stanley. La
propaganda negra en la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Algaba, 2007, 348 p.