La Biblioteca Digital
d’A Carn! [BIDAC], és una plataforma de lliure accés que ofereix, en
línia, articles d’història militar catalana, generalment locals, escrits per
autors que ja els han publicat en paper, i que no han tingut inconvenient en
cedir-nos l’arxiu on el van redactar.
BIDAC està oberta a
qualsevol col·laboració per afegir noves obres, sempre que compleixin els
requisits de tocar el tema militar en la història de Catalunya o dels catalans.
Només cal enviar l’arxiu que conté el material a l’adreça de l’espai web d’A
Carn!:
mguell@altanet.org
.
En la referència de cada article, fem constar on i quan ha estat publicat, en el format de citació de l’ISBD. Cal advertir, que en la majoria de casos es tracta de la penúltima versió de l’article, o sigui, sense corregir per l’editora que el publica en paper, d’aquí la importància de deixar exacta constància de la referència de la última versió (en paper i presumiblement corregida).
L’accés a la BIDAC és lliure i gratuït, i per això cal conscienciar tothom de fer-ne un us correcte, citant la referència de cada treball del qual l’investigador n’extreu dades o idees, mostrant així l’escrupolós respecte a la propietat intel·lectual que ha de tenir tot historiador.
ELS
NOSTRES AUTORS:
Josep M. T. Grau i Pujol
Historiador i arxiver (Montblanc, 1963). Estudià Geografia i Història a la Universitat de Barcelona, delegació de Tarragona, llicenciant-se el 1986 i obtenint el grau (1988) amb la tesina La Indústria tradicional de Montblanc i la Conca de Barberà en el segle XVIII (publicada el 1989), i per la qual, l’octubre de 1989 aconsegueix el premi extraordinari de Llicenciatura.
Ha estat director de l’Arxiu Comarcal de Santa Coloma de Farners (La Selva), entre 1990-1993, i ha desenvolupat, a més la seva tasca arxivística a Girona (1988-1990), Tarragona, Reus i Valls. És autor d’una infinitat d’articles breus sobre arxivística catalana; també ha publicat a Lligall (AAC). En l’actualitat, és el president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i coordinador de la seva revista anual l’Aplec de treballs.
Ha publicat articles
d’història, sobre diversos temes centrats en l’època moderna i contemporània
(art, demografia, migracions, organització social, del treball, premsa), a les
principals revistes del sector: l’Aplec de treballs (Montblanc),
Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, Estudis de Constantí,
Historia et Documenta (Arxiu Comarcal de Valls), Paratge (SCGHSV),
Pedralbes (UB), Quaderns d’Història Tarraconenses (Diputació de
Tarragona), Quaderns de Vilaniu (Institut d’Estudis Vallencs), Recull
“El Baluard” (Sarral), Recull (“Margalló del balcó”, Tarragona),
Recull (Santa Coloma de Queralt), Revista de Girona, Quaderns de
la Selva (Santa Coloma de Farners), etc., a més de diverses entrades en el
Diccionari d’Historiografia Catalana (Enciclopèdia Catalana, 2003); també
en nombroses jornades i congressos (la seva producció està enllistada a
www.tinet.org/~rpuig).
El 1987 guanyà, juntament amb Roser Puig, el premi “Priorat Històric”, i l’any següent, el “Premi Històric-Geogràfic” de la Riba. El 1989, juntament amb Roser Puig i Valentí Gual, aconseguiren l’accèssit al premi “Josep Iglésies”, de la Fundació Salvador Vives Casajuana, amb el llibre Noms i gent de la Conca de Barberà (Rafael Dalmau, 1990).
|
Grau i Pujol, Josep M. T.
“Montblanc, refugi d’un notari tarragoní durant
Grau Pujol, Josep M.T.
“Notes sobre Manuel Ribé Labarta (1878-1961), cap de
Grau Pujol, Josep M.T.
“Expatriats gironins morts en el setge francès de Tarragona (1811)”.
Arjau, Sant Feliu de Guíxols,
48 (febrer 2004) 5.
Grau i Pujol, Josep M. T.
“Mallorca, refugi dels notaris de Tarragona durant
Grau i Pujol, Josep M.T.
“Documentació d’hospitals militars durant
Grau i Pujol, Josep M.; Roser Puig i Tàrrech.
“
Alcoberro, Agustí; Josep M.T. Grau i Pujol].
La Guerra de Successió a la Conca de
Barberà. Conferències que van tenir lloc a Montblanc els dies 24 i 27
d’octubre de 2006 amb motiu dels 300 anys de l’inici de la Guerra de
Successió.
Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 2007, 38 p.
|
Valentí Gual Vilà
Professor universitari d’Història Moderna i polític (Barcelona, 1962). Doctor en Història Moderna. Professor a la Universitat de Barcelona, i director de la seva revista Pedralbes. Executiu de Rafael Dalmau, Editor, ha estat conseller de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, i actualment és alcalde de Rocafort de Queralt.
Ha centrat els seus estudis i treballs en la demografia d’època moderna, de manera que és considerat un dels màxims exponents en la matèria a Catalunya. Ha alternat aquesta disciplina amb la història agrària i la comarcal de la Conca de Barberà, publicant en revistes d’història d’abast nacional com: Afers, Estudis d’Història Agrària, Pedralbes (UB) Quaderns d’Història Tarraconenses (Diputació de Tarragona), etc., i centenars d’articles en publicacions locals: l’Aplec de treballs, La Segarra, El Baluard de Sarral, Vimbodí, etc., a més, és clar, d’una munió de comunicacions presentades als principals congressos d’àmbit peninsular i català. Entre els seus llibres, destaquen: Terra i Guerra (Rafael Dalmau, 1989), Gavatxos, gascons i francesos (Rafael Dalmau, 1991), La família moderna a la Conca de Barberà (Diputació de Tarragona, 1993), Justícia i Terra (Cossetània, 2003) i Poblet, senyor feudal (Cossetània, 2007).
Juntament amb Josep M. T. Grau i Roser Puig, va guanyar el 1989 l’accèssit al premi “Josep Iglésies”, de la Fundació Salvador Vives Casajuana, amb el llibre Noms i gent de la Conca de Barberà (Rafael Dalmau, 1990).
Manel Güell Junkert
Historiògraf i arxiver (Tarragona, 1965). Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (1995), i Postgrau en Arxivística (2002) per aquesta mateixa universitat. En l’actualitat és l’arxiver responsable de l’Arxiu Històric de la Diputació de Tarragona, i el director i productor de la revista electrònica d’Història Militar Catalana A Carn!.
Autor de nombrosos articles sobre la Guerra dels Segadors en prestigioses revistes del sector: l’Aplec de Treballs (del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà), els Estudis Altafullencs (del Centre d’Estudis d’Altafula), Historia et Documenta (de l’Arxiu Comarcal de Valls), Recull (de l’Agrupació Cultural Baixa Segarra), etc. Ha participat amb comunicacions presentades als principals congressos d’història moderna, i ha col·laborat amb més de 70 entrades en el projecte de Diccionario Biográfico de la Real Academia de Historia.
Ha guanyat l’edició del 2000 del “XIII Premi Rodon-Girón”, de la Fundació Ciutat de Valls, amb l’obra: Valls durant els primers anys de la Guerra dels Segadors (publicat als Quaderns de Vilaniu); i així mateix, l’edició del 2002 del “Premi Tarragonès d’Investigació Lucius Licinius Sura”, del Consell Comarcal del Tarragonès, amb: El setge de Tarragona de 1641 (publicat per Arola Editors, el 2003). El seu últim treball publicat, del qual és autor juntament amb la historiadora Núria Florensa i Soler: ”Pro Deo, pro regi et pro patria. La revolució catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona”, va guanyar l’edició del 2000 del premi d’Història “Francesc Carreras Candi”, de la Fundació Salvador Vives Casajuana, essent publicat l’any 2005. El novembre de 2007, el jurat de la XVIIIa. convocatòria del Premi “Josep Lladonosa”, de l’Ajuntament d’Alguaire, li va atorgar el guardó per la presentació del treball “La contribució forçada de Catalunya a les guerres de Felip IV (1625-1638)”, en procés de publicació per la Universitat de Lleida i el diari La Mañana.
|
Güell, Manel.
“CHT. El privilegi reial de nomenament quinquenal d’un ciutadà honrat a
favor de la ciutat de Tarragona (1645)”. Paratge,
SCGHSV, Barcelona, 8 (1997) 11-28.
Güell, Manel.
“Expatriació militar i mercenaris als exèrcits de Felip IV”. Pedralbes, 18-II (1998 = Catalunya i Europa a l’Edat Moderna. Actes
del IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 14-18 de desembre de
1998) II, 69-80.
Güell, Manel. “Fabrici Pons de Castellví a la Guerra dels Segadors. Notes, apunts i esmenes”. Treballs Canongins 1999, La Canonja (1999) 29-44.
Güell, Manel.
“Juan de Pallaviccino i la destrucció de Montblanc el
Güell Junkert, Manel.
“Un
membre de la família Ninot a
Güell, Manel. “Cristòfol d’Icart de Queralt i el seu paper durant la revolució de 1640”. Estudis Altafullencs, 25 (2001) 43-50.
Güell Junkert, Manuel.
“Los ejércitos de Felipe IV en el contexto de las alteraciones
de Cataluña”. en:
Alcalá-Zamora, José; Belenguer, Ernesto
(coord.) Calderón de
Güell, Manel.
“Els assalts [frustrats] a la vila ducat durant la guerra dels Segadors
(II)”. Aplec de Treballs,
Centre d’Estudis de
Güell, Manel.
“Cosme Conesa, un militar constantinenc del s. XVII”. Estudis de Constantí, 20 (2004) 27-32.
Güell, Manel.
«Els Judice de Rapallo, armadors, oficials reials, militars i castlans
de Tamarit».
Estudis Altafullencs, 29 (2005) 31-48.
Güell, Manel.
“Juan de Garay, capità general de l’exèrcit de Catalunya (1649-1650)”.
Aplec,
Centre d’Estudis de
Güell, Manel.
“Pantoja. El governador de Tarragona a inicis de la segona meitat del
segle XVII”. en:
Güell, Manel; Salvador-J. Rovira i Gómez (Ed.).
L’Home i
l’historiador. Miscel·lània en homenatge a Josep M. Recasens i Comes.
Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 187-199.
|
Roser Puig i Tàrrech
Historiadora, arxivera i professora (La Selva del Camp, 1964). Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i CAP (1987), Doctorada en Història per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb la tesi Propietat immobiliària i accés a l’habitatge en una ciutat den plena expansió demogràfica i econòmica. Reus a la segona meitat del segle XVIII (2006). Cum laude, en tràmit de publicació.
És autora i/o coautora de diverses monografies: Conesa, L’aprofitament del bosc a l’època moderna, Noms i gent de la Conca de Barberà, El corall a la costa de l’Empordà (Rafael Dalmau, 1989, 1990 i 1993), La premsa i la història a la Conca de Barberà (Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 1995), Lilla (Parròquia de Sant Joan Evangelist, 1996), Emigrar per viure (Museu de Montblanc, 2007), etc. Té publicats nombrosos articles d’història d’època moderna i contemporània (art, demografia, migracions, organització social, del treball, premsa), en múltiples revistes locals: l’Aplec de treballs, Foradot (Montblanc), Pont-Alt (La Selva del Camp), Recull (de Santa Coloma de Queralt), Quaderns d’Història Tarraconenses (Diputació de Tarragona), Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, etc., a més de diverses entrades en el Diccionari d’Historiografia Catalana (Enciclopèdia Catalana, 2003). Ha presentat comunicacions en jornades i congressos, i en diverses miscel·lànies (la seva producció està enllistada a www.tinet.org/~rpuig), i ha pronunciat conferències.
Ha obtingut diversos premis d'investigació història, essent l’últim guardó el que va guanyar el 1991 en la novena edició del Premi d’Investigació Històrica “Antoni Pedrol Rius” , de Reus, amb el llibre Els aprenents de Reus al final del s.XVIII (1773-1793) (Centre de Lectura de Reus, 1993).
|
Puig i Tàrrech, Roser.
“Crisi de subsistències a Lilla durant
Puig Tàrrech,
Roser. “Correspondència
d’un cadet des de l’Acadèmia militar de Poblet durant |
Historiador i arxiver
(Tarragona, 198*). Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona, i màster en Arxivística per l’Associació d’Arxivers de
Catalunya. Actualment és al front de l’Arxiu Central Administratiu de Tarragona.
Ha endegat estudis sobre la Guerra d’Àfrica i la seva vinculació amb Reus.
Professor universitari d’Història Moderna (Tarragona, 1951). Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, i professor a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha estat el fundador del Centre d’Estudis Altafullencs, i actualment és membre del Consell del Cos de la Noblesa de Catalunya.
Autor prolífic d’una vasta bibliografia, enquadrada, bàsicament en diversos temes: història local d’Altafulla, les desamortitzacions del s. XIX, l’aiguardent, etc., destaca, sobretot, pels seus estudis sobre nobiliària, a través dels quals ha dut a terme una impecable i exhaustiva reconstrucció genealògica de tots els llinatges nobiliaris de la demarcació tarragonina: Alcover (Arxiu Històric de Valls, 1993), Altafulla (Centre d’Estudis), Reus (Diputació, 1994, Associació d’Estudis Reusencs, 2001), Tarragona (Cercle d’Estudis Guillem Oliver, 2000; Centre d’Estudis d’Altafulla, 2003), Tortosa (Consell Comarcal del Baix Ebre, 1996 i 1997, Centre d’Estudis Francesc Martorell, 1999), Valls (Historia et Documenta 6, 2000), etc. Ha pronunciat diverses conferències i és un dels autors designats per a la Història de Tarragona.
Ha guanyat una munió de beques i premis, ...
|
(La Masó). Doctor en història contemporània i llicenciat en filologia romànica. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Actualment exerceix de catedràtic d’història de l’IES Pons d’Icart i imparteix cursos de doctorat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha publicat una quinzena de monografies sobre carlisme i mobilització militar al s. XIX, destacant: La Milícia Nacional de Reus en els orígens de la Catalunya isabelina (Diputació de Tarragona, 1986), El suport de la Milícia Nacional a la revolució burgesa (1793-1876) (Institut d’Estudis Reusencs, 1990), El tercer carlisme a les comarques meridionals de Catalunya (Abadia de Montserrat, 1997), El Nen de Prades (Centre de Lectura de Reus, 1997); La Guerra dels Matiners a Catalunya (Abadia de Montserrat, 2002), La Masó (Institut d’Estudis Vallencs, 2002) i El carlisme català durant la Segona República Espanyola (1931-1936) (Abadia de Montserrat, 2008). És autor, així mateix, d’una cinquantena d’articles de recerca publicats a: l’Anuari de la Societat d’Estudis d’Història Eclesiàstica Moderna i Contemporània de Catalunya, l’Aplec de treballs (Centre d’Estudis de la Conca de Barberà), l’Avenç, Ayer, els Quaderns d’Història Tarraconenses (Diputació) o Universitas Tarraconensis (URVT), i de diverses ponències en congressos i seminaris, així com també de participació en miscel·lànies i obres conjuntes. Ha estat guardonat amb
el premi Xamfrà, del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona (19**),
també el Sant Raimon de Penyafort, de Vilafranca del Penedès (****),
i més recentment, ha obtingut el premi Andreu Nin, del Vendrell (2007). |
 |
